Autor: Jordi Lara, 2008Col·lecció: Mirmanda
Editorial: Edicions del 1984
273 pàgines
Aquest és un d'aquells llibres que si hagués conegut l'argument abans de començar-lo potser no l'hauria llegit (és cosa perillosa prejutjar) i en canvi m'ha agradat.
No sabia que era una màquina d'espavilar ocells, mai hagués dit que podia ser una cobla.
Conjunt de set relats autobiogràfics i independents que conformen una novel·la de creixement. Un adolescent s'integra en una cobla de vells estrafolaris, i arribarà a fer de la música, més encara, de la música de sardanes la seva vida. Un món, el de la sardana, que diríem anquilosat i caduc, però que en la veu del Jordi Lara se'ns mostra com un món viu i ple de sorpreses.
Divertit, tendre, enginyós i amb un final sorprenent.
2 comentaris:
Hola!
L
La màquina d´espavilar ocells de nit m´ha agradat molt: en Jordi Lara ha barrejat fets vivencials i ficció.El tema de la cobla i la sardana no es veu amb bons ulls, els savis de torn sovint pensen que s´ha d´anar endavant sense mirar enrera i allò de fora és millor que tot allò nostre.
En certa manera li ha passat això mateix defensant el progama a TV3.
Ha estat una aposta valenta, i el resultat mostra que té corda per estona.
Un bon llibre d´autor jove i de casa.
Totalment d'acord.
Publica un comentari a l'entrada