Boquitas pintadas

Manuel Puig, 1968
Seix Barral
258 pàg.

Havia llegit aquesta novel·la fa almenys 30 anys, en tenia un bon record, em vaig a arriscar a rellegir-la i he tronat a fruir-ne.

Definida com un futlletó melodramàtic, les històries dels diferents protagonistes s'entrellacen i ens mostren l'ambient d'una ciutat de províncies a l'Argentina de la primera meitat del segle XX. Passions, amors, infidelitats i traïcions, malgrat l'aparença de frivolitat, la novel·la fa un retrat àcid i realista d'una època. Una novel·la que malgrat el pas del temps és encara interessant, no tant per l'argument, típic de novel·la rosa cursi i romàntica,  sinó per la manera d'exposar-lo i l'estructura formal.

No crec que sigui un llibre fàcil de trobar, però si ho feu, no us el deixeu perdre.

***

Camí de sirga

Jesús Moncada, 1988
Edicions de la Magrana
346 pàg.

 Aquesta és la cinquena re-lectura de Camí de sirga, cada cop em complau més, cada cop hi trobo algun detall que havia passat desapercebut, cada cop em sento com si hi fos, com si navegués pel riu o passegés pel poble ple de vida de principi de segle, entro al Cafè del Moll i xerro una estona amb l'Honorat del Rom o amb l'Arquímedes Quintana,  la pols de les cases que van derruir el 1970  m'embruta les sabates, sento veus que diuen: "Recordeu l'Arnau Terrer!" i si aixeco el cap quan sóc a la Plaça d'Armes veig la  Carlota que s'amaga darrera les cortines...

I no sé perquè, però cada cop em sorprèn la riquesa del llenguatge de Moncada, la vivacitat de les paraules que no conec però que intueixo.

El rellegiré, no sé quan, però tornaré a llegir-lo.

*****

Te deix, amor, la mar com a penyora

Carme Riera, 1975
Editorial Proa
144 pàg.
.

Recull de narracions escrits entre el 1971 i el 1974 que va ser publicat per primera vegada el 1975. Aquest llibre s'ha convertit en un llibre mític en la literatura catalana de l'últim quart del segle XX.

Uns personatges que s'allunyen de la normalitat i del convencionalisme passegen per les diferents narracions impregnades de poesia i de melangia. La parla i els paisatges de Mallorca hi són ben presents.

Un llibre que no ha perdut el seu encant amb el pas del temps.

.
***

La edad de los protagonistas

Gabriel Ramirez Lozano, 2003
Dilema Editorial
150 pàg.
.

M'havia promés a mi mateixa rellegir aquesta novel·la amb més traquilitat, ho he fet i m'ha tornat a agradar. Coneixer la història m'ha permés fer més atenció a l'estructura, al llenguatge, a l'estil. Concís, cap paraula de més, obligant al lector a posar-hi de la seva part, a esforçar-se.

Relectura

.
***

Poemes de l'alquimista

Josep Palau i Fabre, 1952 (edició clandestina)
Edicions Proa
226 pàg.
.
Després de llegir El monstre en venia de gust rellegir el Poemes.
M'agrada més el Palau i Fabre poeta. Us deixo com a mostra un poema emmirallat en un altre de Baudelaire.

L'estranger

- ¿De quin país és aquest estranger?

- No ho sé.

- ¿Com se diu?

- No ho sé.

- ¿Qué fa? Quina llengua parla?

- No ho sé.

- ¿Com us dieu, bon home?

- ...

- ¿De quin país veniu? ¿On aneu?

- Sóc d'aquí. Sóc estranger.

***

La carretera

The Road
Autor: Cormac MacCarthy
Traductors: Luis Murillo (castellà)
Anna Llisterri (català)

Editorial: Circulo de lectores2006
Premi Pulitzer de ficció 2007
.

Aquesta novel·la va ser un descobriment per a mi, un dels dos millors llibres que vaig llegir l'any passat. Quan el van proposar per al club de lectura, me'n vaig alegrar, havia dit que el volia rellegir, ara era un bon moment. Conèixer la història per endavant em va permetre fer una lectura més relaxada, els fets eren els mateixos que coneixia, però el saber-ne el desenllaç em permetia mirar-m'ho amb més distància.

Em va commoure tant com el primer cop, però vaig prestar més atenció als detalls, per exemple a la traducció. La meva primera lectura havia estat en castellà, aquest cop disposava d'un exemplar en català.

Des de les primeres pàgines la traducció em grinyolava una mica, agosarada com sóc vaig buscar, i aconseguir, un exemplar en anglès, podria fer-me la meva pròpia traducció!

No vaig arrivar a tant, però si que me'n vaig adonar de com n'és d'important una bona traducció, acurada i precisa, respectant al màxim les paraules de l'autor.

Pel meu gust, la traducció catalana peca d'un cert rebuscament, entre dues opcions possibles, l'escollida no és mai la més planera.

Cuestió de gustos, suposo.

Podeu llegir aquí la meva primera opinió.

*****

Sin noticias de Gurb

Autor: Eduardo Mendoza, 1990
Editorial: Seix Barral
pàg. 139
.
Una altra relectura. I he tornat a riure i somriure amb ganes. El surrealisme i l'absurd es donen la mà d'una manera magistral. La Barcelona pre-olimpica caricaturitzada, uns personatges hilarants, magnificament retratats, unes situacions quotidianes que descrites per Mendoza resulten ridicules i ens fan adonar de la futilesa de les nostres preocupacions.

.
Molt recomanable si teniu ganes de riure.
Transcendentals absteniu-vos.
****

El lector

Títol original: Der vorleser
Autor: Bernhard Schlink, 1995
Traductora: Carme Gala
Editorial: Columna
170 pàg.
.

Sentint a parlar de la pel·licula he decidit rellegir la novel·la, en tenia un record agradable, tot i que no recordava tots el detalls. L'he tornada a fruir. Una història trista on es mostra la dificultat d'assumir i jutjar el passat de la generació posterior a la II Guerra Mundial a Alemanya.

Comença com una aventura d'iniciació al sexe i descoberta del amor per part d'un adolescent als braços d'una dona madura, anys més tard descobrirà el passat de la seva amant. Un llenguatge precís que manté la tensió fins la final.

****