El claro del bosque

La radura, 1992
Marisa Madieri
Traducció de Valeria Bergalli

Una  fàbula floral que és una bella metàfora de la vida humana. Les flors, però, no viuen més enllà d'un mes.


***

Una temporada en Venecia

Wlodzimiertz Odojewski, 2007

Editorial Minuscula

Deliciós relat d'un nen que somnia amb Venècia, però la II Guerra Mundial li impedirà anar a la ciutat i haurà d'anar a passar l'estiu a la casa que la seva tieta té al camp. Les seves tietes són dones especials, i la casa és també especial, plena de racons i llocs màgics que es poden convertir en el que un vulgui. I Venècia pot esperar, fins hi tot per sempre.

****

En el cor de la nit

Irvin D. Yalom
Traducció Laura Baena
Edicions 1984

«Estic fotudíssim... el passat està en plena ebullició... les meves dues vides, nit i dia, s’uneixen. Necessito parlar-ne». 

Després d’una adolescència a Hongria durant l’Holocaust, Robert Brent ha viscut dues vides: la diürna, quan fa de cirurgià cardíac afable, implicat i incansable, i la nocturna, quan els fragments dels records terribles se li passegen pels somnis. Al llarg dels cinquanta anys que fa que són amics, mai no ha confessat el terror nocturn que pateix a Irvin Yalom, el seu vell amic psiquiatre. Ara, tanmateix, es veu obligat a compartir amb ell aquest gran secret. En el cor de la nit és un magnífic relat sobre el silenci, la repressió i la memòria, i també un poderós exemple de com l’amistat pot arribar a curar-nos.  (De la contracoberta)

***

Palestina

Joe Sacco , 1993-95

Els dibuixos de Joe Sacco gairebé no necessiten paraules per expressar l'angoixa que es vivia, i es viu encara, a Palestina. Explicar la vida dels camps de refugiats i de la zona ocupada mitjançant dibuixos pot semblar frívol, però no ho és pas. Hi ha alguns moments que amb imatges reals hauries de mirar cap a un altre cantó. Durant els dos mesos d'estada a Palestina, Joe Sacco va entrevistar-se amb homes, dones i criatures, les imatges i les paraules són reals, no escriu ficció, la seva és una crònica periodística il·lustrada. Un traç agressiu moltes vegades, però carregat d'intenció i extremadament expressiu.
M'he afeccionat a les novel·les, cròniques, històries gràfiques o comics. Doneu-els-hi el nom que més us agradi.

****

Los vagabundos de la cosecha

 John Steinbeck, 1936

Sèrie d'articles periodístics encarregats pel diari The Sant Francisco News i escrits per John Steinbeck durant els anys 30 del segle XX, sobre els pagesos que havien d'abandonar les seves granges del Mig Oest i emigrar a California. Un relat dur i punyent, sense sentimentalisme que denuncia la hipocresia i deshumanització d'una societat que s'aprofita i menysté als més desfavorits. Il·lustrat amb fotografies de Dorothea Lange. El pròleg d'Eduardo Jordá arrodoneix el llibre.

D'aquí en trauria l'autor la inspiració per alguna de les seves  novel·les posteriors, com El raïm de la ira.

****

Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants

Parle-leur de batailles, de rois et d'éléphants,  2010
Mathias Enard 
Traducció de Mercè Ubach
Columna editorial

Novel·la curta que estat molt ben rebuda per la crítica. Recrea l'encàrrec fet pel soldà de Constantinoble a Miquel Àngel per a la construcció d'un pont, on Leonardo va fracassar, Miquel -àngel espera reeixir. Però l'estada del artista a la ciutat no serà la que ell desitja. 

Narrada de manera  molt  poètica, plena d'olors i d'imatges de l'exòtic Orient. 

A mi no m'ha fet el pes.

**

La plaça del Diamant

Merce Rodoreda, 1962

Una altre relectura.
He d'admetre que rellegida als 50 anys, la Colometa es veu d'una altre manera. La vessant tràgica de la novel·la i el personatge es dibuixen amb més nitidesa.

