Punto de lectura
200 pàg.
Martín Santomé camina cap a la jubilació d'una vida gris i rutinària. Laura Avellaneda es creua en la seva vida i Martín es deixa portar per la seva lluminositat.
La soledat, l'amor, la felicitat, Deu, la mort, els dubtes, els fills... temes universals que la mestria de Benedetti exposa amb elegància i emotivitat, que emociona i fa reflexionar, que conmou i remou la conciència.
Una de les millors novel·les que he llegit aquest any, la primera que llegeixo d'en Benedetti, no serà l'última.
.*****
2 comentaris:
Hala!!! cinco estrellas, se ve que le gustó, a mi me encantó, la sensibidad de Benedetti me puede ¿nos hacemos mayores o qué? Tengo pendiente la relectura de La Tregua desde hace mucho tiempo pero temo que la segunda vez no sea lo mismo. Igual sí, no sé.
Yo siempre he sido mayor.
Era mi primer Benedetti, lo tuve en la mesilla casi dos meses sin decidirme, qué error! ahora ire a la caza y captura de Benedettis.
Publica un comentari a l'entrada