Joventut

Youth, 2002
J.M. Coetzee
Traducció de Dolors Udina
Edicions 62
189 pàg.

Continuació de l'anterior llibre, trobem l'autor  als anys 60, quan fuig de Ciutat del Cap i s'instal·la a Londres, per demostrar-se a si mateix que pot sobreviure sol i que no necessita ningú, ni els pares. Però ser independent no és fàcil per a un estudiant de matemàtiques que vol ser escriptor. Quan comença a treballar en una empresa d'informàtica, veu frustrat el seu desig d'una vida bohèmia dedicada a l'escriptura. 

Als divuit anys podria haver estat un poeta. Ara no és poeta, ni escriptor, ni artista. És un programador informàtic, un programador informàtic de 24 anys ...

Aquests tres llibres de l'autobiografia de Coetzee són interessants com a document biogràfic per entendre i conèixer millor l'escriptor, però també poden ser llegits com una novel·la.

Amb les vuit lletres de Joventut acabo del Reto 2010

***

Amy&Isabelle

Elizabeth Strout, 1998
Edicions 62
382 pàg.

Isabelle és una dona vídua que viu en un poblet prop de Boston amb Amy, la seva filla adolescent. Isabelle és una mare freda i exigent, gairebé intolerant, la  relació entre mare i filla està plena de retrets per totes dues bandes. La relació amorosa d'Amy amb un professor de matemàtiques  produirà un trencament que les portarà a replantejar-se la situació. Han tocat fons, ara cal aixecar-se.

Narrada per algú amb menys sensibilitat aquesta novel·la seria un culebrón, però fa de bon llegir.

La novel·la a IMBD 

12 caràcters per al Reto 2010
***

RAGTIME

E.L. Doctorow, 1975
Traducció de Maria Iniesta i Agullo
Edicions de 1984
269 pàg.

Segona novel·la que llegeixo de Doctorow, i com la primera m'ha fascinat. Barrejant personatges  reals: Houdini, JP Morgan, el president Roosevelt, Stanford White, i una família ficticia sense nom: el Pare, la Mare, el Noi, el Germa Petit de la Mare i l'Avi. L'autor evoca un temps convuls dels Estats Units, els primers anys del segle XX i lliga les vicissituds de la típica família WASP, amb diferents personatges que representen tòpics de la societat de l'època, els negres que patien el racisme, els emigrants que lluitaven per una nova vida i, entre altres, els proletaris i sindicalistes que lluitaven pels seus drets. Una novel·la molt visual i colorista, en Milos Forman en va dirigir el 1981 la versió cinematogràfica.

7 caràcters per la Reto 2010
****

Persèpolis

Marjane Satrapi, 2000/2003
Traducció d'Albert Jané
Editorial Norma

Feia temps que tenia ganes de llegir aquesta novel·la gràfica, història autobiogràfica d'una jove iraniana que als 10 anys veu com el seu país canvia social i políticament, i  des de la seva mira veurem com l'afecta  aquest  canvi. Criada en una família de classe alta i  progressista, el gir tradicionalista del país la sobtarà mes que als seus companys. La història comença el 1979 i s'allarga fins el 1994.

El dibuix en blanc i (molt) negre és senzill, simple i esquemàtic, però molt expressiu.

Interessant.

10 caràcters en el Reto 2010

***

Quatre germanes

Moonflower Vine
Jetta Carleton, 1962
Traducció de Jordi Nopca
Libros del Asteroide
439 pàg.

Encara estic meravellada amb el record d'aquesta magnifica novel·la, i això que les primeres pàgines em van semblar carrinclones, però ràpidament vaig sentir-me part de la família, i vaig riure i plorar i patir i fruir com una germana més. Les estades estiuenques de les germanes Soames a la granja de la família els hi serveixen per recordar les alegries i les tristeses, però sobretot l'amor que els ha mantingut units. Cadascun parla dels seus records, junts formen la història particular de la família, però també la d'un època, la primera meitat del segle XX, d'una nació, els Estats Units,  d'una cultura. Pare, mare i les quatre filles, sis mirades que no sempre veuen el mateix, sis maneres de veure els mateixos fets.

