El mapa y el territorio

La carte et le territorire, 2010
Michel Houellebecq
Traducció de Jaime Zulaika
Editorial Anagrama
384 pàg.
Premi Gouncourt 2010

Houellebeq és un escriptor provocador i que domina l'ofici, aquesta és la tercera novel·la seva que llegeixo, les altres dues em van agradar però aquesta les supera llargament. és una novel·la brillant. agosarada i sorprenent.

Si Jed Martin, el protagonista d'aquesta novel·la, hagués de explicar la història, potser comencés parlant d'una avaria de l'escalfador, un 15 de desembre. O del seu pare, arquitecte conegut amb qui va passar tot sol moltes nits nadalenques. Evocaria a Olga, una russa a la qual coneix el principi de la seva carrera en l'exposició de la seva obra fotogràfica, consistent en els mapes de carreteres Michelin. Després arribarà l'èxit mundial amb la sèrie de «oficis», retrats de personalitats de tots els sectors. També referiria com va ajudar el comissari Jasselin a dilucidar un cas criminal atroç. Al final de la seva vida, Jed ja només emetrà murmuris. L'art, els diners, l'amor, la mort, el treball, són alguns dels temes d'aquesta novel·la decididament clàssica i obertament moderna.De la conbtracoberta

****

La nación y la muerte

La Shoá en el discurso y la política de Israel
Idith Zertal
Editorial Gredos
325 pàg.

Assaig exhaustiu sobre l'ús, i abús, que l'estat d'Israel ha fet del holocaust. L'autora és professora d'història a diverses universitats.
L’autora analitza les diferents fases per les quals l’estat d’Israel ha tractat l’extermini jueu. Si en un principi a penes era esmentada des del poder —ja que era percebuda com una conseqüència de la feblesa de la diàspora—, a partir del judici contra Eichmann el govern canvia de tàctica i la utilitza com a pretext per justificar els seus actes.
El llibreter

****

Purga

Puhdistus, 2009
Sofi Oksanen
Traducció al català de Emma Claret i Eila Pyrhönen
La Magrana
365 pàg.

 Aquesta novel·la explica el drama de dues generacions de dones estonianes que van patir els sotracs de la II guerra mundial, la ocupació soviètica, la caiguda de l'URSS i la independencia de pais. Diuen que en l'amor i en la guerra tot s'hi val, en aquest llibre hi apareix la part més fosca de l'amor i la cara més lletja de la guerrra. Un llibre dur, escabrós, fred i obscur, narrat en petits capítols que m'han fet dificil la comprensió. Les cartes finals han donat una mica de llum a una historia que em podria haver agradat per+o que la manera com ha estat escrita me l'ha fet desagradable.

**

Beatriu i Virgili

Beatrice and Virgil, 2010
Yann Martel 
Traducció de Francesc Rovira
Columna
188 pàg.

Aquest llibre és una alegoria de l'Holocaust, en Henry un escriptor reconegut i molt famós, rep un manuscrit que el deixa intrigat, accepta trobar-se amb l'autor d'aquest manuscrit i fa cap a una botiga de taxidermia on troba un vell malcarat, envoltat d'animals disecats, que està intentant escriure una novel·la protagonitzada per la Beatriu, un ase, i en Virgil, un mico.

Un llibre estrany i molt emotiu.

****

Brooklyn

Colm Toibin, 2010
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Amsterdam Llibres

Una jove irlandesa, sense futur a casa seva, emigra als EEUU, allí estudia, treballa i s'enamora. Torna al Irlanda per un breu periode de temps, disposada a tornar als EEUU, pero un cop allí, les coses no es veuen igual.

Una novel·la que ha estat molt ben rebuda per tothom i que a mi no m'ha agradat, li reconec el mèrit però no li he trobat l'ànima .

**

Contra el fanatismo

Amos Oz, 2005
Traducció de Daniel Sarasola
Debolsillo

Transcripció de tres conferencias pronunciades per Amos Oz on expressa clarament el seu punt de vista sobre els diferents fanatismes i sobre la situació a Israel  i el conflicte amb Palestina.
Molt interessant. Sobretot desprès d'haver visitat Israel i part dels territoris ocupats.

*****

1Q84 1 i 2

Haruki Murakami, 2009
Traducció de Gabriel Alvarez
 Tusquets Editores
744 pàg.

No et deixis enganyar per les aparences. Realitat només n'hi ha una.

