29 de desembre 2010

En medio de ninguna parte

In the hearth of the country, 1976-77
J.M. Coetzee
Traducció de Manuel Martinez-Lange
Mondadori
189 pàg.

Una granja al mig del bush sud-africà, un home, la seva filla i un parell de criats. 
Tot comença amb l'imminent arribada de la nova esposa del home, la mirada esbiaixada de la filla fa un retrat ple de soledat i de desolació, una veu que crea confusió, tornant una vegada i una altra sobre els mateixos fets, canviant-ne el desenllaç, els sentiments. Un relat confús i desesperançat que crea una sensació de desassossec i d'angoixa. Un deliri inquietant i ple de tristesa.

***

28 de desembre 2010

Tea-Bag


Henning Mankell. 2001
Traducció de Carol Gandía
Tusquets Editors
359 pàg.

Jesper Humlin, poeta suec en hores baixes, rebutja la proposta  del seu editor per a que  escrigui una novel·la policíaca, que venen molt més que les seves poesies, la seva relació de parella  s'enfonsa i per reblar el clau, la  seva octogenària mare, que ara es dedica la negoci del sexe per telèfon, l'amenaça de fer-se escriptora de novel·les negres. Durant una lectura dels seus poemes, coneix unes joves immigrants. Commogut pels seus relats, decideix ajudar-les a escriure'ls i descobrirà la crua realitat de les vides d'unes persones que sovint ens passen pels costat i no veiem. 
Una novel·la plena de sentiments i emocions, tràgica però sense caure en el melodrama. La mirada compromesa de Mankell sobre un tema actual.

***

19 de desembre 2010

A les meves ordres

Le fait du prince, 2008
Amèlie Nothomb
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Anagrama - Empúries
118 pàg.

Amèlie Nothomb és una escriptora prolífica que darrerament llegeixo molt per que trobo llibres seus per tot arreu. A vegades m'agrada molt, altres vegades  m'agrada i d'altres no tant
Baptiste Bordave obre la porta de casa seva i troba a Olaf Sildur  que li demana que el deixi trucar, tot just ha fet la trucada i mor. Aleshores, per evitar-se problemes decideix no dir res a la policia i suplantar-lo. Acostumar-se a la nova vida és fàcil, el luxe i la Sigrid, la dona de l'Olaf,  hi ajuden. Aparentment, se'n surt prou bé en Baptiste. 
No sabria si classificar-la dins el gènere negre o dins dels contes filosòfics, tampoc no entenc el perquè d'un canvi tan radical en la traducció del títol.

**

17 de desembre 2010

Lejos de Toledo

Далеч от Толедо, 2002
Angel Wagenstein
Traducció del búlgar al castellà de Venceslav Nikólov
Libros del Asteroide
336 pàg.


El professor Albert Cohen, búlgar exiliat a Israel, torna a Plòvdiv, el poble on va viure de nen,  per participar en un congrés. Els vells carrers de la ciutat li retornen el record de la gent que hi va viure, l'àvia, jueva sefardita, l'Araxi, la seva millor amiga, i, sobretot, l'avi, Abrahan, el Borrachón, un home tendre, gran contista i amb una imaginació sorprenent, testimoni d'un món on gent de diferents creences i cultures vivien uns al costat dels altres de manera amistosa, un món que desapareix. Vells records que es barregen amb els conflictes actuals.
Una novel·la exquisida que recordaré molt de temps. 
Gràcies pel regal.

*****

15 de desembre 2010

Fontanarrisa

Roberto Fontanarrosa
Reservoir Books
Random House
155 pàg.

Antologia d'acudits gràfics classificats per temes tan diversos com esports, vells, animals, cinema, teatre i ballet, metges gastronomia, pares, fills i parelles, militars, polítics i sexe. Uns dibuixos deformes per uns personatges que caricaturitzen la realitat i posen en evidencia les nostres debilitats i contradiccions.
Uns acudits  políticament incorrectes i amb un cert aire  masclista.

Aquí en podeu veure més.
***

08 de desembre 2010

En la vida de Ignacio Morel

Ramon J. Sender, 1969
Editorial Planeta
Premi Planeta 1969
260 pàg,.

Em vaig apuntar a la lectura d'aquesta novel·la animada per una bona lectora i pel bon record que  tenia de Rèquiem por un campesino español. Però Ignacio Morel no m'ha agradat, m'ha semblat un home inconsistent i amb la sang d'orxata, molt preocupat per l'art, però sense vida, la història no m'ha interessat gens i fins hi tot se m'ha fet carregosa l'escriptura, amanida fins a l'exageració de paraules i expressions franceses incloses al text de manera forçada, artificiosa.
Però hi ha una lectora a la que si que li ha agradat.

**

06 de desembre 2010

Boquitas pintadas

Manuel Puig, 1968
Seix Barral
258 pàg.

Havia llegit aquesta novel·la fa almenys 30 anys, en tenia un bon record, em vaig a arriscar a rellegir-la i he tronat a fruir-ne.
Definida com un futlletó melodramàtic, les històries dels diferents protagonistes s'entrellacen i ens mostren l'ambient d'una ciutat de províncies a l'Argentina de la primera meitat del segle XX. Passions, amors, infidelitats i traïcions, malgrat l'aparença de frivolitat, la novel·la fa un retrat àcid i realista d'una època. Una novel·la que malgrat el pas del temps és encara interessant, no tant per l'argument, típic de novel·la rosa cursi i romàntica,  sinó per la manera d'exposar-lo i l'estructura formal.
No crec que sigui un llibre fàcil de trobar, però si ho feu, no us el deixeu perdre.

***

02 de desembre 2010

Perros que cantan

Songdogs, 1995
Colum McCann
Traducció de Damián Alou
Muchnik Editores, 206 pàg.

En Conor torna  a casa per retrobar el seu pare. Amb set dies en tindrà prou per reconstruir la història de la família. La infantesa del seu pare a Irlanda, la de la seva mare a Mèxic, l'estada a Espanya del pare com a fotògraf durant la guerra civil espanyola, l'enamorament dels seus pares, els seu pelegrinar pels Estats Units, el naixement del fill, el retorn a Irlanda, l'amor i el desamor, les veritats i les mentides, la desaparició de la mare. Una historia revisitada i recordada a través de fotografies.

***