Una novel·la que  emociona, que mereix una relectura.

14 caràcters per al Reto 2010

*****

Els jugadors de whist

Vicens Pagès Jordà, 2009
Editorial Empúries
542 pàg.

Hi ha novel·les que t'agafen pel coll i no et deixen, no vols deixar-les, no vols que s'acabin perquè Tots els personatges són ficticis, però la majoria dels diàlegs són reals.

La novel·la s'estructura en tres parts, en totes elles s'utilitzen diferents models narratius: retalls del diari d'un adolescent, relat en tercera persona, post de diversos blogs, tirallongues de les llistes més inversemblants (genials!). Les dues primeres parts transcorren al llarg del dia del casament de la filla del Jordi Recasens, el temps avança lentament perquè tira enrere en llargs flaixbacks que ens expliquen els antecedents, antecedents que es remunten trenta anys enrere, a l'estiu del 1977, l'estiu que en Biel, en Jordi i en Churchill jugaven al whist. Figueres i el castell de Sant Ferran comparteixen protagonisme amb tots els personatges que desfilen per la novel·la, els del 1977 i els del 2007. La tercera part comença l'endemà del casament i s'allarga fins al cap d'un any i mig més, però el passat sempre hi és present. Sorprenent la veu narrativa, que de tant en tant ens fa l'ullet.

Emotiva, emocionant, plena d'intriga i de sentiments, de referències a la cultura pop i a la literatura, a l'Empordà, als que érem joves als anys 80 i 90, i als fills d'aquella generació que  avui són joves, a la nostra música i a la seva.

Una novel·la intensa que no us heu de perdre. Com tampoc us podeu perdre la pàgina web de l'autor.

Segona recomanació per al Repte 2010

*****

Bilbao-New York-Bilbao

Kirmen Uribe, 2008
Traducció d'Ana Arregui
Seix Barral
206 pàg.

En les 7 hores que dura el vol de Bilbao a Nova York, desfilaran pel nostre davant tres generacions d'una família basca, i no només coneixerem les vicissituds d'aquest homes i dones, si no que també veurem i seguirem el procés de creació de la mateixa novel·la, a través dels records que li expliquen els que encara són vius,  de les cartes  que van escriure els avantpassats o de velles llegendes i records que li arriben  com les cireres, que unes arrosseguen a les altres. Uns personatges vius malgrat el pas del temps, un llibre ple d'històries, ple d'aventures, un llibre per fruir llegint.

****
21 caràcters per al Reto 2010

Seduccions de Marràqueix

Josep Piera
248 pàg.
Edicions 62

Crònica de l'estada al Marroc d'un escriptor de mitjana edat que es recupera d'una greu malaltia. Partint de la ciutat de Marràqueix visita diferents indrets del Marroc i en descriu la natura, el paisatge i la gent d'una manera idíl·lica. Viatge real i viatge interior, amb unes descripcions molt acurades i molt poètiques. Destacaria sobretot la comparació que fa l'autor del Marroc  de la dècada del 1990 amb la València de la infantesa de l'autor, pels volts dels anys 50 i 60.

No espereu una guia de viatges, és la visió particular de l'autor sobre el Marroc i sobre la seva gent.

***
22 caràcters per al Reto 2010

Xocolata desfeta Exercici d'espill

Joan-Lluís Lluís, 2010
La Magrana
238 pàg.

Els Exercicis d'estil del Raymond Queneau són l'espill on s'enmiralla aquest llibre. Si allí era un jove amb barret estrafolari que escridassa un viatger que l'empeny, aquí un jove va a prendre's una xocolata desfeta al carrer Petrixol i una estrafolària jove li clava un ganivet. 

Arguments senzills que donen joc a múltiples formes de relatar, a jugar amb la llengua i les paraules, 99 explicacions diferents en el cas de  Queneau, 123 n'escriu el Josep-Lluís Lluís.

Un llibre saborós, l'agafis per on l'agafis.

Especialment recomanat per  a verbívors recalcitrants.

Aquí, cada dimecres,  Xocolata desfeta.