Aquesta frase que un taxista li diu a la protagonista resumeix el que no son mai les novel·les de Murakami, on les realitats poden ser moltes i variades i, sobretot, hipnotitzadores i fascinants. Dos personatges principals que s'alternen en cada capítol i que durant tota la novel·la es busquen sense trobar-se. L'Aomame, una jove enigmàtica i solitaria, professora en un gimnàs i amb un  secret que amaga amb molt de zel, i en Tengo, professor de matemàtiques i aprenent d'escriptor, van coincidir en breu periode, mai mes s'han vist, tot i que sempre han estat molt presents l'un en la vida de l'altre. Uns personatges solitaris i nostàlgics  que viuen en un món paralel i fictici que s'assembla a la realitat, el món especial  que crea Murakami en les seves novel·les.

****

El cas únic de Sam finkler

The Finkler Question, 2010
Howard Jacobson
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Editorial Proa
Premi Booker 2010
430 pàg.

En Julian Treslove i en Sam Finkler es coneixen des que eren petits, en Sam és modèlic, és un guanyador, es jueu, en Julian és la'ltre cara de la moneda, un home que ha passat per la vida sense pena ni gloria, un perdedor. Malgrat el pas dels anys, comparteixen amistat amb en Libor Sevcik, també jueu i un home encantador. Un vespre, en Julian pateix un atac suposadament antisemita. Aquests tres personatges li serveixen a l'autor de pretext per crear una novel·la enginyosa i molt agradable, però a més sota aquesta capa de fina ironia s'hi amaga una profunda reflexió sobre el que és ser finkler, ser jueu, i jueu a la Gran Bretanya, que és força diferent de ser jueu als EEUU.

Val la pena destacar la gran traducció d'un text que s'endevina que no és fàcil per la quantitat de jocs de paraules i enginy verbal.

****

En la ciudad sumergida

José Carlos Llop, 2010
RBA
352 pàg.

Amb una prosa elegant i molt acurada l'autor recorre els paisatges  i la gent de la seva infantesa i joventut a Palma de Mallorca, una Palma que ja no existeix.
Vaig descobrir l'autor gràcies a aquest llibre i em va despertar la curiositat. Una gran  descoberta.

****

El oficinista

Guillermo Saccomanno, 2010
Seix Barral
Premio biblioteca Breve 2010
200 pàg.

Un home gris i anodí en una ciutat  apocalíptica, rodejat de violència i baixesa moral. Quan s'enamora de la secretaria del seu cap pensa que es podrà redimir i sortir-se'n, que la seva vida tindrà sentit malgrat l'ambient que els envolta. Per no hi ha futur.
Un relat descarnat.

****

La tercera verge

Dans les bois eternels, 2006
Fred Vargas
Amsterdam
Traducció Natxo Morera de la Vall
371 pàg.

Tercer i últim intent amb aquesta autora, aquest cop qui investiga és el comissari Adamsberg  de Paris. El fantasma d'una monja de l'Edat Mitjana, un policia que parla en vers, els cadàvers d'uns cervols amb el cor arrencat, una primera verge, la segona  i finalment la tercera.... No, no  tornaré a llegir res més de la Vargas. Probablement és una bona escriptora de novel·la negra, pero jo en sóc mala lectora.

**

Que se levanten los muertos

Debout les morts, 1995
Fred Vargas
Traducció Helena del Amo
Siruela

Tot i no agradar-me gaire la novel·la negra, vaig voler descobrir la Fred Vargas i no m'ha acabat de fer el pes. Aquesta novel·la és la primera d'una serie de cuatre amb els mateixos protagonsites, els tres evangelistes, tres joves historiadors a l'atur, especialitzats cadascun d'ells en una època diferent, que comparteixen casa amb  l'oncle d'un d'ells, expolicia. Junts resolen un homicidi comés al centre de Paris. 

Per passar l'estona sense gaire maldecaps.

**

La jauria y la niebla

Martin Casariego, 2009
Algaida

Tres personatges units per un fil, en una historia que tracta de la violencia del grup sobre un individu, de l'assetjament escolar. I de la por.

****

El pais del miedo

Isaac Rosa, 2008
Seix Barral
320 pàg.

L'autor sap descriure amb habilitat i sobrietat la por que amara el món actual, la por a una agressió, a un robatori, als companys d'escola, la por a l'altre, una por atiada sense escrupols des dels mitjans de comunicació, una por transmesa involuntariament als nostres fills,  una por, la del protagonista, obsessiva i malaltissa.

Llegint-lo sola a casa una nit d'estiu, vaig passar por, però em va agradar molt.

****

Los que van a morir te saludan

Ceux qui vont mourir te saluent, 1994
Fred Vargas
Traducció Blanca Riestra
Alfaguara
190 pag

Tres estudiants francesos a Roma es dediquen a fruir de la ciutat i a a estudiar, la seva amistat ve de lluny, a més comparteixen l'admiració cap a la mare d'un d'ells, un bisbe i la seva fillola, una trama on es barreja un assassinat que podria provocar un escándol polititc a França.

Novel·la negra, n'esperava més del que n'he obtingut , el primer que llegeixo d'aquesta autora.

