28 de febrer 2011

La fiesta del Chivo

Mario Vargas LLosa, 2000
Alfaguara
520 pàg.

Aquesta novel·la intenta explicar més de 30 anys de vida i mort. El Chivo és Leónidas Trujillo, dictador i amo de tot un país. La història té tres mirades, tres camins, un el fem amb Urània, una dona que torna a la República Dominicana anys després de la mort del dictador, caminem amb els homes que es van conjurar per assassinar Trujillo i també anem de la mà del mateix Trujillo, què pensa, què sent, com se sent, què espera, a què tem.
Ficció i realitat barrejats amb la mestria que caracteritza l'autor, un gran "escribidor", una novel·la que emociona i horroritza, dolorosa i commovedora, un retrat  del terror que van viure la majoria dels habitants de la República Dominica sota el domini de Trujillo. 
Magnifica novel·la, magníficament escrita.

RG al Reto 2011

*****

26 de febrer 2011

Un descanso verdadero

 1982, מנוחה נכונה
Amos Oz
Traducció de Raquel García
Siruela
449 pàg.


Aquest llibre parla de la soledat i de la por.  La soledat del qui sempre ha viscut envoltat de la família i els amics, en Yonatán, nascut a un kibbutz, i que ara als 20 i pocs anys se n'adona que el que necessita és fugir. Fugir de la família, l'esposa, els amics, els veïns, iniciar una nova vida lluny del que sempre ha vist, sol, lliure. 
I la soledat de qui sempre ha estat sol, l'Azarías, un jove de la diàspora,  que anhela viure en una comunitat i sentir-se acceptat pels altres. I de la por a la guerra, i als veïns, la por a ser víctima i la por a ser botxí.
Ca al Reto 2011

***

24 de febrer 2011

El vicio de la lectura

The vice of reading, 1903
Edith Wharton
Traduït per Abel Vidal
José J. de Olañeta
46 pàg.


Un llibre no es valora pel nombre de pàgines, si no per la intensitat d'aquestes. Aquestes 46 pàgines són molt intenses.Aquest gran llibret reprodueix un article publicat el 1903  a la revista Notrh American Rewiew on l'autora reflexiona la voltant de lectors i lectura. I és molt exigent. No tots som lectors nats, no sempre, a vegades som també lectors mediocres,
... que puede considerarse una desgracia, pero no, ciertamente una falta. ¿Por qué deberíamos ser todos lectores? No se espera de todos nosotros que seamos músicos; pero debemos leer; y, así, los que no pueden leer creativamente leen mecánicamente."
Confesso que a vegades he sigut una lectora mecànica .

W al Reto 2011

***

19 de febrer 2011

Maletes perdudes

Jordi Punti, 2010
Empúries
456 pàg.

M'ha tornat a passar.
Enlluernada per les nombroses i entusiàstiques crítiques d'un llibre m'he deixat temptar, la decepció ha sigut considerable.
Un argument que a priori sembla atractiu i interessant, perd força a mida que avança la novel·la, i no perquè la història no sigui vertiginosa i espaterrant. Quatre germanastres es coneixen a rel de la (segona per a tots ells) desaparició del seu pare. Investigant, descobriran qui era el seu pare i perquè tots es diuen igual Christof, Christopher, Cristòfol, Christophe. 
Tot i que el principi m'ha agradat molt, la novel·la se m'ha fet pesada, i el final inversemblant, forçat, l'he acabat perquè era per a un club, si no l'hagués abandonat.


**  

15 de febrer 2011

El guardián entre el centeno

The Catcher in the Rye, 1951
J.D. Salinger
Traducció de Carmen Criado
Edhasa
274 pàg.

El primer cop que vaig llegir aquest llibre em va impressionar, el vaig llegir en català, tenia 14 o 15 anys. Ara que l'he tornat a llegir,  tinc uns quants anys més i l'he llegit en castellà, us confesso que m'ha deixat molt menys impressionada. Pot una traducció canviar tant l'empremta d'un llibre? o potser és l'edat? No tinc resposta per la última pregunta, però si per l'altra, un cop vist l'original en anglès puc afirmar que una mala traducció pot desvirtuar l'esperit d'una novel·la, és el cas d'aquesta mala traducció.
Tot i això, la sessió del club de lectura va ser força interessant.

Te al Reto 2011

***
*(per la traducció)

11 de febrer 2011

Zuckerman encadenado

La visita al maestro / The Ghost Writer, 1979
Zuckerman desencadenado / Zuckerman Unbound, 1981
La lección de anatomia / The Anatomy Lesson, 1983
La orgia de Praga / The Prague Orgy, 1985
Philip Roth
Traducció de Ramón Buenaventura
Seix Barral  Biblioteca Philip Roth
556 pàg.

