Fins aqui he arribat el 2008.

Aquí no hi trobareu crítica literària, si que hi trobareu els llibres que llegeixi durant aquest any 2008, tant sols píndoles per a la memòria.
La meva, es clar.
OH! EUROPA
M'he apuntat a un viatge per Europa.
meribelgica reto 2008

Cabeza de perro

Títol original: Hundehoved
Autor: Morten Ramsland, 2005
Traductor:Juan Mari Mendizabal
Editorial: Salamandra, 2008
380 pàg
Magnifica novel·la d'aquest jove autor danès.
Un jove que s'ha refugiat a Amsterdam fugint d'una família poc convencional, retorna a casa quan l'àvia és a punt de morir. Poc a poc anirà recordant les viscissituts del seus avantpassats, des dels anys trenta del segle passat fins avui, un avi que va sobreviure als camps de concentració nazi, un altre que va perdre tots els vaixells de la seva empresa durant la II Guerra Mundial, una àvia que va amagar un tresor que mai va ser trobat. Veurem passar davant els nostres ulls un clan que abasta des d' il·luminats, borratxos i tramposos, fins a valents, traïdors i tendres somiadors. Contrabandistes, metges, artistes, negociants i enginyers cubistes, un ampli ventall de personatges molt ben definits, al servei d'una trama àgil i ben construïda, que amb ritme trepidant us portarà fins a un final sorprenent.
Un d'aquells llibres que es fan curts i voldries que duressin més.
Dinamarca en el Repte Europeu 2008

Quan el brau bramula

Titol original: Het brulen van de stier, 1991

Autor: Tony Voos

Traductora: Núria González

Editorial: Juventud, 1995

...

Ambientada en la civilització cretenca, una família fuig d'un terratrèmol a Creta i troba refugi a Malet, l'actual illa de Malta.

Novel·la juvenil que he llegit per cobrir l'etapa de

Malta en el Repte Europa 2008.

El bosque de los zorros

Títol original: Hirtettyjen kettujen metsä

Autor: Arto Paaslinna

Traductora: Dulce Fernandez Anguita

Editorial: Anagrama

262 pàg.

.

Agosarada i divertida novel·la, amb uns personatges estripats, però molt tendres.

Un lladre pocavergonya i sibarita, un lladregot poc espavilat i un assassí reincident roben l'or que el Banc Nacional de Noruega compra a Austràlia per a evitar la caiguda del seu sistema monetari. Dos dels criminals passaran uns quants anys a la presó mentre l'espavilat viu confortablement a Estocolm, la inminent sortida de la presó de l'assassí el fa amagar-se el mig d'un bosc de la Lapònia. Allí es trobarà amb un alcoholitzat comandant de l'exèrcit i amb una àvia nonagenària lapona que fuig dels serveis socials.

Divertida, irònica, sarcàstica i gamberra, per passar una bona estona.

Finlàndia en el Repte Europeu 2008

CORAZÓN DE ULISES Un viaje griego

Autor: Javier Reverte
Editorial: Aguilar

De la mà de Javier Reverte he viatjat per la Grècia actual i la clàssica, per Turquia i Egipte.

El paisatge, la història, la literatura, l'art, la mitologia i la filosofia, res ha quedat per visitar.

Un llibre de viatges, però també una amena classe de cultura clàssica que barreja paisatge d'avui i d'ahir, fets reals i llegendes. L'especial estil de Reverte que desplega aquí tot el seu encant i la seva mestria.

L'etapa de Grècia en el repte europeu 2008.

.....

El faro de Blackwater

Títol original: The Blackwater Lightship
Autor: Colm Tóibín, 1999
Traductora: Maria Isabel Butler de Foley, 2001
Disseny de la coberta: Enrique Ibora
282 pàgines
Editorial: Edhasa, 2007
Situada en la Irlanda de finales del siglo XX, esta novela nos relata la historia de la familia Deveroux. Tras varios años sin apenas dirigirse la palabra, las tres protagonistas de esta novela, Dora, su hija Lily y su nieta Helen, se ven obligadas a desnudar sus almas cuando Declan les pide que le acompañen en los días que le pueda conceder aún el sida.