**

El tret perfecte

La perfection du tir
Mathias Enard
Traducció Josep Tarragona i Castells
Verticales de Bolsillo
177 pag

Un franctirador en una ciutat en guerra, disciplinat i perfeccionista, poètic i pertorbador, un jove ferm en les seves conviccions, que se sent realitzat a través de la trajectòria d'una bala.
Una metàfora de la violència i la crueltat escrita amb un estil auster i clar, implacable.


***

L'acabadora

Accabadora, 2009
Michela Murgia
Traducció de Mercè Ubach
Proa
221 pàg.

La Maria té sis anys quan la Tzia Bonaria Urrai, vidua sense fills, se l'afilla. L'acció transcorre a Sardenya pels volts dels anys 50, en una comunitat rural i aferrada a les velles tradicions. La Bonaria és la modista del poble, però és alhora l'acabadora, la que ajuda a ben morir, quan la Maria descobreix el segon ofici de la seva mare adoptiva li costarà d'acceptar-ho i se'n allunya. 

Una tradició ancestral que xoca amb la modernitat. 

****

Homer i Langley

E.L. Doctorow, 2009
Traducció de Maria Iniesta i Agulló
Edicions  1984
Col·leció Mirmanda
204 pàg.

Un cop més Doctorow pren uns fets i uns personatges reals i novel·la al seu voltant, els germans Collyer, a la mort dels seus pares l'any 1918, es reclouen a la seva mansió de la Cinquena Avinguda a Manhatan, i poc a poc s'aïllen voluntàriament del món. Però malgrat que no surten de casa, el segle XX se'ls hi cola per la porta de la ma de la gent més diversa. Excèntrics i misteriosos, van fascinar els novaiorquesos durant anys, a la seva mort la policia va descobrir que la casa era plena de diaris vells i andròmines.  Començava la llegenda.

**

La decisió de Brandes

Eduard Márquez, 2006
Empúries Editorial
124 pàg.
Premi Octavi Pellissa 2005
Premi de Narrativa de la Crítica Catalana 2006
Premi Qwerty 2007.

L'espoli d'obres d'art per part dels nazis serveix de base per aquest relat, en Georges Braque, qui realment va patir la situació que descriu el llibre, és converteix en Brandes, el cuadre motiu de l'espoli és un Cranach. Narrada en primera persona, a través dels records d'un Brandes ja vell ens explica la seva resistència contra l'opressió, les decisions que marquen la seva vida i reflexiona al voltant de l'art i la vida. 

Un relat brodat amb precisió mil·limètrica, molt poètic i amb la concisió i contenció marca de l'autor.

***

Cinc nits de febrer

Eduard Márquez, 2000
Quaderns Crema
121 pàg.

Recuperant alguns dels personatges del recull anterior, Márquez recrea les cinc nits que Larson passa al pis de la Sela, la seva última amant. Nit rere nit, es desvetlla la personalitat de la Sela,  les seves pors. Un ambient claustrofòbic que atrau.

****

L'eloqüència del franctirador

Eduard Márquez, 1998
Quaderns Crema
179 pàg.

18 relats que exploren la identitat, individus que voregen la legalitat o que traspassen la línia i van més enllà, un estil d'escriptura concís i suggeridor.

***

Todo lo que se llevó el diablo

Javier Pérez Andújar , 2010
Circulo de Lectores
271 pàg,

Una novel·la que hauria pogut ser una gran novel·la. 

El tema és interessant, l'autor sap escriure molt bé, però no sé perquè ha volgut fer una novel·la de cuina moderna, deconstruïda, desestructurada, artificiosa.

Les Misiones Pedagógicas estaven formades per joves amb il·lusions i ideals que durant l'època de la segona república van fer una gran feina portant la cultura i l'art als poblets més allunyats, aquesta novel·la recrea un grup d'aquest missioners de la cultura i enllaça les seves peripècies amb l'època actual. L'estil meticulós de l'autor que tant em va agradar en la seva anterior novel·la, Los principes Valientes, aquí se m'ha fet una mica pesat, el diàlegs, carregosos.

Una història interessant, que  m'ha agradat, però que hagués volgut llegir explicada d'una altra manera.

***

Venim de Roma

Lluís Casals, 2009
L'Albí
173 pàg.

A partir de frases en llatí, l'autor crea unes narracions plenes de vida, de personatges tan reals que podem ser qualsevol de nosaltres, bé millor qualsevol dels nostres veïns, perquè sovint més que retrat en fa caricatura, a vegades irònica, a vegades mordaç, però sempre amable. Un reflex dels temps actuals, de les realitats que ens envolten, de tots nosaltres amb les nostres contradiccions, les nostres neures, els nostres desitjos i les nostres il·lusions.

