12 de març 2010

Marea muerta

Juan Barber, 2002
Ediciones de La Discreta
213 pàg.
Juan s'embarca en un vaixell de pesca l'any que hauria de començar a l'Universitat. La vida dels homes en els vaixells de pesca en aquella època hi es retratada amb total fidelitat, sense estalviar-ne la duresa de la feina al mar, ni la sordidesa de l'ambient de terra quan desembarquen als ports d'Àfrica. Durant quatre mesos compartirà totes les hores del dia i totes les tasques amb els altres tripulants, vells llops de mar que no el creuen capaç de suportar la vida al vaixell. El record agredolç del desamor de Rocío, la noia que ell estima, l'acompanya i l'angoixa. El setembre del 1977 va salpar del port de Màlaga un adolescent, el gener del 1978 hi torna tot un home que s'ha guanyat el respecte de la tripulació.
Una gran novel·la.
.
****
11 caràcters per al Reto 2010

1 comentari:

carmenneke ha dit...

Este libro me gustó muchísimo, y eso que me mareo en los barcos. Fue leer por el puro placer de leer, embarcarme en la aventura del protagonista a bordo del barco pesquero en el que navega durante unos meses, y mientras tanto ir descubriendo poco a poco rasgos de su vida y de su personalidad, y también ir conociendo a los otros hombres que navegan con él. Una novela que se puede leer como un libro de aventuras, de cómo un chico se hace hombre, pero con la que también puedes meditar sobre las relaciones sociales y personales y lo poco que conocemos a la gente que nos rodea.