***

Mandra

La mandra m'envolta. Hi ha un munt de lectures pendents de ser penjades.
Al cap i a la fi, aquest blog no és res més que el meu diari de lectures i ningú no ha dit que un diari no pugui ser succint, sobri  i escarit. De moment, fitxa del llibre llegit i  opinió.
Si la mandra se'n torna al seu quarter d'hivern, afegiré comentari. O no.

Compte enrere: 12, 11, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1

Boy Tales of Childhood

Roald Dahl, 1984

Primera part de les memòries de l'autor on relata la seva infantesa, les diferents escoles on va anar, les llargues vacances d'estiu  a Suècia. Acaba quan aconsegueix la seva primera feina. La segna part de la seva autobiografia la podeu llegir a Going Solo

Escrit d'una manera amena i divertida que atrapa el lector ja des de les primeres pàgines.

L'he llegit en versió original, per a ereader,  per al club de lectura que m'he apuntat.

***

Chroniques de Jèrusalem

Guy Delisle, 2011

Una compra impulsiva que ha estat tot un èxit. 

No sóc lectora habitual de novel·la gràfica, de comic o de BD, digueu-li com vulgueu, però aquesta història de l'estada de l'autor a Israel, explicada amb paraules senzilles, amb dibuixos de traç aparentment simple, però d'una gran meticulositat, i la seva particular mirada la fan un document molt interessant. Israel no és un país fàcil, com tampoc ho és Jerusalem, Delisle ha captat algunes de les seves contradiccions, de la seva bellesa, i també la seva part fosca, i ens les  explica a la seva manera. Qui hagi visitat el país s'hi retrobarà.

Per motius personals, ha estat una de les millors lectures d'aquest any.

*****

Una lectora poc corrent

Una altre relectura. Afegir que aquest cop una segona lectura  no ha tingut gaire interès.
http://llibretadelanuria.blogspot.com/search?q=una+lectora+poc+corrent

***

La mano invisible

Isaac Rosa, 2011
Seix Barral

El món laboral no és un tema habitual en la literatura, no al menys com a tema central. L'autor desenvolupa una trama basada exclusivament en una sèrie de personatges, sense altre nom que el de la feina que desenvolupen, el paleta, la secretària, el carnisser, que treballen incansablement en feines automàtiques, avorrides, repetitives,  sense sentit, sense cap fi en concret,  desfent a la tarda el que han fet al matí. 

He descobert que el títol fa referència a aquesta teoria econòmica.

Una novel·la que fa una mica de por, però que és molt interessant.

****

L'home a la recerca de sentit

Ein Psychologe erlebt das Konzentrationslager,1946
Viktor Frankl


Descriu la manera com va poder sobreviure, vivint en el seu propi ésser cosa que significava una existència nua, sense res. Malgrat que ho va perdre tot i tot el que pagava la pena li ho havien arrabassat. Patí fam, fred i brutalitats. En diverses ocasions va estar a punt de morir i a més va veure la mort al seu voltant.

Tanmateix l'objectiu de Frankl és ajudar les persones a a assolir una fortalesa esperançadora sobre la capacitat humana de trascendir les seves dificultats amb dignitat, mitjançant el descobriment d'un sentit per a les seves vides. Quan l'home descobreix la seva veritat convenient i orientadora no només es troba un sentit a la vida, sinò que descobreix què és el que la vida espera d'ell. (De la Viquipedia)

****

L'últim dia abans de demà

http://llibretadelanuria.blogspot.com/2011/06/lultim-dia-abans-de-dema.html

 Només afegir que el llibre aguanta perfectament una segona i una tercera lectura.

*****

El hijo de Gutenberg

Borja Delclaux, 2006

La historia de dos homes que descobreixen que comparteixen manies i dèries. Una història amb tocs d'innocència i de dadaisme, que juga amb els personatges, la història i les paraules amb sentit de l'humor i enginy.

****

El temps corre

Memòries
Una llambregada de 90 anys
Pere Altès, 2011

El senyor Altès té una memòria privilegiada, ha viscut molts anys i molts fets que ha volgut compartir amb amics, coneguts i saludats.

Un llibre d'història, de la història petita, de la que viuen els homes i les dones normals, de la història de cada dia dels darrers 90 anys a Valls.