Una lectura àgil i entretinguda.

****

Jim

Magí Sunyer, 2010
Editorial Proa
131 pàg.
Premi Roc Boronat 2009

Alguna vegada us heu parat a pensar  com continua la vida d'un personatge un cop heu acabat el llibre? Va arribar a ser àvia la Caputxeta? En aquest llibre descobrireu un futur possible, i plausible,  per a Jim, el protagonista de L'illa del tresor. 

El Magí és poeta, i això es nota en la seva escriptura i en el domini que té de les paraules, dels matisos i dels registres literaris. Una novel·la amb múltiples lectures i diferents homenatges a grans obres de la literatura. 

Haver tingut el privilegi de poder comentar l'obra amb l'autor hi afegeix un plus que la fa més interessant.

***

Diccionario de literatura para snobs ...

... y (sobre todo) para los que no lo son.
Dictionnaire de littérature à l'usage des snobs, 2007
Fabrice Gaignault
Traducció de Wenceslao-Carlos Lozano
Il·lustracions de Sara Morante
Pròleg de José Carlos Llop
256 páginas

No sóc esnob, o si?

Aquest és un llibre per llegir a glopets, a petites dosis. Talment com diu el títol és un diccionari, les entrades recullen escriptors,  moviments literaris, objectes, moments i situacions, el més exquisits, extravagants i maleïts del món literari dels darrers temps. 

El llibre va ser un èxit editorial a França, pel seu tarannà d'épater le bourgeois, molt francès, és curiós divertit i amè.

Les il·lustracions són d'allò més adients amb l'esperit de l'escriptura, un 

traç exquisit i refinat, i l'edició és molt acurada, tant pel que fa al disseny com al tipus de paper.  Tant si sou esnobs, com si no ho sou, aquest diccionari no us decebrà, al contrari, us obrirà un munt de portes, us portarà a descobrir noves veus, nous llibres.

Un regal per als sentits, en tots els sentits.

***

L'últim dia abans de demà

Eduard Márquez, 2011
Editorial Empúries
150 pàg.

Duríssima.

Podria deixar-ho aquí i no dir res més, però mai una sola paraula defineix un llibre. Eduard Márquez  no necessita utilitzar un devessall de paraules per despertar emoció o indignació, per deixar-nos sense respiració o per desvetllar-nos un lleu somriure. Aquest llibre parla de l'amistat i del dolor, i del fracàs, de tocar fons. Però hi ha un demà.

Eudard Márquez escriu amb estilet. Punxa. Fereix. Fa mal.

Al Facebook

*****

Arrels nòmades

Pius Alibek, 2010
Edicions La Camapana
345 pàg.

Pius Alibek  va arribar a  Barcelona  l'any 1981 fugint de la guerra d'Irak, nascut a la zona del Kurdistan, pertany a la minoria assiriocaldea, per tant cristià, la seva llengua materna és l'arameu, va ser educat en kurd i més endavant en àrab, s'ha fet seu el català  fins al punt d'escriure-hi el seu primer llibre, una mena de memòria familiar, perquè les seves filles coneguin d'on venen. Escrit en un estil molt planer i amb un llenguatge molt ric i viu, explica la seva infantesa,  primer al Kurdistan i més tard  al sud del país quan la família s'hi trasllada, descobrirem un Irak diferent, l'Irak d'abans de l'arribada de Sadam. Un repàs a la seva vida, la de la seva família i la del país, íntimament lligades. El llibre acaba amb els dos anys de servei militar perdut enmig del desert i la decisió d'abandonar l'Irak per continuar els seus estudis.

Posar determinades esperances en un llibre et porta, gairebé sempre, a que les esperances no s'acompleixin, no sé exactament què n'esperava, però n'esperava més.

**

Ubuntu Estimada terra africana

Nicolas Valle, 2008
Editorial Proa
320 pàg.

Un dels millors llibres d'aquest any.

El viatge, el llarg viatge, de l'autor per Àfrica. Una mirada sobre el continent i sobre la seva gent, sobre el passat, sobre la culpa d'Occident en el present d'Àfrica, sobre la guerra i la fam i, sobretot, sobre les ganes de viure i de sortir-se'n dels africans. La mirada d'un periodista que veu la gent, i no només la notícia, que escolta el que tenen a dir  els africans, blancs i negres, amb qui es troba, la mirada d'algú que no té por de barrejar-se, d'emborratxar-se, de (mal)viure amb els africans. I ens ho explica amb paraules senzilles, plenes de sentiments i de poesia, comparteix les seves reflexions, els seus dubtes i la seva indignació amb tots nosaltres. Us aconsello que mentre llegiu el llibre, amb el Google Maps o l'Earth, busqueu i seguiu la ruta que fa l'autor, jo, que no he estat mai a l'Àfrica, ho he fet i gràcies a aquest llibre sento com si hi hagués estat una estoneta.