Roth és un dels meus escriptors preferits, sempre és un plaer llegir les seves novel·les. Amb aquest llibre el plaer ha estat triple, tres novel·les en un sol volum,   a més a més, el bonus track, La orgía de Praga. 
Coneixia el personatge de Nathan Z.  de la La taca humana i La contravida, el Zuckerman adult, en aquestes novel·les he conegut els primers passos de l'escriptor que és Zuckerman, que és com dir els primers passos de l'escriptor Philip Roth.
En la primera un jove aspirant a escriptor visita un escriptor consagrat i retirat a la seva casa de camp, reflexionen sobre què és i quina ha de ser la vida d'un escriptor, també hi coneixerà una jove per qui se sent fortament atret, una jove que creu ser Anna Frank.
A Zuckerman encadenado, el jove escriptor ja ha conegut l'èxit un éxit que li està portant més problemes dels que pensava, la seva família li retreu que faci un retrat poc afavoridor dels jueus i a més ha de patir l'assetjament d'un admirador.
La lección de anatomía és el relat angoixat d'un escriptor que ha perdut la capacitat d'escriure i  pateix profunds dolors físics. Què provoca què? El dolor físic l'incapacita o la falta d'escriptura li provoca dolor? 
La orgía de Praga és el relat delirant d'un escriptor que visita la ciutat  ocupada pels russos.
Una autobiografia genialment  novel·lada. 

O al Reto 2011

*****

05 de febrer 2011

El sopar

Het diner, 2010
Herman Koch
Traducció de Maria Rosich Andreu
Amsterdam Llibres
255 pàg.

Hi ha novel·les que són com un cop de puny a l'estómac. Aquesta és pitjor, és un atac a la vostra integritat moral i física.
Dues parelles queden per sopar, han de parlar dels seus fills, un tema sempre prou importat per uns pares. Però ser pares ens incapacita per actuar com persones? Ser pares ens capacita per jutjar el bé i el mal?
L'autor s'inspira en un fet que va passar a Barcelona el 2005 i el situa a Holanda, però probablement podria haver estat situat a qualsevol ciutat europea, el lloc és el de menys; l'actitud  dels pares, i de les mares, són retratats amb tota cruesa, la violència hi és present, violència física i moral. Hi ha cap excusa per excusar un assassí?
Tot i que l'autor encara amb valentia la situació, la forma com intenta resoldre el dilema m'ha semblat poc valenta.
Una lectura que no us deixarà indiferents,  que us obligarà a pensar què faríeu vosaltres de trobar-vos en la mateixa situació. No és tan fàcil decidir.
****

03 de febrer 2011

Com parlar del llibres que no hem llegit

Comment parler des livres que l'on n'a pas lus?, 2007
Pierre Bayard 
Traduït per David Clusellas
Empúries
 192 pàg.

No sé si aquest és el millor llibre per iniciar un club de lectura titulat: Assagem amb l'assaig, si més no, si que és un títol ben provocatiu i que va donar molt de joc a la sessió.
Pels qui no estem acostumats a llegir assaig, aquesta mena d'assajos escrits amb rigor però també amb una bona dosi d'humor i d'ironía, amanit amb unes gotes de sarcasme, són una bona manera de perdre'ls-hi la por. Per mi ha esta una lectura entretinguda i divertida, tot i que la majoria de vegades no he estat d'acord amb les tesis de l'autor. És més, penso que no pretén que hi estiguem d'acord, si no que el que vol es desdramatitzar una mica la literatura, els canons literaris, els crítics, el que s'ha d'haver llegit i el que no. Les referències literàries de l'autor, tot i ser universals, tenen un cert regust molt francès, molt Académie.
És un d'aquells llibres que parla de la lectura,  si espereu trobar bons consells per parlar de llibres que no heu llegit, us equivoqueu. 
Aquest és un llibre per als qui els hi agrada parlar dels llibres que han llegit.


***

02 de febrer 2011

Un altre pas de rosca

The turn of the srew, 1898
Henry James
Traducció de Jordi Larios
Quaderns Crema
197 pàg.

Un grup d'amics decideixen explicar-se històries per  passar l'estona, un d'ells promet un relat esgarrifós que li va explicar algú, una historia de por i misteri ambientada a una casa de d'Anglaterra, la protagonista, una jove que ha acceptat  fer de mainadera dels nebots d'un enfeinat home de negocis.
Mai no m'ha agradat la novel·la gòtica, però n'havia sentit tants elogis d'aquest llibre, un clàssic segons alguns, que em vaig decidir a llegir-lo. N'he quedat totalment decebuda, segueix sense agradar-me la novel·la gòtica, i de la por i del terrorífic ambient que suposadament havia de trobar, res de res. Segurament, una traducció molt encartronada no hi ha ajudat gaire.

Y al Reto 2011

**