El senyor Altès té certament el do de la ploma, les seves explicacions són interessants i  entenedores.

***

La bofetada

The Slap, 2008
Christos Tsiolkas
Traducció d' Anna Herrera
RBA
535 pàg.

En una barbacoa entre amics i parents, un adult dóna una bufetada al fill d'un altre, aquest fet li serveix de pretext a l'autor per endinsar-nos en la vida d'una sèrie de personatges amb les seves debilitats i les seves contradiccions. Una novel·la que impacta, i tot i que en alguns moments té tocs de telefilm de dissabte a la tarda, però que a mida que avança i anem coneixent els motius i els antecedents de cadascun dels  personatges va guanyant en qualitat i en profunditat. Amb escenes de sexe força explícites que ajuden a situar els personatges i les seves reacció. Tot i estar ambientada a Austràlia, podria passar al costat de casa.

Jo l'he gaudit i m'ha fet pensar molt, però  no és una novel·la fàcil de pair.

****

Llámalo sueño

Call it sleep, 1934
Henry Roth
Traducció de Miguel Saez
Alfaguara
680 pàg.

Les vivències d'una família jueva emigrada d'Europa a principi del segle XX des dels ulls del nen. Un pare feréstec i una mare resignada en un món hostil. Una història dura i tendra alhora.

Podria haver gaudit molt del llibre, però no ha estat així, la principal raó ha estat que l'"especial llengua" que parlen els immigrants se m'ha fet pesada, i m'ha exigit un esforç que ha fet la lectura lenta i pesada. Tot i això, el treball fet pel traductor és remarcable.

***

Private Peaceful

Michael Morpurgo, 2003

M'he estrenat al club de lectura en anglès de l' ECClub amb aquesta novel·la juvenil. La història de dos germans que van combatre com a soldats durant la I Guerra Mundial.
Ha estat una experiència enriquidora i una lectura molt més fàcil del que preveia. També ha estat el primer llibre que he llegit sencer en un Ipad.

***

Per una mort apropiada

Marc Antoni Broggi, 2011
Edicions 62
304 pàg.

Viure la mort d'una manera clara em sembla la millor manera d'encarar un fet inevitable i natural. Aquest llibre ajuda a entendre moltes coses i a conviure amb la mort dels qui estimem, o la nostra pròpia, amb serenitat, de manera intel·ligent, sense pors ni malentesos. 

Un llibre que val la pena llegir i tenir a mà.

****

La melancolia dels oficials

Joan Daniel Bezsonoff, 2011
Empúries Narrativa
141 pág.

A finals dels anys 50 la descolonització era imparable, malgrat la lluita aferrissada dels paisos europeus. La guerra d'Algèria es retratada per l'autor a través dels ulls de Daniel Valls, comandant de l'exèrcit francès, veterà de la guerra d'Indoxina. L'horror de la guerra bruta trenada amb una historia d'amor i de traicions.
La novel·la va de menys a més i guanya en intensitat a mida que s'acosta el final.

****

A la caça de la dona

The Hilliker Curse. My Pursuit of Women
James Ellroy, 2010
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Angle Editorial
238 pàg.

La cita de Beethoven que dóna pas al llibre és clarificadora del contingut:
Agafaré el destí pel coll

A 10 anys, el nen James Ellroy, rep una bufetada de la seva mare quan li diu que s'estima més viure amb el seu pare que amb ella, ell la maleeix i li desitja la mort. Tres mesos més tard la mare mort assassinada en un crim mai resolt. Aquest fet el marcarà per sempre,  la culpabilitat no l'abandonarà mai i afectarà negativament  les seves relacions amb les dones. Ben aviat inicia la recerca d'una dona a qui estimar i protegir, però fracassa un i altre cop. En aquest llibre recrea i ficciona  part de les seves memòries, amb un estil esmolat, punyent i cru.

Un bon llibre amb una traducció excel·lent.

****

Cristianos

Chrètiens, 2011
Jean Rolin
Traducció de Fernando González
Libros del Asteroide
165 pàg.


***

Ialo

Elias Khoury, 1984
Traduït de l''àrab per Jaume Ferrer Carmona
Club Editor
318  pàg.