Llegiu-lo!!

Na al Reto 2011

*****

Yo, lo superfluo y el error

Jorge Wagensberg, 2009
Editorial Tusquets
286 pàg.

De tant en tant m'agrada endinsar-me en gèneres que no acostumo a llegir, aquest llibre barreja ciència i literatura, crea ficció amb temes científics, petits apunts d'observació científica  convertits en contes. En la primera part, l'autor descriu el mètode científic  tradicional, tant allunyat de la literatura, després exposa les seves idees sobre com hauria de ser la literatura científica i acaba amb tot un reguitzell de relats, micro-relats alguns, on el protagonista és la ciència o els científics, o tots dos alhora, amb un estil clar i amè i altes dosis d'humor i d'ironia.  Recomanable tant per als de lletres com per als de ciències.

Be al Reto 2011

***

Piel de plátano

José Manuel González Reinoso, 2011
Ediciones de la Discreta
154 pàg.

Darrerament travesso una etapa d'una certa astènia lectora, o potser és només mala sort en la tria que faig, a més no m'agraden massa els llibres de relats, prefereixo una novel·la, però ha gaudit molt d'aquest llibre de contes, el vaig llegir d'una tirada sense poder-lo deixar. Son uns relats contundents, com un cop de puny al fetge, amb una gran dosi de violència, amb personatges i situacions de crònica negra, però relatats d'una manera directa i clara, sense concessions.

Re al Reto 2011

****

Corona de flores

Javier Calvo, 2010
Mondadori
305 pàg

Escric aquesta píndola quan fa gairebé un mes i mig que vaig acabar el llibre.

La Barcelona de finals del segle XIX on transcorre la novel·la és una ciutat fosca i bruta, el fum de les fàbriques flota sobre la ciutat, un Dosel de Sombras que ho impregna tot. Baixos fons i baixes passions, personatges sense futur en un ambient  sòrdid. Un assassí corre per la ciutat, l'inspector Semproni de Paula és incapaç de detenir-lo, Menelaus Roca, un anatomista amb un fosc passat ha d'ajudar-lo, al seu voltant   tot una sèrie de personatges grotescs i miserables. Podria semblar una novel·la gòtica més, però l'autor va més enllà, barreja realitat i fantasia i crea un ambient angoixant i seductor que arrossega el lector sense deixar-lo respirar.

Una gran novel·la.

S al Reto 2011

****

La casa del propòsit especial

The House of  Special Purpose, 2009
John Boyne
Traducció de Jordi Cussà
Edicions Empúries
432 pàg.

La novel·la transcorre en dos escenaris i en dues èpoques diferents, els capítols s'alternen i des d'Anglaterra a l'època actual anem fins a la Russia dels tzars. En l'anar i venir de l'un a l'altre, d'abans fins ara, la història va omplint les llacunes i mica en mica es dibuixen les vides de Georgy i de Zoia.

Barreja de fets reals i ficció. Una novel·la senzilla i entretinguda que es llegeix amb facilitat i que deixa un bon gust de boca.

N al Reto 2011

***

Pastoral americana

American Pastoral, 1997
Philip Roth
Traducció de Xavier Pàmies
La Magrana
492 pàg.
Premi Pulitzer 1998

Finalment s'ha traduït al català (una magnifica traducció, com totes les del Xavier Pàmies) la que que es considera l'obra mestra de Philip Roth. 

Tràgica història la que ens explica Nathan Zuckerman, Seymour Irving Levov, el Suec Levov, fill d'immigrants, criat amb molts sacrificis durant la postguerra, atleta llegendari a l'institut, hereta i fa gran l'empresa de guants del seu pare, es casa amb una miss Nova Jersey, construeix la casa dels seus somnis i té una preciosa filla. El somni americà fet realitat. De sobte,  un bon dia de l'any 1968, aquest somni s'esmicola i el Suec Levov es troba perdut sense saber com ni perquè.

Com en gairebé totes les novel·les de Roth, les vicissituds particulars del seus personatges retraten fidelment la societat nord americana de l'època, en aquest cas la guerra del Vietnam i les seves conseqüències, i la seva  és gairebé sempre una mirada critica.

Tot i no ser la que més m'ha agradat d'aquest autor, una gran novel·la.

Li al Reto 2011

****

Quan la vida puja a la bàscula

Claus perquè l'estrès no t'engreixi
Pilar Senpau, 2011
Edicions Pòrtic
158 pàg.

No sempre ha de ser tot literatura pura i dura. 

Aquest llibre a més de ser amè, és interessant, sobretot per a algú a qui la vida, encara que sigui una vida tranquil·la, li  puja de mica en mica, però sense pausa, a la bàscula. Segons l'autora, emocions i dieta van lligades, es prou coneguda la teoria que la felicitat se'ns nota a la panxa, sembla però que l'estrès també s'hi diposita. 