****

15 caràcters per al Reto 2010

Push

Sapphire (Ramona Lofton), 1996
Traducció d'Alícia Mirall
Labutxaca, Grup 62
189 pàg.

Possiblement aquest títol no us diu res, però si us dic Precious potser us sonarà, aquesta és la novel·la en que s'han basat per fer la pel·lícula.
La Precious Jones és una noia de disset anys, negra, gairebé analfabeta  i embarassada del seu segon fill. Viu a Harlem amb la seva mare, una dona obesa i cruel, a l'escola ningú li fa cas, la Precious no ha tingut infantesa, la seva vida fins ara ha sigut un maltractament continu i aclaparador, indescriptible, tant que llegir-ho fa mal. Quan aterra a un institut per a joves amb vides desestructurades, finalment trobar la força per recuperar la seva dignitat. Una història dura, molt dura.
Precious a Filmaffinity

***
4 caràcters per al Reto 2010

Vacio perfecto

Doskonała Próżnia, 1971

Stanislaw Lem

Traducció de Jadwiga Maurizio

Editorial Impedimenta, 2008

320 pàg.

Recull de setze ressenyes, la primera és la ressenya del  llibre que tenim a les mans, però les altres quinze pertanyen a obres que no podrem llegir mai,  no existeixen, i és una pena! perquè algunes serien magnífiques novel·les si algú es decidís a escriure-les. Com en tota obra composta de diferents parts, n'hi ha de més reeixides que d'altres, en algun cas, fins i tot,  poden ser llegides com petits contes.

Les obres analitzades són de diferents temàtiques, hi ha crítica de novel·les, d'obres científiques o filosòfiques, les meves preferides han estat les de ficció, Les Robinsonades o Gruppenfürer Louis XVI, les millors per al meu gust, Sexplosión i Toi també serien, si existissin, molt interessants. El sentit de l'humor i la ironia impregnen tot el llibre, que en molts  moments ratlla el sarcasme. Una lectura interessant, divertida, però per ser llegida a petites dosis per assimilar-ne millor el contingut.

Us en deixo un parell de  fragments per fer boca.

TOI, Raymond Seurat

Per a Seurat, la literatura és la prostitució de l'esperit, donat que escriure és servir. Cal agradar, fer la cort, justificar-se, ensenyar la musculatura de l'estil, confessar, fer del lector un confident, entregar-li la millor part d'un mateix, sol·licitar el seu interès, mantenir viva la seva atenció... Resumint, s'ha de flirtejar, suplicar, esperar... Quina abjecció!

PERYCALYPSIS, Joachim Fersengeld

Joachim Fersengeld és un alemany que ha escrit el seu Perycalypsis en holandès (llengua que coneix molt poc, com ell mateix contesa en el pròleg) i l'ha publicada a França, país prou conegut per la  descura de les seves correccions. Qui escriu aquestes línies tampoc en sap gaire d'holandès; però, orientat pel títol del llibre, la introducció anglesa i el poc que va poder deduir-ne del text, es considera prou apte per a fer-ne la crítica.
(La traducció des del castellà és meva)

13 caràcters per al Reto 2010

***

Marea muerta

Juan Barber, 2002
Ediciones de La Discreta
213 pàg.

Juan s'embarca en un vaixell de pesca l'any que hauria de començar a l'Universitat. La vida dels homes en els vaixells de pesca en aquella època hi es retratada amb total fidelitat, sense estalviar-ne la duresa de la feina al mar, ni la sordidesa de l'ambient de terra quan desembarquen als ports d'Àfrica. Durant quatre mesos compartirà totes les hores del dia i totes les tasques amb els altres tripulants, vells llops de mar que no el creuen capaç de suportar la vida al vaixell. El record agredolç del desamor de Rocío, la noia que ell estima, l'acompanya i l'angoixa. El setembre del 1977 va salpar del port de Màlaga un adolescent, el gener del 1978 hi torna tot un home que s'ha guanyat el respecte de la tripulació.

Una gran novel·la.

.

****

11 caràcters per al Reto 2010

Tango para un copiloto herido

David Torrejón, 2010

Editorial de La Discreta

339 pàg.