***

Las obras escogidas de T.S. Spivet

The selected works of T.S.Spivet, 2009
Reif Larsen
Traducció de Irene Zoe Alameda
Seix Barral
Biblioteca Furtiva
380 pàg.

La compra d'aquest llibre va ser totalment impulsiva, i compulsiva,   no tant perquè la història em semblés interessant, que ho és, com per les il·lustracions que hi ha al interior del llibre i, sobretot pels dibuixos dels marges. No us els puc explicar, els heu de veure.

T.S.Spivet és un nen que viu a un ranxo de Montana, té 12 anys i és un geni. El seu pare és cowboy, la seva mare és científica, el seu germà no hi és i la seva germana sembla normal, només ho sembla. En T.S. intenta entendre el seu petit món, i la resta del món, a través dels mapes que dibuixa. Els seus dibuixos són tan extraordinaris que li permetran travessar tot el país per anar a Washington a recollir un prestigiós premi que li han concedit. Una aventura inesperada i emocionant. 

Un llibre inesperat i molt emotiu.

La traductora ha fet una feina molt bona..

****

Llibertat

Freedom, 2011
Jonathan Franzen
Traducció de Josefina Caball
Editorial Columna
811 pàg.

 Franzen s'empara en la trajectòria vital d'una família, i els seus amics, per explicar l'evolució dels Estats Units durant l'últim terç del segle XX i fins avui.

Una de les millors novel·les que he llegit aquest any


****

El mapa y el territorio

La carte et le territorire, 2010
Michel Houellebecq
Traducció de Jaime Zulaika
Editorial Anagrama
384 pàg.
Premi Gouncourt 2010

Houellebeq és un escriptor provocador i que domina l'ofici, aquesta és la tercera novel·la seva que llegeixo, les altres dues em van agradar però aquesta les supera llargament. és una novel·la brillant. agosarada i sorprenent.

Si Jed Martin, el protagonista d'aquesta novel·la, hagués de explicar la història, potser comencés parlant d'una avaria de l'escalfador, un 15 de desembre. O del seu pare, arquitecte conegut amb qui va passar tot sol moltes nits nadalenques. Evocaria a Olga, una russa a la qual coneix el principi de la seva carrera en l'exposició de la seva obra fotogràfica, consistent en els mapes de carreteres Michelin. Després arribarà l'èxit mundial amb la sèrie de «oficis», retrats de personalitats de tots els sectors. També referiria com va ajudar el comissari Jasselin a dilucidar un cas criminal atroç. Al final de la seva vida, Jed ja només emetrà murmuris. L'art, els diners, l'amor, la mort, el treball, són alguns dels temes d'aquesta novel·la decididament clàssica i obertament moderna.De la conbtracoberta

****

La nación y la muerte

La Shoá en el discurso y la política de Israel
Idith Zertal
Editorial Gredos
325 pàg.

Assaig exhaustiu sobre l'ús, i abús, que l'estat d'Israel ha fet del holocaust. L'autora és professora d'història a diverses universitats.
L’autora analitza les diferents fases per les quals l’estat d’Israel ha tractat l’extermini jueu. Si en un principi a penes era esmentada des del poder —ja que era percebuda com una conseqüència de la feblesa de la diàspora—, a partir del judici contra Eichmann el govern canvia de tàctica i la utilitza com a pretext per justificar els seus actes.
El llibreter

****

Purga

Puhdistus, 2009
Sofi Oksanen
Traducció al català de Emma Claret i Eila Pyrhönen
La Magrana
365 pàg.

 Aquesta novel·la explica el drama de dues generacions de dones estonianes que van patir els sotracs de la II guerra mundial, la ocupació soviètica, la caiguda de l'URSS i la independencia de pais. Diuen que en l'amor i en la guerra tot s'hi val, en aquest llibre hi apareix la part més fosca de l'amor i la cara més lletja de la guerrra. Un llibre dur, escabrós, fred i obscur, narrat en petits capítols que m'han fet dificil la comprensió. Les cartes finals han donat una mica de llum a una historia que em podria haver agradat per+o que la manera com ha estat escrita me l'ha fet desagradable.

