Empúries Editorial
124 pàg.
Premi Octavi Pellissa 2005
Premi de Narrativa de la Crítica Catalana 2006
Premi Qwerty 2007.
L'espoli d'obres d'art per part dels nazis serveix de base per aquest relat, en Georges Braque, qui realment va patir la situació que descriu el llibre, és converteix en Brandes, el cuadre motiu de l'espoli és un Cranach. Narrada en primera persona, a través dels records d'un Brandes ja vell ens explica la seva resistència contra l'opressió, les decisions que marquen la seva vida i reflexiona al voltant de l'art i la vida.
Un relat brodat amb precisió mil·limètrica, molt poètic i amb la concisió i contenció marca de l'autor.
***
2 comentaris:
M'agrada molt això de la "precisió mil·limètrica", crec que descriu a la perfecció l'estil d'Eduard Márquez. És una obra molt bona!
Veig que t'has llançat a devorar tota l'obra d'Eduard Márquez després de llegir L'últim dia abans de demà. Per cert, l'he llegida, com em recomanares, i també m'ha paregut molt bona, molt precisa.
Sovint quan lliges les altres obres d'un autor, no trobes la mateixa intensitat del primer llibre llegit (ho dic per les puntuacions que li dónes i perquè em sol passar). No les he llegides. Sembla que Cinc nits de febrer també t'ha agradat molt. Tinc per casa El silenci dels arbres aguaitant-me, però moltíssima feina pendent. Ja veurem.
Publica un comentari a l'entrada