Autor: Bernardo Atxaga, 2003
Traductor: Pau Joan Hernàndez, 2004
Editorial: Edicions 62
397 pàg.
.
Vaig llegir aquesta novel·la fa 4 anys, aleshores em va agradar molt. Ara l'he rellegit per al club de lectura i m'ha tornat a agradar.
Comença amb un poema que diu que les paraules antigues moren com si fossin volves de neu, però també que a vegades en neixen de noves entre les rialles i s'enlairen amunt.
L'escenari, el Pais Basc, amb el rerefons de la guerra civil espanyola i la postguerra.
Dues mirades sobre la mateixa història que parla de la memòria, l'amistat, la nostàlgia i el despertar de la consciència política y social d'una generació que tindrà un futur complicat.
I de com l'amor és la única possibilitat de salvació quan tota la resta de portes es tanquen.
5 comentaris:
A mi també m'ha agradat, un contrast de tendresa i melangia, en un tema gens tendre...
A mi también me gustó, aunque no soy capaz de recordar mucho de la historia, me viene a la mente el ambiente rural en el País Vasco y bueno, acabo de abrir el libro para releer algún párrafo y me he encontrado un billete de 20 euros y otro de 5!!!!!! jajajaja!!!
Hala que suerte!! A qué invitas?
¿Sabes que hace dos o tres noches salía este blog en mis sueños? Pues resulta que después de escribir varios mensajes me daba cuenta de que por cada uno te tenía que pagar dos euros. Esa misma tarde había comprado unas entradas de cine por internet, debí mezclar todo.
Estás invitada a merendar y pasear cuando vengas a Madrid.
Más que sueño suena a pesadilla, o no. Si usas billetes de 20 € como marcapáginas...
Cuantos mensajes llevas ya?
A qué dirección te mando la factura?
Publica un comentari a l'entrada