**

Beatriu i Virgili

Beatrice and Virgil, 2010
Yann Martel 
Traducció de Francesc Rovira
Columna
188 pàg.

Aquest llibre és una alegoria de l'Holocaust, en Henry un escriptor reconegut i molt famós, rep un manuscrit que el deixa intrigat, accepta trobar-se amb l'autor d'aquest manuscrit i fa cap a una botiga de taxidermia on troba un vell malcarat, envoltat d'animals disecats, que està intentant escriure una novel·la protagonitzada per la Beatriu, un ase, i en Virgil, un mico.

Un llibre estrany i molt emotiu.

****

Brooklyn

Colm Toibin, 2010
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Amsterdam Llibres

Una jove irlandesa, sense futur a casa seva, emigra als EEUU, allí estudia, treballa i s'enamora. Torna al Irlanda per un breu periode de temps, disposada a tornar als EEUU, pero un cop allí, les coses no es veuen igual.

Una novel·la que ha estat molt ben rebuda per tothom i que a mi no m'ha agradat, li reconec el mèrit però no li he trobat l'ànima .

**

Contra el fanatismo

Amos Oz, 2005
Traducció de Daniel Sarasola
Debolsillo

Transcripció de tres conferencias pronunciades per Amos Oz on expressa clarament el seu punt de vista sobre els diferents fanatismes i sobre la situació a Israel  i el conflicte amb Palestina.
Molt interessant. Sobretot desprès d'haver visitat Israel i part dels territoris ocupats.

*****

1Q84 1 i 2

Haruki Murakami, 2009
Traducció de Gabriel Alvarez
 Tusquets Editores
744 pàg.

No et deixis enganyar per les aparences. Realitat només n'hi ha una.

Aquesta frase que un taxista li diu a la protagonista resumeix el que no son mai les novel·les de Murakami, on les realitats poden ser moltes i variades i, sobretot, hipnotitzadores i fascinants. Dos personatges principals que s'alternen en cada capítol i que durant tota la novel·la es busquen sense trobar-se. L'Aomame, una jove enigmàtica i solitaria, professora en un gimnàs i amb un  secret que amaga amb molt de zel, i en Tengo, professor de matemàtiques i aprenent d'escriptor, van coincidir en breu periode, mai mes s'han vist, tot i que sempre han estat molt presents l'un en la vida de l'altre. Uns personatges solitaris i nostàlgics  que viuen en un món paralel i fictici que s'assembla a la realitat, el món especial  que crea Murakami en les seves novel·les.

****

El cas únic de Sam finkler

The Finkler Question, 2010
Howard Jacobson
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Editorial Proa
Premi Booker 2010
430 pàg.

En Julian Treslove i en Sam Finkler es coneixen des que eren petits, en Sam és modèlic, és un guanyador, es jueu, en Julian és la'ltre cara de la moneda, un home que ha passat per la vida sense pena ni gloria, un perdedor. Malgrat el pas dels anys, comparteixen amistat amb en Libor Sevcik, també jueu i un home encantador. Un vespre, en Julian pateix un atac suposadament antisemita. Aquests tres personatges li serveixen a l'autor de pretext per crear una novel·la enginyosa i molt agradable, però a més sota aquesta capa de fina ironia s'hi amaga una profunda reflexió sobre el que és ser finkler, ser jueu, i jueu a la Gran Bretanya, que és força diferent de ser jueu als EEUU.

Val la pena destacar la gran traducció d'un text que s'endevina que no és fàcil per la quantitat de jocs de paraules i enginy verbal.

****

En la ciudad sumergida

José Carlos Llop, 2010
RBA
352 pàg.

Amb una prosa elegant i molt acurada l'autor recorre els paisatges  i la gent de la seva infantesa i joventut a Palma de Mallorca, una Palma que ja no existeix.
Vaig descobrir l'autor gràcies a aquest llibre i em va despertar la curiositat. Una gran  descoberta.

****

El oficinista

Guillermo Saccomanno, 2010
Seix Barral
Premio biblioteca Breve 2010
200 pàg.