Un investigador d'arxius, Ulises Lopez de Ayala,  ha de trobar els veritables pares de José Baraña,  un home a qui la que ell creia la seva mare li entrega li entrega un sobre amb una adreça i una vella fotografia d'una parella. Ulises, José i Irene, la filla de Baraña, emprenen una investigació que els durà fins a l'Uruguay i l'Argentina, on removent el passat trauran a la llum una commovedora i interessant història que va tenir per escenari la Carrera Panamericana del 1954, tot i que els antecedents es remunten fins la Guerra Civil Espanyol i la II Guerra Mundial. Malgrat el temps que ha passat, alguns dels implicats encara tenen comptes pendents. Una trama  detectivesca molt ben lligada, més una  novel·la històrica trenada amb una història d'amor portaran a un desenllaç sorprenent.

Una lectura amena i molt agradable.
Pàgina web de la novel·la
.

****

25 caràcters per al Reto 2010

Las alas del escarabajo

Penélope Glamour, 2009
Edició única (per ara)
190 pàg

Mara és una noia, tot i que a vegades se sent com un escarabat al mig de les papallones, una adolescent que descobreix que a la vida no tot són flors i violes, en pocs mesos  les circumstàncies que li tocarà viure la faran canviar, descobrirà l'amor i el desencís, i quan la vida li sigui tan dolorosa que senti que el món se li obre davant els peus i que  perd el control, l'amor de la família i el recolzament dels amics l'ajudaran a emprendre de nou el vol, els escarabats saben volar.

Una novel·la tendre i entendridora, però alhora realista,  que toca de peus a terra i diu les coses pel seu nom, sense auto complaences. M'ho he passat molt bé llegint-la.

Novel·la finalista del Premi Que Leer Volkswagen

De moment, només podeu llegir-la aquí .
20 caràcters per al Reto 2010

****

El jardí dels Finzi-Contini

Il giardino dei Finzi-Contini, 1962

Giorgio Basani
Traducció de Carme Serrallonga
Editorial Proa
285 pàg.

Itàlia, finals dels anys 30, encara falta temps per a la II Guerra Mundial, però se'n veuen ja les senyals que s'acosta, tot i així, un grup de joves italians d'origen jueu menen una vida tranquil·la, feliç i despreocupada a la ciutat de Ferrara. El feixisme es comença a fer present en la vida diaria, s'imposen lleis racials i als jueus se'ls hi nega l'accés a la societat.  Giorgio, el narrador,  i Micol Finzi-Contini són els personatges centrals al voltant dels quals giren tots els altres. Una novel·la d'amor i de creixement, que discorre en un ambient melangiós i decadent, amb un llenguatge massa el·laborat i recarregat per al meu gust.

La versió cinematogràfica que  en va fer Vittorio de Sica va guanyar un Os d'Or al Festival de cinema de Berlin del 1971 i l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

24 caràcters per al Reto 2010

***

Vincle

Attachment, 2008
Isabel Fonseca
Traducció de Joan Puntí
Editorial Empúries
311 pàg.
Text de contraportada

Una parella de britànics que presumeixen de moderns i poc convencionals s’instal·len en una illa de l’oceà Índic amb la pretensió de gaudir d’un any sabàtic. Però quan la Jean descobreix una carta eròtica dirigida al seu marit, s’adona que no ha estat prou a sobre de certs aspectes de la seva vida. En lloc d’enfrontar-s’hi, la Jean decideix transvestir-se i començar una tòrrida relació epistolar amb la seva rival. Amb tocs eròtics, quasi pornogràfics, la novel·la es precipita en un seguit d’esdeveniments enllaçats, en un arc dramàtic magistralment construït —el soci sense escrúpols d’en Marc, el pare malalt de la Jean a Nova York, la filla del primer amor d’en Mike, l’antic amant de la Jean—, i el secret que empeny endavant el matrimoni des de fa 23 anys i que ara els aboca, inevitablement, al precipici.
La novel·la transcorre en tres escenaris diferents,  i en cadascun d'ells, la Jean, la protagonista absoluta,  és una dona diferent, a St.Jacques  la veig desorientada, sense acabar de trobar el lloc que li pertoca, a Londres es perd encara més i perd el control de la seva vida, a Nova York recupera la calma i el control, malgrat el dramatisme de la malaltia del pare, quan retorna a St. Jacques  està a punt per començar de nou i recuperar el ritme. Una novel·la  introspectiva i interessant.
6 caràcters per al Reto 2010
***

