Editorial: Club Editor
Podria ser una novel·la d'amor si no fos una novel·la de guerra: tres homes s'enamoren de la mateixa dona, tres companys de front que comparteixen el viure al ras sense saber si demà hi seran encara.
De la contraportada
La visió de la guerra civil des del front i de la vida a la reraguarda, tres veus, però quatre protagonistes.
Vaig començar a llegir-la amb ganes, ja que molts la qualifiquen de la millor novel·la catalana del segle XX.
Per mi no n'hi ha per tant, l'he trobat excessivament llarga i reiterativa. Potser l'èxit es pot entendre en el context cultural, social i polític de l'època de la seva publicació, o no.
Hi he trobat errades lingüístiques, tot i que potser son volgudes per l'autor, i pel que fa a la seva qualitat estrictament literària, per a mi és escassa.
Tampoc puc dir que no m'ha agradat gens, però se m'ha fet feixuga.
Al número de març de la revista L'Avenç hi ha dos articles sobre la novel·la, el que signa la Margarida Casacuberta expressa perfectament el que en penso.
5 comentaris:
Doncs jo vaig caure de cul quan vaig llegir-la/les (de fet són 4 novel·les en una). El millor de tot el to que gasta: foteta i transcendent alhora, un mirall que ens mostra per què som com som, socialment parlant
Sí, ja me'n adono que la meva opinió no és la de la majoria.
El que no sé és si això és bo o és dolent.
Núria, no és ni bo ni dolent
Jo fa molt que el vaig llegir, però en guardo un molt bon record. Més recentment he descobert pel diccitionari algunes frases de Sales que em reafirmen que és un dels grans.
Hola,
d´aquí un temps torna a llegir-ne una part. No ha d´agradar a tothom, però el que s´ha de reconèixer és el gran valor literari d´Incerta glòria.
No passa res, hi ha molts altres llibres.
Bona lectura!!
Imma
Publica un comentari a l'entrada