The summer without men

Siri Hustvedt, 2011
Picador

El primer llibre que llegeixo d'aquesta autora i m'ha agradat molt, tot i la dificultat de llegir-lo en anglès.

La Mia, una escriptora de 50 anys,  es troba de sobte sola per culpa del Boris que li demana una "pausa". La Mia es trenca i necessita tractament en un centre psiquiàtric. Un cop recuperada viatja fins al poble de la seva infantesa on la seva mare viu en un residencia geriàtrica amb les seves amigues, the Five Swans. La Mia lloga una casa i s'hi instal·la per passar l'estiu.  Farà coneixença amb una jove amb dues criatures i problemes de parella i amb el grup d'adolescents del curs de poesia que organitza. També parla tot sovint amb la terapeuta que l'ajuda a refer-se.   Dones de totes les edats, dones amb problemes, que pateixen. L'estiu sense homes li servirà a la Mia per analitzar i repassar la seva vida i decidir cap a on vol anar.

Una novel·la sobre dones i noies, amor i matrimoni, sobre els problemes de fer-se gran i sobre les diferències entre homes i dones.

****

El claro del bosque

La radura, 1992
Marisa Madieri
Traducció de Valeria Bergalli

Una  fàbula floral que és una bella metàfora de la vida humana. Les flors, però, no viuen més enllà d'un mes.


***

Una temporada en Venecia

Wlodzimiertz Odojewski, 2007

Editorial Minuscula

Deliciós relat d'un nen que somnia amb Venècia, però la II Guerra Mundial li impedirà anar a la ciutat i haurà d'anar a passar l'estiu a la casa que la seva tieta té al camp. Les seves tietes són dones especials, i la casa és també especial, plena de racons i llocs màgics que es poden convertir en el que un vulgui. I Venècia pot esperar, fins hi tot per sempre.

****

En el cor de la nit

Irvin D. Yalom
Traducció Laura Baena
Edicions 1984

«Estic fotudíssim... el passat està en plena ebullició... les meves dues vides, nit i dia, s’uneixen. Necessito parlar-ne». 

Després d’una adolescència a Hongria durant l’Holocaust, Robert Brent ha viscut dues vides: la diürna, quan fa de cirurgià cardíac afable, implicat i incansable, i la nocturna, quan els fragments dels records terribles se li passegen pels somnis. Al llarg dels cinquanta anys que fa que són amics, mai no ha confessat el terror nocturn que pateix a Irvin Yalom, el seu vell amic psiquiatre. Ara, tanmateix, es veu obligat a compartir amb ell aquest gran secret. En el cor de la nit és un magnífic relat sobre el silenci, la repressió i la memòria, i també un poderós exemple de com l’amistat pot arribar a curar-nos.  (De la contracoberta)

***

L'últim dia abans de demà

http://llibretadelanuria.blogspot.com/2011/06/lultim-dia-abans-de-dema.html

 Només afegir que el llibre aguanta perfectament una segona i una tercera lectura.

*****

Diccionario de literatura para snobs ...

... y (sobre todo) para los que no lo son.
Dictionnaire de littérature à l'usage des snobs, 2007
Fabrice Gaignault
Traducció de Wenceslao-Carlos Lozano
Il·lustracions de Sara Morante
Pròleg de José Carlos Llop
256 páginas

No sóc esnob, o si?

Aquest és un llibre per llegir a glopets, a petites dosis. Talment com diu el títol és un diccionari, les entrades recullen escriptors,  moviments literaris, objectes, moments i situacions, el més exquisits, extravagants i maleïts del món literari dels darrers temps. 

El llibre va ser un èxit editorial a França, pel seu tarannà d'épater le bourgeois, molt francès, és curiós divertit i amè.

Les il·lustracions són d'allò més adients amb l'esperit de l'escriptura, un 

traç exquisit i refinat, i l'edició és molt acurada, tant pel que fa al disseny com al tipus de paper.  Tant si sou esnobs, com si no ho sou, aquest diccionari no us decebrà, al contrari, us obrirà un munt de portes, us portarà a descobrir noves veus, nous llibres.