Un home gris i anodí en una ciutat  apocalíptica, rodejat de violència i baixesa moral. Quan s'enamora de la secretaria del seu cap pensa que es podrà redimir i sortir-se'n, que la seva vida tindrà sentit malgrat l'ambient que els envolta. Per no hi ha futur.
Un relat descarnat.

****

La tercera verge

Dans les bois eternels, 2006
Fred Vargas
Amsterdam
Traducció Natxo Morera de la Vall
371 pàg.

Tercer i últim intent amb aquesta autora, aquest cop qui investiga és el comissari Adamsberg  de Paris. El fantasma d'una monja de l'Edat Mitjana, un policia que parla en vers, els cadàvers d'uns cervols amb el cor arrencat, una primera verge, la segona  i finalment la tercera.... No, no  tornaré a llegir res més de la Vargas. Probablement és una bona escriptora de novel·la negra, pero jo en sóc mala lectora.

**

Que se levanten los muertos

Debout les morts, 1995
Fred Vargas
Traducció Helena del Amo
Siruela

Tot i no agradar-me gaire la novel·la negra, vaig voler descobrir la Fred Vargas i no m'ha acabat de fer el pes. Aquesta novel·la és la primera d'una serie de cuatre amb els mateixos protagonsites, els tres evangelistes, tres joves historiadors a l'atur, especialitzats cadascun d'ells en una època diferent, que comparteixen casa amb  l'oncle d'un d'ells, expolicia. Junts resolen un homicidi comés al centre de Paris. 

Per passar l'estona sense gaire maldecaps.

**

La jauria y la niebla

Martin Casariego, 2009
Algaida

Tres personatges units per un fil, en una historia que tracta de la violencia del grup sobre un individu, de l'assetjament escolar. I de la por.

****

El pais del miedo

Isaac Rosa, 2008
Seix Barral
320 pàg.

L'autor sap descriure amb habilitat i sobrietat la por que amara el món actual, la por a una agressió, a un robatori, als companys d'escola, la por a l'altre, una por atiada sense escrupols des dels mitjans de comunicació, una por transmesa involuntariament als nostres fills,  una por, la del protagonista, obsessiva i malaltissa.

Llegint-lo sola a casa una nit d'estiu, vaig passar por, però em va agradar molt.

****

Los que van a morir te saludan

Ceux qui vont mourir te saluent, 1994
Fred Vargas
Traducció Blanca Riestra
Alfaguara
190 pag

Tres estudiants francesos a Roma es dediquen a fruir de la ciutat i a a estudiar, la seva amistat ve de lluny, a més comparteixen l'admiració cap a la mare d'un d'ells, un bisbe i la seva fillola, una trama on es barreja un assassinat que podria provocar un escándol polititc a França.

Novel·la negra, n'esperava més del que n'he obtingut , el primer que llegeixo d'aquesta autora.

**

El tret perfecte

La perfection du tir
Mathias Enard
Traducció Josep Tarragona i Castells
Verticales de Bolsillo
177 pag

Un franctirador en una ciutat en guerra, disciplinat i perfeccionista, poètic i pertorbador, un jove ferm en les seves conviccions, que se sent realitzat a través de la trajectòria d'una bala.
Una metàfora de la violència i la crueltat escrita amb un estil auster i clar, implacable.


***

L'acabadora

Accabadora, 2009
Michela Murgia
Traducció de Mercè Ubach
Proa
221 pàg.

La Maria té sis anys quan la Tzia Bonaria Urrai, vidua sense fills, se l'afilla. L'acció transcorre a Sardenya pels volts dels anys 50, en una comunitat rural i aferrada a les velles tradicions. La Bonaria és la modista del poble, però és alhora l'acabadora, la que ajuda a ben morir, quan la Maria descobreix el segon ofici de la seva mare adoptiva li costarà d'acceptar-ho i se'n allunya. 

Una tradició ancestral que xoca amb la modernitat. 

****

Homer i Langley

E.L. Doctorow, 2009
Traducció de Maria Iniesta i Agulló
Edicions  1984
Col·leció Mirmanda
204 pàg.