La mecánica del corazón

La mecanique du coeur, 2009
Mathias Malzieu
Traducció de Vicenç Tuset
Editorial Mondadori
174 pàg.

Un deliciós conte per grans i petits.

El petit Jack neix amb el cor dèbil, la doctora Madeleine l'hi posa un rellotge que l'ajudi, però haurà d'anar amb molt de compte:

    U: NO TOQUIS LES BUSQUES.

         Dos: DOMINA LA TEVA  CÒLERA.
Tres: NO T'ENAMORIS MAI.

        LA MECÀNICA DEL COR EN DEPEN

Poc cas li farà en Jack que, disposat a tot per tal d'aconseguir l'amor de la bella Miss Acacia, travessarà Europa per anar-la a trobar a Granada, portant a en Mèlies com a rellotger particular.

Fantasia gòtica i poètica.
Aquí hi trobareu un article molt interessant.

Recomanació del Reto 2010

****

Fin

David Monteagudo, 2009
Editorial Ancantilado
350 pàg.

És un llibre que enganxa i que crea una certa tensió, però molt irregular, hi ha trossos bons i d'altres que es fan pesats.

Una colla d'amics, que fa 25 anys que no es veuen, queden per passar un cap de setmana en un refugi de muntanya, un fosc episodi del passat plana sobre el grup. La primera nit, un fet estrany trastoca els seus plans i tot es precipita.

L'argument, que alguns presenten com a nou, l'he trobat una mena de collage de diferents novel·les, un còctel amb un pessic del Mecanoscrit del segon origen, dues cullerades de Sé lo que hicisteis el último verano i un toc de Deu negrets, de l'Agatha Christie, en canvi, a La Carretera, que tothom esmenta quan parla de Fin,  no me l'ha recordat en absolut, on McCarthy  crea un clima i una sensació d'angoixa, Monteagudo només provoca un cert malestar. 

El llenguatge és massa carregat, massa informació, a vegades es pot dir més amb menys, i a mi m'agrada més que l'autor em suggereixi a que em doni massa detalls. En alguns moments troba la força per fer vibrar, per exemple,  l'escena de la gasolinera és realment sublim, però en general l'he trobat poc consistent, és una novel·la entretinguda, per passar l'estona, però no la gran novel·la que alguns crítics ens han volgut vendre. No m'ha decebut el final, que és del que molts lectors es queixen, perquè, de fet, no hi havia cap altre final possible.

Recomanable per als que els hi agradi l'intriga amb tocs de fantasia i ciència-ficció.

3 caràcters per al Reto 2010

.
**

D' A a X

From A to X. A Story in Letters
John Berger
Traducció de Laura Baena i Garcia
Edicions de 1984
194 pàg.
.

Les coses més menudes poden ser molt importants si  qui estimem no les pot viure al nostre costat. Xavier és a la presó,  dues cadenes perpètues, l'únic lligam amb la realitat són les cartes que A'ida li envia, i també les que no li envia, on li parla de vells records i dels petits fets de cada dia, i de la lluita que continua per tots dos, malgrat el dolor i la desesperança.

Situada enlloc, i a tot el món, l'autor no dóna dades concretes d'espai ni de temps, la presó de Suse podria ser, és, a qualsevol lloc del món. No llegirem les cartes de Xavier, però sí que coneixerem el seu compromís i les seves reflexions polítiques escrites al dors de les cartes que rep.

Un llibre dur, però alhora emotiu i fascinant.

.

5 caràcters per al al Reto 2010

.

****

Queda inaugurat aquest repte

Un any més, la Meri ens repta amb una proposta de lectures.

Si en voleu saber més, mireu aqui.