Mal viatge!! Posats a triar, trio la corba de la felicitat.

Pa al Reto 2011

***

Cómo me hice monja

Cesar Aira, 1993
PDF ipad

Feia molt de temps que anava al darrera de poder llegir alguna novel·la d'aquest autor, finalment n'he aconseguit un parell i vaig començar per aquesta. Tenir una expectativa com la que tenia a vegades és contraproduent, la decepció pot ser gran, no ha sigut així, us de confessar que he gaudit de la lectura tot i ser un llibre estrany, diferent, incomprensible a estones, moltes estones, però d'una rara bellesa.
Un nen (una nena?) surt a passejar amb el seu pare i aquest li compra un gelat, el seu primer gelat. Després de la primera llepada, el nen (la nena?) diu que no li agrada,  el pare no ho pot acceptar... aquest és el punt de partida, i des d'aquí, fins a la mort del nen (la nena?)
M'ha agradat, però és un llibre d'aquells que mai recomanaré a ningú, l'heu de descobrir per pròpia decisió. 

Ce al Reto 2011

***

Estupor y temblores

Stupeur et tremblëments, 1999

Amélie Nothomb

Traducció de Sergi Pàmies

Anagrama

144 pàg.

He tornat a gaudir amb la lectura d'aquesta novel·la i la sessió del club de lectura ha sigut molt interessant i animada, a més ens ha ajudat a entendre el comportament i l'actitud  del poble japonès davant el terratrèmol i el tsunami. 

I al Reto 2010

****

.

Una part del tot

A fraction of the whole, 2008
Steven Toltz
Traducció de Marc Rubió
La Campana
761 pàg.

El tot d'aquesta novel·la és la vida del seu protagonista, del seu pare i del germà del seu pare, i tot i ser només una part, la novel·la és un totxo de més de 700 pàgines i gairebé dos quilos de pes.
Aquest és un resum breu de la novel·la, si m'he d'allargar una mica més us puc dir que el protagonista és un nen australià nascut a Paris, el seu pare és un filòsof misantròpic i l'oncle, el delinqüent més famós d'Austràlia.
Les vides de tots tres són prou interessants i sorprenents, el llibre està molt ben escrit i té ritme, sentit de l'humor, idees brillants, moments irreverents i propostes agosarades.
Busqueu un seient ben còmode i un coixí on recolzar el llibre.

"La gent no busca respostes", deia tot sovint. "Busca fets que demostrin els seus arguments"


V al Reto 2011
***

Cada siete olas

Alle sieben wellen, 2009

Daniel Glattauer

Traducció de Macarena González

Alfaguara

280 pàg.

Segona part de Contra el vent del nord. 

Segueix la història, una història que poca cosa més tenia a dir, amb un final previsible, si la primera part podia sorprendre una mica pel format, en aquesta, la novetat ja no no és. I poca cosa més hi puc afegir.

C al reto 2011

**

Nada

Intet, 2000
Janne Teller
Traducció de Carmen Freixanet Tamborero
Editorial Seix Barral
158 pàg.

Un adolescent  decideix que la vida no té sentit, deixa l'escola i s'enfila a un arbre, des d'on repta els seus companys que decideixen trobar motius per fer baixar Pierre Anton. Cadascun d'ells deixarà al peu de l'arbre la cosa més valuosa. S'inicia així una espiral de violència que els durà a adonar-se que hi ha pèrdues que poden ser irreparables. 

A mi m'ha costat creure aquest discurs existencial·lista, poc creïble en boca de nois i noies amb un comportament força infantil.

L'únic motiu pel que recomanaria llegir-lo es per la morbositat de desvetllar els motius de la polèmica que s'ha creat des que va ser publicat, amb prohibicions i censures absurdes.
Ne al Reto 2011
***

La frontera de l'èxit

El punt d'inflexió de modes i epidèmies
The tipping point, 2000
Malcolm Gladwell
Traducció de CarlesMiró Jordana
Empúries Editorial
255 pàg.

Aquesta ha sigut la segona proposta que ens han fet per al club de lectura d'assaig, és un llibre  que intenta explicar la causa de que algunes comportaments, persones o activitats tinguin èxit on altres comportaments, persones o actituds han fracassat. Deixant clar que, en opinió meva, la publicitat o el màrqueting no són ciències exactes, goso no estar d'acord amb alguna de les afirmacions de l'autor, a més a més, gairebé tots els exemples que ens proposa son molt american way of life. L'autor és una mena de gurú expert  en sociologia als Estats Units. Malgrat tot, ha sigut una lectura interessant, seguida d'una intensa sessió del club de lectura, on una vegada més he comprovat que dues persones mai  llegeixen el  mateix llibre.