De la contracoberta

...............................
La malaltia i mort del pare fragmenta la família en trossos que cada cop s'allunyen més els uns dels altres. La malaltia del fill els obligarà a retrobar-se i aconsseguirà que passin comptes amb el passat.
Totes les famílies felices son iguals, pero les desgraciades ho son cadascuna a la seva manera, diu Tolstoi al començament d'Anna Karenina. Aquesta família ha sigut molt infeliç però ara un part té l' oportunitat de canviar el destí, malauradament al fill li queden poques oportunitats, el seu món s'enfonsa com la costa oest d'Irlanda.

Llàstima que la traducció és poc acurada!

La dona justa

Titol original: Az Igazi (primera i segona part) i Judith (tercera part)

Autor: Sándor Márai, 1941

Traductors: Eloi Castelló i Anna soler

Editorial: La butxaca, Ed. 62, 2005

Una tarda, en una elegant cafeteria de Budapest, una dona explica a la seva amiga com un dia va descobrir que el seu marit tenia un amor secret. Una nit, a la mateixa ciutat, l'home que va ser el seu marit confessa a un amic com va deixar la seva esposa per la dona que desitjava des de feia temps. A la matinada, en una petita pensió romana, una dona explica al seu amant com ella, d'origen humil, s'havia casat amb un home ric i com havia acabat aquell matrimoni. "La mujer justa" narra la peripècia de tres personatges que coneixen la passió, el desamor, la traïció i la soledat. Marika, Péter i Judit narren la seva relació amb el realisme de qui considera la felicitat com un be impossible d'aconseguir.Márai que va començar la seva carrera literària com a poeta, en esta novel·la descriu l'amor, l'amistad, el sexe, la gelosia, la solitud, el desig i la mort apuntant directament al fons de l'ànima humana.

De la contracoberta.

.................................................
Novel·la amb tres parts que corresponen a cada un dels tres protagonistes, un triangle amorós.

Tres monòlegs que es complementen per explicar-nos una història d'amors i desamors a l'Europa d'entreguerres. És també la crònica social d'una època que va desapareixent, d'una classe social, la burgesia, que té els dies comptats, d'una manera de viure i veure les coses que no té futur.

Per ser llegida, i rellegida, amb calma.

Eslovàquia, al Repte Europeu 2008

Carta d'una desconeguda

Títol original: Brief einer Unbekannten

Autor: Stefan Zweig

Traductora: Carme Gala

Editorial: Quaderns Crema

Un escriptor rep la carta d'una dona que està a punt de morir.

Una dona que ha passat per la seva vida, però que ell no recorda. Una dona que ha viscut només per ell, pel seu record, per estimar-lo. Una dona que ho sap gairebé tot d'ell, que ho vol gairebé tot d'ell, que li perdona tot. Una dona que ha estat incapaç, durant la seva curta però intensa vida, de dir-li que l'estima.

L'autor retrata amb absoluta mestria els sentiments d'una adolescent que descobreix l'amor, que és incapaç de créixer i expressar aquest amor, que un cop adulta alimenta una obssessió malaltissa que no superarà mai.

Narració curta i molt intensa.

L'etapa d'Aústria en el Repte Europeu 2008

La nena dels nou dits

Títol original: Het meisje de negen vingers,2007

Autora: Laia Fàbregas

Traductora: Maria Rosich Andreu, 2008

Editorial: Columna Edicions

Em va cridar l'atenció la notícia de la publicació en català d'una novel·la que havia tingut força èxit a Holanda, el més curiós és que l'autora es catalana i la novel·la s'ha publicat primer en neerlandès. Laia Fàbregues, catalana que fa 10 anys que viu a Holanda, ha escrit un conte per a adults sobre les pèrdues que anem patint al llarg de la nostra vida.

Barreja de realitat i invenció, somnis i frustracions.

Mica en mica, una veu narradora ens mostra la realitat que viu avui la Laura, una realitat marcada pels records i la infantesa.

