Edith Wharton
Traduït per Abel Vidal
José J. de Olañeta
46 pàg.
Un llibre no es valora pel nombre de pàgines, si no per la intensitat d'aquestes. Aquestes 46 pàgines són molt intenses.Aquest gran llibret reprodueix un article publicat el 1903 a la revista Notrh American Rewiew on l'autora reflexiona la voltant de lectors i lectura. I és molt exigent. No tots som lectors nats, no sempre, a vegades som també lectors mediocres,
Confesso que a vegades he sigut una lectora mecànica .
W al Reto 2011
***
4 comentaris:
Pareix molt interessant. He vist que també el van comentar en L'espolsada.
Quina casualitat, Núria: estic llegint Ethan Frome, també d'Edith Warton! Es considera un clàssic de la literatura nord-americana, però no n'he llegit prou pàgines com per a atrevir-me a opinar.
M'ha fet gràcia perquè coincidim en el gust per alguns autors, com ara Philip Roth o Amos Oz, i em va sorprendre fa un parell de setmanes quan vas comentar El xal, i Olive Kitteridge, perquè justament me'ls havia comprat feia molt poquet i els tenia pendents de lectura.
Quina casualitat, Núria: estic llegint una altra obra d'Edith Wharton, es diu Ethan Frome.
M'ha fet gràcia perquè ja sabia que coincidíem en el gust per alguns autors, com ara Philip Roth o Amos Oz, però fa unes setmanes també em vaig sorprendre perquè vas comentar Olive Kitteridge i El xal, i justament me'ls havia comprat feia un parell de setmanes i els tenia pendent de lectura.
Salutacions,
Serendipia, Toni, se'n diu serendipia
;)
Moltes felicitats Núria!! ( Y hasta aquí llega mi paupérrimo catalán, lo siento) Me gusta el blog: reseñas cortas, impresiones precisas, todo un reto para mí. Gracias por enlazarme y, esto sí que me ha dejado pegada a la silla: enhorabuena por el blog con los puntos de libro ¿esa colección es tuya?? Yo también colecciono pero el trabajo que te tomas de subirlos a la red tiene su miga... Lo dicho, moltes gracies y Adeu!!
Publica un comentari a l'entrada