Web de l'autor

Co al Reto 2011

***

La fiesta del Chivo

Mario Vargas LLosa, 2000
Alfaguara
520 pàg.

Aquesta novel·la intenta explicar més de 30 anys de vida i mort. El Chivo és Leónidas Trujillo, dictador i amo de tot un país. La història té tres mirades, tres camins, un el fem amb Urània, una dona que torna a la República Dominicana anys després de la mort del dictador, caminem amb els homes que es van conjurar per assassinar Trujillo i també anem de la mà del mateix Trujillo, què pensa, què sent, com se sent, què espera, a què tem.

Ficció i realitat barrejats amb la mestria que caracteritza l'autor, un gran "escribidor", una novel·la que emociona i horroritza, dolorosa i commovedora, un retrat  del terror que van viure la majoria dels habitants de la República Dominica sota el domini de Trujillo. 

Magnifica novel·la, magníficament escrita.

RG al Reto 2011

*****

Un descanso verdadero

 1982, מנוחה נכונה
Amos Oz
Traducció de Raquel García
Siruela
449 pàg.

Aquest llibre parla de la soledat i de la por.  La soledat del qui sempre ha viscut envoltat de la família i els amics, en Yonatán, nascut a un kibbutz, i que ara als 20 i pocs anys se n'adona que el que necessita és fugir. Fugir de la família, l'esposa, els amics, els veïns, iniciar una nova vida lluny del que sempre ha vist, sol, lliure. 

I la soledat de qui sempre ha estat sol, l'Azarías, un jove de la diàspora,  que anhela viure en una comunitat i sentir-se acceptat pels altres. I de la por a la guerra, i als veïns, la por a ser víctima i la por a ser botxí.

Ca al Reto 2011

***

El vicio de la lectura

The vice of reading, 1903
Edith Wharton
Traduït per Abel Vidal
José J. de Olañeta
46 pàg.

Un llibre no es valora pel nombre de pàgines, si no per la intensitat d'aquestes. Aquestes 46 pàgines són molt intenses.Aquest gran llibret reprodueix un article publicat el 1903  a la revista Notrh American Rewiew on l'autora reflexiona la voltant de lectors i lectura. I és molt exigent. No tots som lectors nats, no sempre, a vegades som també lectors mediocres,

... que puede considerarse una desgracia, pero no, ciertamente una falta. ¿Por qué deberíamos ser todos lectores? No se espera de todos nosotros que seamos músicos; pero debemos leer; y, así, los que no pueden leer creativamente leen mecánicamente."

Confesso que a vegades he sigut una lectora mecànica .

W al Reto 2011

***

Maletes perdudes

Jordi Punti, 2010
Empúries
456 pàg.

M'ha tornat a passar.

Enlluernada per les nombroses i entusiàstiques crítiques d'un llibre m'he deixat temptar, la decepció ha sigut considerable.

Un argument que a priori sembla atractiu i interessant, perd força a mida que avança la novel·la, i no perquè la història no sigui vertiginosa i espaterrant. Quatre germanastres es coneixen a rel de la (segona per a tots ells) desaparició del seu pare. Investigant, descobriran qui era el seu pare i perquè tots es diuen igual Christof, Christopher, Cristòfol, Christophe. 

Tot i que el principi m'ha agradat molt, la novel·la se m'ha fet pesada, i el final inversemblant, forçat, l'he acabat perquè era per a un club, si no l'hagués abandonat.

Ti al Reto 2011

**  

El guardián entre el centeno

The Catcher in the Rye, 1951
J.D. Salinger
Traducció de Carmen Criado
Edhasa
274 pàg.

El primer cop que vaig llegir aquest llibre em va impressionar, el vaig llegir en català, tenia 14 o 15 anys. Ara que l'he tornat a llegir,  tinc uns quants anys més i l'he llegit en castellà, us confesso que m'ha deixat molt menys impressionada. Pot una traducció canviar tant l'empremta d'un llibre? o potser és l'edat? No tinc resposta per la última pregunta, però si per l'altra, un cop vist l'original en anglès puc afirmar que una mala traducció pot desvirtuar l'esperit d'una novel·la, és el cas d'aquesta mala traducció.

Tot i això, la sessió del club de lectura va ser força interessant.

Te al Reto 2011

***
*(per la traducció)

Zuckerman encadenado

La visita al maestro / The Ghost Writer, 1979
Zuckerman desencadenado / Zuckerman Unbound, 1981
La lección de anatomia / The Anatomy Lesson, 1983
La orgia de Praga / The Prague Orgy, 1985
Philip Roth
Traducció de Ramón Buenaventura
Seix Barral  Biblioteca Philip Roth
556 pàg.