La Laura, en primera persona, recorda la seva infantesa, els seus pares, les fotografies que mai van existir, els paisatges que va fotografiar mentalment i que es van esvaint, per això necessita escriure'ls.

La Laura, també en primera persona, desgrana una vida imaginada.

Em dic Laura i tinc vuit dits. Vaig perdre el dit índex
de la mà esquerra en un accident de cotxe...

L'estructura de la novel·la va confegint un trencaclosques, peça a peça, una intriga que es resoldrà quan els secrets familiars surtin a la llum i els tabús deixin de ser-ho.

El llenguatge és simple i senzill, de frases curtes i concises degut, segons l'autora, al fet de no dominar a la perfecció el neerlandès, cosa que no li ha permès l'utilització d'un llenguatge més el·laborat.

Un relat fresc i viu.

Aquí trobareu una bona crítica l'Eva Piquer i aquí ,en castellà, informació sobre l'autora.

Una entrevista amb Laia Fàbregas.

Holanda en el Repte europeu, 2008

A la platja de Chesil

Títol original: Chesil Beach,2007
Autor: Ian MacEwan
Traductor: Albert Torrescasana
Editorial: Empúries/ Anagrama

1962, Anglaterra.
Una jove parella acabada de casar arriba al hotel on patiran la seva nit de noces.
Poc a poc anirem coneixent la seva vida anterior, les seves ambicions, les seves esperances i, sobretot, les seves pors. La incapacitat de verbalitzar clarament el que senten i el que pensen els porta a un carrerró sense sortida, a una fugida cap endavant.
Relat a dues veus que s'enfronten però no dialoguen, que es nodreix més de silencis que de paraules.
Novel·la breu i intensa.
L'etapa de Gran Bretanya en el repte Europeu.

La Vall de l'Issa

Títol original: Dolina Issy (polonès)
Autor: Czeslaw Milosz
Traductora: Dorota Szmidt
Editorial: Edicions 62

"Una de les particularitats de la Vall de l'Issa és que hi viuen més dimonis que a altres llocs."

Així descriu en Tomasz, el narrador i protagonista d'aquesta novel·la, la vall on va passar la seva infantesa. Poc a poc, de manera pausada ens anirà oferint la seva mirada sobre la vall i la seva gent a la Lituània de principi de segle XX, passada pel tamís del seus ulls de nen que creix i descobreix el que l'envolta. La natura i els qui l''habiten, animals i plantes, es converteixen en el seu paradís particular i atrauen el seu interés, decantant-se a mida que es fa gran cap als homes i dones que es barallen, pateixen i s'estimen.

Amb rerafons autobiogràfic, l'autor fa un homenatge al paradís perdut que és la seva infantesa.

En el meu viatge per Europa, aquesta és l'estada a Lituània

La mirada inocente

Títol original: Le petit saint, 1965

Autor: George Simenon

Traductora:Mercedes Abad, 2003

Editorial: Tusquets, 2003
Louis és el penúltim dels sis fills d'una dona, un esperit lliure, que viu al Paris de començaments de segle XX. Un ambient familiar sòrdid, promiscu i anàrquic que no impedirà que Louis sigui un nen sensible i pacífic, fins arribar al extrem de ser conegut a l'escola i al carrer com "l'angelet".

La seva mirada innocent capta i registra fidelment tot el que veu, al cap dels anys podrà abocar tots els records, olors i sensacions a les teles que, potser, el faran famós.

.......................................

Per mi Simenon era l'autor de Maigret, n'havia llegit alguna novel·la fa molts anys. Quan vaig haver de decidir un llibre per representar Bèlgica al repte Europa 2008, el seu va ser el primer nom que em va venir al cap. Estava disposada a llegir algun dels casos de Maigret tot i que no em venia gaire gust. Regirant els prestatges de la biblioteca vaig adonar-me que havia escrit moltes altres novel·les.

Em va cridar la atenció aquest títol, la intuïció no m'ha fallat.

És una novel·la d'aprenentatge on veiem créixer uns personatges marcats per l'entorn. L'ambient popular del Paris de principi del segle XX està molt ben dibuixat, es nota que l'autor el va viure de prop.

