Maletes perdudes

Jordi Punti, 2010
Empúries
456 pàg.

M'ha tornat a passar.

Enlluernada per les nombroses i entusiàstiques crítiques d'un llibre m'he deixat temptar, la decepció ha sigut considerable.

Un argument que a priori sembla atractiu i interessant, perd força a mida que avança la novel·la, i no perquè la història no sigui vertiginosa i espaterrant. Quatre germanastres es coneixen a rel de la (segona per a tots ells) desaparició del seu pare. Investigant, descobriran qui era el seu pare i perquè tots es diuen igual Christof, Christopher, Cristòfol, Christophe. 

Tot i que el principi m'ha agradat molt, la novel·la se m'ha fet pesada, i el final inversemblant, forçat, l'he acabat perquè era per a un club, si no l'hagués abandonat.

Ti al Reto 2011

**