Roth és un dels meus escriptors preferits, sempre és un plaer llegir les seves novel·les. Amb aquest llibre el plaer ha estat triple, tres novel·les en un sol volum,   a més a més, el bonus track, La orgía de Praga. 

Coneixia el personatge de Nathan Z.  de la La taca humana i La contravida, el Zuckerman adult, en aquestes novel·les he conegut els primers passos de l'escriptor que és Zuckerman, que és com dir els primers passos de l'escriptor Philip Roth.

En la primera un jove aspirant a escriptor visita un escriptor consagrat i retirat a la seva casa de camp, reflexionen sobre què és i quina ha de ser la vida d'un escriptor, també hi coneixerà una jove per qui se sent fortament atret, una jove que creu ser Anna Frank.

A Zuckerman encadenado, el jove escriptor ja ha conegut l'èxit un éxit que li està portant més problemes dels que pensava, la seva família li retreu que faci un retrat poc afavoridor dels jueus i a més ha de patir l'assetjament d'un admirador.

La lección de anatomía és el relat angoixat d'un escriptor que ha perdut la capacitat d'escriure i  pateix profunds dolors físics. Què provoca què? El dolor físic l'incapacita o la falta d'escriptura li provoca dolor? 

La orgía de Praga és el relat delirant d'un escriptor que visita la ciutat  ocupada pels russos.

Una autobiografia genialment  novel·lada. 

O al Reto 2011

*****

El sopar

Het diner, 2010
Herman Koch
Traducció de Maria Rosich Andreu
Amsterdam Llibres
255 pàg.

Hi ha novel·les que són com un cop de puny a l'estómac. Aquesta és pitjor, és un atac a la vostra integritat moral i física.

Dues parelles queden per sopar, han de parlar dels seus fills, un tema sempre prou importat per uns pares. Però ser pares ens incapacita per actuar com persones? Ser pares ens capacita per jutjar el bé i el mal?

L'autor s'inspira en un fet que va passar a Barcelona el 2005 i el situa a Holanda, però probablement podria haver estat situat a qualsevol ciutat europea, el lloc és el de menys; l'actitud  dels pares, i de les mares, són retratats amb tota cruesa, la violència hi és present, violència física i moral. Hi ha cap excusa per excusar un assassí?

Tot i que l'autor encara amb valentia la situació, la forma com intenta resoldre el dilema m'ha semblat poc valenta.

Una lectura que no us deixarà indiferents,  que us obligarà a pensar què faríeu vosaltres de trobar-vos en la mateixa situació. No és tan fàcil decidir.

K al Reto 2011

****

Com parlar del llibres que no hem llegit

Comment parler des livres que l'on n'a pas lus?, 2007
Pierre Bayard 
Traduït per David Clusellas
Empúries
 192 pàg.

No sé si aquest és el millor llibre per iniciar un club de lectura titulat: Assagem amb l'assaig, si més no, si que és un títol ben provocatiu i que va donar molt de joc a la sessió.

Pels qui no estem acostumats a llegir assaig, aquesta mena d'assajos escrits amb rigor però també amb una bona dosi d'humor i d'ironía, amanit amb unes gotes de sarcasme, són una bona manera de perdre'ls-hi la por. Per mi ha esta una lectura entretinguda i divertida, tot i que la majoria de vegades no he estat d'acord amb les tesis de l'autor. És més, penso que no pretén que hi estiguem d'acord, si no que el que vol es desdramatitzar una mica la literatura, els canons literaris, els crítics, el que s'ha d'haver llegit i el que no. Les referències literàries de l'autor, tot i ser universals, tenen un cert regust molt francès, molt Académie.

És un d'aquells llibres que parla de la lectura,  si espereu trobar bons consells per parlar de llibres que no heu llegit, us equivoqueu. 

Aquest és un llibre per als qui els hi agrada parlar dels llibres que han llegit.

B al Reto 2011

***

Un altre pas de rosca

The turn of the srew, 1898
Henry James
Traducció de Jordi Larios
Quaderns Crema
197 pàg.

Un grup d'amics decideixen explicar-se històries per  passar l'estona, un d'ells promet un relat esgarrifós que li va explicar algú, una historia de por i misteri ambientada a una casa de d'Anglaterra, la protagonista, una jove que ha acceptat  fer de mainadera dels nebots d'un enfeinat home de negocis.

Mai no m'ha agradat la novel·la gòtica, però n'havia sentit tants elogis d'aquest llibre, un clàssic segons alguns, que em vaig decidir a llegir-lo. N'he quedat totalment decebuda, segueix sense agradar-me la novel·la gòtica, i de la por i del terrorífic ambient que suposadament havia de trobar, res de res. Segurament, una traducció molt encartronada no hi ha ajudat gaire.

Y al Reto 2011

**