La primera part és deliciosa, la innocència del nen que va descobrint el que l'envolta està narrada amb molta tendresa. L'escola, els companys, el veïnat, ho registra tot acuradament i es fa immune a la sordidesa. Dos personatges marcaran la seva infantesa: Gabrielle, la seva mare i Pliska, un amant ocasional de la seva mare, que serà el primer que sabrà veure que darrera un nen tranquil i silenciós hi ha algú que val al pena.

En l'entrevista que li va fer Bernard Pivot al programa de la televisió francesa, Simenon va confessar que aquesta era la seva novel·la preferida.

Trens rigorosament vigilats

Autor: Bohumil Hrabal, 1965
Traductora: Maria Garcia Barris, 1996
Editorial: Edicions 62, 1996

Un aprenent de factor en una estació de ferrocarril de Txèquia durant la ocupació nazi, la seva núvia revisora, un cap d'estació colombòfil, un factor que es farà famós per haver jugat a penyores amb una telegrafista i els alemanys que son uns porcs. Barreja de tragèdia i humor.

........................................

Vaig triar Bohumil Hrabal per representar Txèquia en el repte que participo. No havia llegit mai res d'aquest autor i sentia curiositat gràcies a l'elogi que en va fer la Monika Zgustova, que ha escrit una magnífica biografia del autor, en l'edició que he llegit en fa la presentació.

Diuen que és la millor novel·la del autor, m'ha agradat però sense entusiasmar-me.

Se'n va fer una versió cinematogràfica.

Dia de caça

Autor: Gerard Guix

Editorial: Columna

Diuen que és quasi tan fàcil escampar un rumor com provocar un incendi forestal. Només cal lligar un drap a la cua d’un gat i encendre’l. De vegades és el mateix rumor el que encén el foc. Aleshores només cal esperar que el boca - orella produeixi un efecte semblant al d’una allau de neu.

Dia de caça comença com una novel·la policíaca on l’interès dels protagonistes, i del lector, es centra a descobrir si el que en principi sembla un desafortunat accident podria amagar un crim premeditat amb molta sang freda.

Però a mesura que la història avança cobren més interès les trames personals dels quatre caçadors involucrats en l’accident que, en un desesperat intent per descobrir la veritat, obriran la temuda caixa de Pandora i alliberaran així alguns secrets que en lloc d’ajudar en la investigació complicaran encara més la seva situació.

Amb aparença de thriller rural i ambientat en un petit poble enmig d’una vall idíl·lica, Dia de caça és un profund retrat sobre la complexitat de les relacions humanes, la corrupció per l’excés de poder i d’ambició i el deteriorament de les persones consumides per les seves pròpies frustracions.

De la contraportada

...............................................

La maldat i la perversitat es donen la ma en aquesta novel·la, fins hi tot els més, aparentment, innocents acaben mostrant la seva part fosca i mesquina, ningú es salva, tots son culpables d'alguna cosa, pel que fan o pel que no fan o pel que han fet.

Reconec que la novel·la m'ha provocat un desassossec difícil d'explicar.

La crítica la descriu com a novel·la policíaca, coneixem la víctima i els assassins a les primeres pàgines.

Per a mi té més de drama psicològic, el que la fa especial no és la magnitud del crim, si no les misèries i secrets (amagats?) dels protagonistes, tant les víctimes com els assassins. Perquè hi ha moltes víctimes, tots son víctima en algun moment, ningú en surt indemne.

Sembla, però, que el temps tot ho cura, encara que costi de creure.

Llegiré més d'aquest autor.

Espanya

El noi del pijama de ratlles

Autor: John Boyne
Traductor: Jordi Cussà
Editorial: Empúries

Aquest és un llibre sobre l'Holocaust. Es pot explicar la Shoa als nens? Es pot, i s'ha de fer. Només coneixent el passat podrem evitar que aquest es repeteixi.

Text de contraportada

Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l'elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s'avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s'alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l'altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sol no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar els horrors que es viuen a l'altre costat de la tanca. L'honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel·la d'una qualitat literària molt humana i d'una força narrativa captivadora.

..................................................

