Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amos Oz. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amos Oz. Mostrar tots els missatges

23 d’agost 2011

Contra el fanatismo

Amos Oz, 2005
Traducció de Daniel Sarasola
Debolsillo

Transcripció de tres conferencias pronunciades per Amos Oz on expressa clarament el seu punt de vista sobre els diferents fanatismes i sobre la situació a Israel  i el conflicte amb Palestina.
Molt interessant. Sobretot desprès d'haver visitat Israel i part dels territoris ocupats.

*****

26 de febrer 2011

Un descanso verdadero

 1982, מנוחה נכונה
Amos Oz
Traducció de Raquel García
Siruela
449 pàg.


Aquest llibre parla de la soledat i de la por.  La soledat del qui sempre ha viscut envoltat de la família i els amics, en Yonatán, nascut a un kibbutz, i que ara als 20 i pocs anys se n'adona que el que necessita és fugir. Fugir de la família, l'esposa, els amics, els veïns, iniciar una nova vida lluny del que sempre ha vist, sol, lliure. 
I la soledat de qui sempre ha estat sol, l'Azarías, un jove de la diàspora,  que anhela viure en una comunitat i sentir-se acceptat pels altres. I de la por a la guerra, i als veïns, la por a ser víctima i la por a ser botxí.
Ca al Reto 2011

***

17 de gener 2011

Una pantera en el sótano

פנתר במרתף, 1995
Amos Oz, 1995
Traducció de Marta Lapides, Sonia de Pedro, Raquel Garcia 
Siruela
168 pàg.


Tinc una certa debilitat per Amos Oz des que el vaig descobrir amb Una història d'amor i foscor. M'agrada com escriu i com ho escriu.
 Jerusalem, 1947. En Profi i els seus amics lluiten contra l'enemic, els anglesos del mandat sobre Palestina. En Profi coneix un soldat anglès interessat en la seva llengua, decideixen fer-se de mestres l'un a l'altre, hebreu a canvi d'anglès, en Profi a més, hi veu l'oportunitat de saber més de l'enemic, de descobrir-ne els secrets, d'espiar-lo. El seus camarades de la  Resistència no ho veuen així, per a ells en Profi no és un espia, és un traïdor. Un traïdor de 8 anys. Els dubtes d'un nen que ha de créixer en una època de canvis convulsos explicats sense dramatisme i amb una gran dosi de tendresa i sentit de l'humor.


****

02 d’agost 2008

Mi querido Mijael

Autor: Amos Oz, 1968
Traductora: Raquel Garcia Lozano
Editorial: Ediciones Siruela,2005

Escribo porque las personas a las que amaba han muerto. Escribo porque cuando era niña tenia una gran capacidad de amar y ahora esa capacidad de amar esta muriendo. No quiero morir.
Soy una mujer casada de treinta años. Mi marido es el señor Mijail Gonen, un hombre afable, geólogo. Yo le amaba.
...............
Així comença aquesta trista novel·la. Trista i desesperançada com la vida de Jana. Casada molt jove, i estimant Mijail, veu com poc a poc, l'amor deixa pas a la incomunicació, aquesta a la solitud, la solitud porta a la tristesa permanent i tot junt a una vida no viscuda. La vida que no viu es dedica a somiar-la, una vida totalment contraposada a la seva rutina i mediocritat diaria.
Escrita en primera persona, amb un llenguatge ric, ajustat i precís.

27 de juliol 2008

El mateix mar

Autor: Amos Oz, 1999
Traductor: Manuel Forcano i Roser Lluch
Editorial: Proa, Enciclopèdia Catalana, 2002

Els personatges d' El mateix mar són l'absència present d'una mare morta, el desfici del fill, perdut al Tibet, on mira de refer-se de l'orfandat, el sentiment de l'espòs vidu que viu amb l'amiga del seu fill, i el mateix autor, entre altres figures de la novel·la. Les seves vides es toquen, s'ajunten i se separen constantment, però totes comparteixen un mateix destí, bressolades per la remor del mar. A més, cada personatge esdevé narrador, i així s'evoquen la situació de l'Israel actual, de l'Europa central abans de la Xoà, els episodis bíblics i el color del mar.
De la contracoberta
..............................
Amos Oz em va seduir amb la seva història d'amor i foscor i el busco.
Al obrir el llibre vaig pensar que m'havia equivocat: És un llibre de poemes -vaig dir-me- no una novel·la.
Però aquí si que m'equivocava, és una novel·la, una gran novel·la. L'únic que no segueix l'esquema que estem habituats a trobar a les novel·les. A El mateix mar, un seguit de petits textos, acurades proses poètiques, poemes, rimats o no... ens descobreixen uns personatges tendres i durs alhora. I col·locant acuradament tots els retalls tenim un bell mosaic.

18 de juny 2008

Una història d'amor i de foscor

Títol original: סיפור של אהבה וחושך
Autor: Amos Oz
Traductora: Roser Lluch i Homs
Editorial: La Magrana

Tràgic, còmic i absolutament sincer, aquest llibre de memòries és alhora una gran saga familiar i l'autoretrat d'un escriptor que va ser testimoni del naixement d'una nació i en va viure la seva història turbulenta. És la història d'un noi que creix a Jerusalem als anys quaranta i cinquanta, en un petit apartament ple de llibres en dotze idiomes i rodejat de parents que en parlen gairebé la mateixa quantitat. Quan Oz tenia dotze anys, la seva mare es va suïcidar, una tragèdia que va canviar la seva vida. Va abandonar la família i la comunitat de somiadors, erudits i fracassats homes de negocis en què vivia i es va unir a un quibuts, va canviar de nom, es va casar, va tenir fills i, finalment, es va fer escriptor, així com participant actiu en la vida política d'Israel. Un relat de cultures i vides en conflicte, de sofriment i perseverança, d'amor i de foscor.
De la contraportada
..........................................................
Aquest llibre de memòries podria ben bé ser una novel·la, una novel·la històrica. A través de la de la família Klausner, coneixem la història d'una part del poble jueu, dels que van emigrar a Israel a principis del segle vint, dels que no hi van arribar mai perquè van morir a Europa a mans dels nazis o del boltxevics i dels que hi van néixer, com l'autor.
Diferents personatges marcats per un destí tràgic, però que tossudament lluiten per sobreviure.
A estones còmic, a estones molt tràgic, sempre amb una gran riquesa de vocabulari. De fet les paraules son la primera joguina d'un nen que creix rodejat de llibres escrits en moltes llengües, de parents i amics que parlen diferents idiomes, d'un pare obsessionat per les paraules i d'una mare que no sabrà explicar-li el perquè de la seva tristesa i del seu dolor.
Una narració que ens permet observar el creixement i l'evolució del autor, que ens descobreix l'origen de molts dels personatges que habiten els seus llibres.
Un llibre que m'ha agradat molt, que ha de ser llegit amb calma.
Aquí podreu trobar una entrevista molt interessant amb Amos Oz.