: José Antonio Garriga Vela, 2008Editorial: Anagrama
174 pàg
Aquesta és la segona novel·la que llegeixo d'aquest autor, m'agrada com escriu i el que escriu. Els protagonistes estan gairebé sempre perduts en el petit món de perdedors que els envolta. Els anys 60 a Barcelona eren grisos i Garriga Vela els retrata a la perfecció. Nens tristos que esdevenen adults desorientats, homes a qui la sort esquiva i a qui la casualitat maltracta. Un món decadent de personatges desemparats i desorientats que malden per seguir endavant i amb prou feines se'n surten.
Una trama que es va desenvolupant com una escala de cargol, pujant i baixant, avant i enrera.
Un desenllaç anunciat en els primer capítols, però un final astorador, imprevisible, inverosímil? potser, la realitat és a vegades inverosímil.
Un estil d'escriptura concís i clar, les paraules justes per dir el més dur, les paraules precises per mostrar la bellesa de la quotidianitat, belles metàfores fetes amb paraules senzilles però d'una gran i emotiva expressivitat, un gran domini del llenguatge.
M'ha agradat molt.
.
*****
1 comentari:
Para mí fue el primer libro de Garriga Vela, y seguro que repito. También me gustó muchísimo, pero tengo que confesar que el final me estropeó un poco la fiesta. Me pareció ver un ansia del autor de explicar las cosas que hasta entonces habían quedado solamente entredichas, que por eso mismo chocaba con el ambiente borroso que había caracterizado a la novela hasta aquel entonces.
Pero recomiendo su lectura, absolutamente.
Publica un comentari a l'entrada