Pot un nen de 9 anys viure totalment aliè al que l'envolta?

Fins hi tot si té al costat uns fets com els del genocidi dels jueus per part els nazis?

Fins hi tot si el seu propi pare és un nazi convençut i disposat a col·laborar?

Fins hi tot si viu tot un any amb una finestra que mira el camp d'extermini més esgarrifós que mai ha existit?

Bruno, un nen de nou anys viu tot un any al costat d'Out-With, un lloc esgarrifós, i no perd la innocència, per difícil que sembli, la tragèdia l'envolta i no se'n adona.

Polònia

Sin destino

Autor: Imre Kertész, 1975
Traductora: Judith Xantús, 2001
Editorial: El Acantilado, Quaderns Crema, 2001

Historia del año y medio de la vida de un adolescente en diversos campos de concentración nazis (experiencia que el autor vivió en propia carne), “Sin destino” no es, sin embargo, ningún texto autobiográfico.

Con la fría objetividad del entomólogo y desde una distancia irónica, Kertész nos muestra en su historia la hiriente realidad de los campos de exterminio en sus efectos más eficazmente perversos: aquellos que confunden justicia y humillación arbitraria, y la cotidianidad más inhumana con una forma aberrante de felicidad.

Testigo desapasionado, “Sin destino” es, por encima de todo, gran literatura, y una de las mejores novelas del siglo XX, capaz de dejar una huella profunda e imperecedera en el lector.

............................................

Darrerament he llegit (algun encara el tinc a les mans) uns quants llibres que parlen del holocaust i de les malvestats dels nazis, fa temps n'havia llegit d'altres. Quan has llegit un llibre sobre els camps de concentració penses que ja ho saps tot, que no hi pot haver res pitjor que el que ja has llegit. No és així, en cada llibre nou descobreixes que es pot anar més enllà, encara més enllà, que van anar tant enllà, que es fa difícil entendre com els qui ho van patir van poder sobreviure. No és només els patiments físics, que van ser molt i molt durs, no és només el patiment moral i psicològic, que va ser molt i molt llarg. És també el poder entendre com va poder arribar a passar, perquè ningú (potser alguns si, però molts pocs) no es va revoltar, per què va ser tot tan fàcil per als nazis?

Dir que m'ha agradat seria mentir, no m'ha agradat el que he llegit, i no perquè no estigui ben escrit. No m'agrada el que explica, no m'agrada el que va passar però, precisament per això, hem de llegir aquests llibres que no ens agradaran.

Hongria

Serge Gainsbourg, la biografia.

Autor: Sylvie Simmons
Editorial: Reservoir Books

“Mi vida es un triángulo de alcohol, Gitanes y mujeres”, afirmaba desafiante Serge Gainsbourg. Músico, compositor, cantante de cavernosa voz, poeta, escritor, cineasta, actor, pintor, renovador de la canción francesa… en definitiva, referencia estética de toda una generación, Gainsbourg mantuvo relaciones con las mujeres más bellas de su época, les escribió tórridas canciones, las fotografió sin ropa para la posteridad y las rodó en filmes de bajo presupuesto. La opinión pública le censuró duramente, la prensa rosa le persiguió, y las radios prohibieron divulgar sus discos y sus intervenciones televisivas fueron vetadas.
A él le hubiera gustado ser recordado por su enorme talento para la melodía, desde el yeyé hasta la música clásica, pasando por la chanson, el pop, el reggae y la experimentación. O por sus letras, increíbles ejercicios de lenguaje, que jugaban con la sonoridad de las palabra, el doble y triple sentido de las frases, las onomatopeyas, la filosofía, la obsesión sexual, el amor y la muerte. Sin embargo (cosa que tampoco creemos le importara demasiado), es especialmente admirado por haber creado y cantado a dúo con Jane Birkin el himno erótico por excelencia de los setenta, esa cadencia apoyada en un órgano agónico, llena de susurros, gemidos y voces entrecortadas, ‘Je t’aime… moi non plus’.
.......................................

No em considero mitòmana i no sóc lectora habitual de biografia, però quan vaig descobrir que s'havia publicat una del Serge Gainsbourg no m'hi vaig poder resistir.

