07 d’agost 2009

La vida al davant

La vie devant soi, 1975
Romain Gary (Émile Ajar)
Traducció de Jordi Martin Lloret, 2004
Angle Editorial
212 pàg

A vegades es troben tresors quan menys t'ho esperes.
Momo, un adolescent àrab, és a casa la senyora Rosa, una exprostituta jueva. Viuen en un barri marginal d'un suburbi de París. Hi ha altres nens a la casa que van i venen, però en Momo no abandona mai la senyora Rosa i es queda amb ella fins al final.
Malgrat l'ambient, la mirada innocent d'en Momo es posa sobre tot el que l'envolta i ens ho explica amb les seves paraules, la seva és una mirada ingenua, irònica sense saber-ho. Un cant a la solidaritat i l'amor enmig de la sordidesa, el racisme i el materialisme.
Una joia literària, us deixo algunes frases d'en Momo.
Jo vaig deixar de ser un ignorant als tres o quatre anys
i a vegades ho trobo a faltar.
Durant molt de temps no vaig saber que jo era àrab perquè
ningú no m'insultava.
*****