Daniel Glattauer
Traducció de Carme Gala
La Campana
238 pàg.
Una no és de pedra i de tant sentir-ne a parlar al final he picat, la vaig veure a la biblioteca i no vaig poder resistir la temptació d'agafar-lo. El que m'esperava, una novel·leta per passar l'estona, entretinguda. Una versió 2.0 d'un dels grans personatges de la literatura, una Madame Bovary del segle XXI.
Massa ensucrada pel meu gust, però fàcil de llegir i força previsible.
Llegiré la segona part, que m'han regalat en format per a lector electrònic, quan aconsegueixi l' e-reader que vull, el que s'ha esgotat a totes les botigues.
***
3 comentaris:
A mi em va agradar molt, d'acord que no és una obra mestra però és divertida i una bona eina per entretenir-se. Dilluns començo la segona part, espero que no em decepcioni. Ens llegim!
Hola Núria, m’ha fet molta il•lusió el teu comentari al meu Bloc... M’he quedat bocabadada amb aquests blocs teus que tens, son magnífics,encara que el altre dia al Club ja vaig veure que eres una persona extraordinària, que ets una crak !!!
Ja es nota que saps escriure doncs els teus posts som molt acurats.
Ja tinc la teva adreça i et posaré a la meva llista, vull saber que dius dia a dia.
Una abraçada i fins aviat,
Màgia
Ja em diràs si et decep la segona part, jo encara trigaré a llegir-la
Jaka
Ara m'has fet posar vermella!
Publica un comentari a l'entrada