Segur que coincideixo amb molta gent en la primera notícia que vaig tenir d'en Gainsbourg.

Anys 70 (aquí tot arribava més tard) diumenge a la tarda, festa d'adolescents en un garatge i de sobte ... silenci, mirades malicioses, la llum s'atenua i una musiqueta suau, rítmica i ... prohibida comença a sonar.

Uns anys més tard vaig anar descobrint totes les altres cançons d'en Serge. No sabria triar-ne una de sola, algunes m'agraden per l'alegre cacofonia i els doble sentits, L'ami Caouette, altres per el profund lirisme que amaguen, Manon, La chanson de Prèvert, si Baudelaire pogués sentir les seves paraules en boca de Gainsbourg segur que estaria encantat, sense oblidar les més surrealistes com Le cadavre exquis. La mort, l'obsessió sexual, l'amor i el desamor, les seves moltes amants, un cobrador del metro, la Marsellesa, Hitler, la seva filla, un quadre, qualsevol pretext li servia per fer una cançó, i en va fer tantes i per tanta gent!

Amb aquesta biografia he entès la persona, el perquè del personatge, he descobert un Gainsbourg tímid i afectuós, que necessitava que casa seva fos un temple de l'ordre per contrarestar el desordre que era la seva vida pública, i de la qual no volia, no podia, prescindir.

Els qui ja el coneixeu, aprofundireu en la seva vida, sempre exagerada, sempre un pas més enllà dels convencionalismes, fins a la creació d'en Gainsbarre, l'alter ego a qui tot li estava permés, boutades, escatologia, escàndols ... una careta per amagar la timidesa.

Els qui no el coneixeu podreu descobrir un gran home, malgrat la seva misogínia, un gran poeta malgrat que poques vegades se li ha reconegut, un gran músic que va conrear tots els gèneres i estils musicals del segle XX, un gran cantant tot i que alguns diuen que mai va cantar, que com a molt recitava i xiuxiuejava, un gran artista que necessitava viure rodejat de coses belles, dones belles, objectes bells, belles paraules ... ningú com ell ha jugat amb les paraules.

Res li va ser aliè cinema, literatura, pintura, publicitat, música, cançons ... rock, twist, yeyé, pop, jazz, reggae, cançó melòdica, ballables, música clàssica ....

I malgrat tot això, fora del França, només se'l recorda pel famós duet amb Jane Birkin .... Je t'aime ...moi non plus.

No cal dir que us el recomano vivament.

França

Una mujer en Berlin

Autora: Anònima
Editorial: Anagrama

Para enterarse de lo que en realidad ocurrió en las postrimerías de la Segunda Guerra Mundial, hay que preguntárselo a las mujeres. Y es que, entre las ruinas, los hombres demostraron ser el «sexo más débil».

Así lo ve la autora de este libro, que vivió el final de la guerra en Berlín. Sus observaciones aparecieron publicadas por primera vez en Norteamérica en 1954, gracias a Kurt W. Marek, crítico y periodista, a quien la autora confió el manuscrito.

Ahora Anagrama recoge, además del epílogo de Marek, una introducción de Hans Magnus Enzensberger. En este documento único no se ilustra lo singular sino lo que les tocó vivir a millones de mujeres: primero la supervivencia entre los escombros, sin agua, sin gas, sin electricidad, acuciadas por el hambre, el miedo y el asco, y, posteriormente, tras la batalla de Berlín, por la venganza de los vencedores.

.......................................................

Diuen que la història necessita reposar per ser revisada, la II Guerra Mundial ja deu haver reposat prou.

Aquests últims anys, tan el cinema com la literatura ens expliquen una i altra vegada els fets, des de diferents vessants, la tendresa (tot i que ajuntar guerra amb tendresa sigui un oxímoron) de Bruno El nen del pijama de ratlles, la dels que diuen que només obeïen ordres, com Max Aue a Les Benignes, fins a la d'aquesta dona a Berlin a les acaballes de la guerra.

Impressiona la fredor amb que s'enfronta a l'allau de violència, misèria i dolor, i la presència d'ànim per escriure cada dia, tot i no crec que el voler deixar constància escrita dels fets es degués a la por d'oblidar, son fets que no s'obliden i marquen per sempre qui els ha patit .

En aquests diaris preval el fons, els sentiments, las sensacions, a la forma, la qualitat literària.

Es difícil descriure bellament una violació.

Jo us la recomano.

Alemanya

Profundidades

Autor: Henning Mankell
Editorial: Tusquets Editores
2007
En octubre de 1914, pocos meses después del estallido de la Primera Guerra Mundial, el oficial de la Marina sueca Lars Tobiasson-Svartman recibe la orden de embarcar en el acorazado Svea para cumplir una misión secreta relacionada con las rutas marítimas. Hidrógrafo experto en medir las profundidades marinas, Lars es un hombre reservado y silencioso acostumbrado a guardar las distancias con los demás, incluso con su delicada mujer, Kristina, a quien ha dejado en Estocolmo. Siempre ha soñado con encontrar un lugar donde la plomada con que realiza sus mediciones no toque fondo, y sospecha que en ese viaje tal vez se cumpla su sueño.
En el curso de la misión, mientras algunos roces con los tripulantes revelan que bajo sus pies empieza a abrirse una brecha, Lars descubre una pequeña isla, situada en medio de un archipiélago y habitada por una joven solitaria, de maneras rudas, llamada Sara Fredrika. Sin dejarse seducir por lo que podría ser un espejismo, Lars regresa a Estocolmo una vez acabada su tarea. Sin embargo, roto ya el frágil equilibrio en que vive, e incapaz de olvidar su encuentro con Sara Fredrika, decidirá volver como sea a la isla.

Profundidades pertenece a un ciclo de novelas en torno a la verdad y la mentira, en torno a lo que el hombre oculta no sólo a los demás, sino también a sí mismo. La serie, que empezó con El cerebro de Kennedy, sigue con Profundidades y, más adelante, con la novela titulada Zapatos italianos. Si en El cerebro de Kennedy Mankell abordó la mentira que se esconde tras las empresas farmacéuticas o tras la vida aparentemente anodina de un joven, en esta nueva obra se lanza a explorar las grietas que se abren en la mente humana cuando no hay armonía con el entorno, unas grietas que llevan al autoengaño y la ficción y que acaban convirtiendo esa ficción en realidad.
.........................................................................

Inquietant novel·la, com son gairebé sempre les del Mankell.

Totalment recomanda

****

Suècia

El desert dels tàrtars

Autor: Dino Buzzati
Editorial: Empúries
1940

El desert dels Tàrtars és una de les novel·les més importants del segle XX. Publicada durant l'eufòria bel·licista de la Itàlia de Mussolini, aquesta faula antimilitarista narra la història de Giovanni Drogo, un oficial destinat a una fortalesa antiga i mig abandonada sobre la qual penja una amenaça imprecisa però intensa d'un atac imminent. Allà, entre uns murs que imposen una atmosfera inquietant, inhòspita i sinistra, Drogo esperarà, durant trenta anys, que s'acompleixi aquesta amenaça. La profunditat de les reflexions sobre la soledat, la llibertat, la frustració i la mort, així com les magistrals descripcions d'ambients i paisatges, han convertit El desert dels Tàrtars en un clàssic contemporani absolutament imprescindible.

"El drama del tinent Drogo conté tota la tristesa d'una vocació absurda: una vida sencera sacrificada a un atac que no s'acaba de produir mai i que, quan s'esdevé, ja no queda vida. O sigui que la novel·la és un al·legat perdurable contra uns pressupostos de defensa que, amb l'excusa d'uns ideals elevadíssims, fan trontollar tots els països. La fortalesa d' El desert dels Tàrtars devora els homes sense que ni ells mateixos sapiguen en virtut de què. La descripció d'escenaris, de paisatge desolat, de clima erm dels personatges, pren en aquesta novel·la una força literàriament antològica."

Pere Calders

......................................................................

Poc hi puc afegir al que ja ha dit en Calders, tant sols que és una novel·la especial.

***

Itàlia