Un regal per als sentits, en tots els sentits.

***

Com parlar del llibres que no hem llegit

Comment parler des livres que l'on n'a pas lus?, 2007
Pierre Bayard 
Traduït per David Clusellas
Empúries
 192 pàg.

No sé si aquest és el millor llibre per iniciar un club de lectura titulat: Assagem amb l'assaig, si més no, si que és un títol ben provocatiu i que va donar molt de joc a la sessió.

Pels qui no estem acostumats a llegir assaig, aquesta mena d'assajos escrits amb rigor però també amb una bona dosi d'humor i d'ironía, amanit amb unes gotes de sarcasme, són una bona manera de perdre'ls-hi la por. Per mi ha esta una lectura entretinguda i divertida, tot i que la majoria de vegades no he estat d'acord amb les tesis de l'autor. És més, penso que no pretén que hi estiguem d'acord, si no que el que vol es desdramatitzar una mica la literatura, els canons literaris, els crítics, el que s'ha d'haver llegit i el que no. Les referències literàries de l'autor, tot i ser universals, tenen un cert regust molt francès, molt Académie.

És un d'aquells llibres que parla de la lectura,  si espereu trobar bons consells per parlar de llibres que no heu llegit, us equivoqueu. 

Aquest és un llibre per als qui els hi agrada parlar dels llibres que han llegit.

B al Reto 2011

***

Camí de sirga

Jesús Moncada, 1988
Edicions de la Magrana
346 pàg.

 Aquesta és la cinquena re-lectura de Camí de sirga, cada cop em complau més, cada cop hi trobo algun detall que havia passat desapercebut, cada cop em sento com si hi fos, com si navegués pel riu o passegés pel poble ple de vida de principi de segle, entro al Cafè del Moll i xerro una estona amb l'Honorat del Rom o amb l'Arquímedes Quintana,  la pols de les cases que van derruir el 1970  m'embruta les sabates, sento veus que diuen: "Recordeu l'Arnau Terrer!" i si aixeco el cap quan sóc a la Plaça d'Armes veig la  Carlota que s'amaga darrera les cortines...

I no sé perquè, però cada cop em sorprèn la riquesa del llenguatge de Moncada, la vivacitat de les paraules que no conec però que intueixo.

El rellegiré, no sé quan, però tornaré a llegir-lo.

*****

L'ILLA DE L'ÚLTIMA VERITAT

Flàvia Company, 2010
Editorial Proa
141 pàg.

"Em costa saber si és un acte d'amor o de venjança."

Així acaba aquesta novel·la. Just després d'haver llegit aquestes paraules, vaig deixar el llibre a la tauleta i a continuació, amb la ma, vaig empènyer-me amunt la barbeta, tenia la boca oberta. Aquesta és una novel·la que et deixa bocabadada. Per la història, per els personatges, per la bellesa de les descripcions, per l'emoció que traspua.

El doctor Prendel quan sap que és a punt de morir, confessa a la Phoebe, la seva amant,  el que ha mantingut durant molts anys en secret, l'estada a l'illa on va anar a parar quan el seu iot va ser atacat per uns pirates mentre feia una travessa amb uns amics, hi va viure, o malviure, durant cinc anys. La Phoebe escolta la història amb la missió d'escriure-la i fer-la pública després de la mort d'en Prendel,  ens la revela en una narració que ens deixa sense alè, amb un final inesperat, sorprenent, que més que donar-nos respostes, ens planteja nous dilemes,  noves preguntes. Si la vida ens porta a viure situacions extraordinàries, la nostra resposta serà també extraordinària, com la del doctor Prendel, com la de la Phoebe.

Com aquesta novel·la.

*****

Pla de vol

Martí Gironell, Josep Lagares, Josep Tàpies, 2009
La Magrana

Un empresari afeccionat al paracaigudisme que participa en l'intent de rècord mundial de caiguda lliure de 300 paracaigudistes, reflexiona sobre les similituts entre una empresa familiar i el paracaigudisme. Entretinguda.

.
**