Un cop més Doctorow pren uns fets i uns personatges reals i novel·la al seu voltant, els germans Collyer, a la mort dels seus pares l'any 1918, es reclouen a la seva mansió de la Cinquena Avinguda a Manhatan, i poc a poc s'aïllen voluntàriament del món. Però malgrat que no surten de casa, el segle XX se'ls hi cola per la porta de la ma de la gent més diversa. Excèntrics i misteriosos, van fascinar els novaiorquesos durant anys, a la seva mort la policia va descobrir que la casa era plena de diaris vells i andròmines.  Començava la llegenda.

**

La decisió de Brandes

Eduard Márquez, 2006
Empúries Editorial
124 pàg.
Premi Octavi Pellissa 2005
Premi de Narrativa de la Crítica Catalana 2006
Premi Qwerty 2007.

L'espoli d'obres d'art per part dels nazis serveix de base per aquest relat, en Georges Braque, qui realment va patir la situació que descriu el llibre, és converteix en Brandes, el cuadre motiu de l'espoli és un Cranach. Narrada en primera persona, a través dels records d'un Brandes ja vell ens explica la seva resistència contra l'opressió, les decisions que marquen la seva vida i reflexiona al voltant de l'art i la vida. 

Un relat brodat amb precisió mil·limètrica, molt poètic i amb la concisió i contenció marca de l'autor.

***

Cinc nits de febrer

Eduard Márquez, 2000
Quaderns Crema
121 pàg.

Recuperant alguns dels personatges del recull anterior, Márquez recrea les cinc nits que Larson passa al pis de la Sela, la seva última amant. Nit rere nit, es desvetlla la personalitat de la Sela,  les seves pors. Un ambient claustrofòbic que atrau.

****

L'eloqüència del franctirador

Eduard Márquez, 1998
Quaderns Crema
179 pàg.

18 relats que exploren la identitat, individus que voregen la legalitat o que traspassen la línia i van més enllà, un estil d'escriptura concís i suggeridor.

***

Todo lo que se llevó el diablo

Javier Pérez Andújar , 2010
Circulo de Lectores
271 pàg,

Una novel·la que hauria pogut ser una gran novel·la. 

El tema és interessant, l'autor sap escriure molt bé, però no sé perquè ha volgut fer una novel·la de cuina moderna, deconstruïda, desestructurada, artificiosa.

Les Misiones Pedagógicas estaven formades per joves amb il·lusions i ideals que durant l'època de la segona república van fer una gran feina portant la cultura i l'art als poblets més allunyats, aquesta novel·la recrea un grup d'aquest missioners de la cultura i enllaça les seves peripècies amb l'època actual. L'estil meticulós de l'autor que tant em va agradar en la seva anterior novel·la, Los principes Valientes, aquí se m'ha fet una mica pesat, el diàlegs, carregosos.

Una història interessant, que  m'ha agradat, però que hagués volgut llegir explicada d'una altra manera.

***

Venim de Roma

Lluís Casals, 2009
L'Albí
173 pàg.

A partir de frases en llatí, l'autor crea unes narracions plenes de vida, de personatges tan reals que podem ser qualsevol de nosaltres, bé millor qualsevol dels nostres veïns, perquè sovint més que retrat en fa caricatura, a vegades irònica, a vegades mordaç, però sempre amable. Un reflex dels temps actuals, de les realitats que ens envolten, de tots nosaltres amb les nostres contradiccions, les nostres neures, els nostres desitjos i les nostres il·lusions.

Una lectura àgil i entretinguda.

****

Jim

Magí Sunyer, 2010
Editorial Proa
131 pàg.
Premi Roc Boronat 2009

Alguna vegada us heu parat a pensar  com continua la vida d'un personatge un cop heu acabat el llibre? Va arribar a ser àvia la Caputxeta? En aquest llibre descobrireu un futur possible, i plausible,  per a Jim, el protagonista de L'illa del tresor. 

El Magí és poeta, i això es nota en la seva escriptura i en el domini que té de les paraules, dels matisos i dels registres literaris. Una novel·la amb múltiples lectures i diferents homenatges a grans obres de la literatura. 

Haver tingut el privilegi de poder comentar l'obra amb l'autor hi afegeix un plus que la fa més interessant.

***