21 de maig 2008

Klaus y Lucas, trilogia


Traductor: Sergi Pàmies
Editorial: Edicions de la Magrana

Ja fa temps havia sentit a parlar d'aquest llibre, fins hi tot el van recomanar en un dels programes de llibres que feien a TV3, era un d'aquells que tenia a la llarga llista dels llibres pendents, per tant quan el vaig trobar disponible a la biblioteca el vaig agafar, una bona decisió.
El gran quadern, 1989 (Le grand cahier)
Una mare s'emporta els seus fills bessons lluny d'una ciutat en guerra, a casa de l'àvia, una àvia cruel, bruta, avara i dolenta que els hi farà la vida impossible. Allí s'hauran d'espavilar i aprendre i per això cal entrenar-se i fer exercicis per superar el dolor, la gana, la por, la falta d'amor...
L'escriptura, on abocaran la seva imaginació, els ajudarà a suportar-ho amb una sola condició, només es pot escriure la veritat. Sense matisos, sense concessions.
Un al·legat contra la guerra i els seus horrors, el totalitarisme i les seves misèries.
La prova, 1990 (La preuve)
En Klaus aconsegueix fugir, en Lukas es queda i es dedicarà al fer el bé mentre intenta sortir-se'n, esperant el dia que Klaus, una part d'ell mateix, tornarà. Per això continua escrivint, però el totalitarisme omnipresent , no fa la vida fàcil.
La tercera mentida,1991 (Le troisième mensonge)
Quan es retrobin sabrem quina és la veritable història de Klaus i Lukas i ens adonarem que dues mirades sobre uns mateixos fets no tenen perquè coincidir, fins hi tot poden ser oposades. Però ja és tard, massa tard.
Amb les paraules estrictament necessàries, sense floritures, així és l'escriptura d'Agota Kristoff, directa, brutal, crua, nua. El mal existeix i el mira de cara. La guerra és bruta, com l'àvia.
Algú ho ha definit com la mirada al món d'uns nens dolents, jo no crec que siguin dolents, ni tan sols penso que hagin perdut la innocència, no ho han sigut mai d'innocents, no els hi ha estat mai permès ser innocents.
No us els perdeu, no us els podeu perdre.
Aquí trobareu una entrevista molt interessant amb l'autora, que no ha tingut una vida fàcil tampoc.

2 comentaris:

Fina ha dit...

M'has fet agafar ganes de llegir-lo, ara he començat el Niño 44 de Tom Rob Smith, però quan l'hagi acabat el compraré.
Fina.

núria ha dit...

Et diria que te'l deixo, però és de la biblio...