Columna Editorial
Premi Prudenci Bertrana, 2008
244 pàg.
Valèria Isern, explica la seva convencional vida a un jove, el contrapunt el posen les cartes de l'Elisa, la seva millor amiga quye va marxar a l'estranger. Ser jove a Catalunya els primers anys del franquisme no va ser fàcil, la societat i l'esglèsia ho encotillaven tot, però la Valèria, amb l'ajuda d'en Quim, sabrà trobar espai per l'amor. El que més m'ha agradat ha estat la narració de la relació que la Valèria, un cop malalta, estableix amb les seves filles i les reacciones de cadascuna d'elles.
Una història plena de sensibilitat.
.
****
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada