Autora: Joyce Carol Oates, 2003
TRaductora: Anna Mauri i Batlle, 2005
Editorial: Edicions 62
155 pàg
.
La Teena Maguire no hauria d'haver pres una drecera cap a casa aquell 4 de juliol. No ho hauria d'haver fet passada la mitjanit, travessant el parc de Rocky Point. No hauria d'haver anat vestida d'aquella manera: amb samarreta, texans tallats per sota les natges, sandàlies de taló alt... com si s'ho estigués buscant. No hi hauria d'haver passat amb la seva filla de dotze anys, la Bethie. Víctima d'una violació en grup, la Teena Maguire, abans una dona alegre, realista i sexy, només es lamenta d'haver sobreviscut a l'agressió. Escrita amb un ritme convincent que no dóna treva al descans, amb esquitxos de crits solitaris a la nit i el mormol del terror a la tarda, aquesta corprenedora novel·la de la guanyadora del National Book Award, Joyce Carol Oates desgrana la història de la Teena i la Bethie, dels seus agressors, fatxendes i insolents, i d'un home que coneix el significat de la justícia. I de l'amor.
.
Poc més puc afegir al que ja diu la contracoberta. Una cosa que no diu, i a mi em sembla important, és que posa al descobert la perversió del sistema judicial americà. I els prejudicis.
1 comentari:
Per una part m'agafa ganes de llegir-la, per altra se'm posa la pell de gallina només pensar en el drama...
Publica un comentari a l'entrada