TRES DONES FORTES

Trois femmes puisantes, , 2009
Marie Ndiaye
Traducció d'Anna Casassas
Quadrens Crema
285 pàg.
Premi Goncourt 2009

Hi ha llibres que quan els  acabes se't congelen les paraules a la gola, o als dits. La Marina Espasa ho ha explicat tant bé ...

Norah, Fanta i Khady. Vet aquí tres noms que us quedaran gravats al cervell, o al cor, després de llegir Marie Ndiaye, darrer premi Goncurt. Són tres històries –lligades per un fil molt subtil– sobre tres dones amb pares, marits o germans cruels, absents o traïdors. Tres històries que passen entre una Europa de províncies i una Àfrica de suor, colors i deserts, però sense tòpics. Tres històries que contenen una violència extrema, física, moral. I una escriptura hipnòtica, que gira en cercles al voltant de la seva víctima (el lector), com l’aligot que persegueix un dels protagonistes, el marit de Fanta, un venedor de cuines que passa un matí de deliri mental a través del qual anem descobrint la història d’ella, que va abandonar l’Àfrica per seguir-lo fins a França, per no aconseguir res. El trajecte de Norah és l’invers, perquè ella baixa a l’Àfrica a visitar el seu pare, després de molts anys de no veure’l, i la seva estabilitat trontolla. Khady puja, perquè fuig cap a Europa, però més aviat baixa cap a un infern particular. Esclavitzada pels seus semblants, la futura sense papers exemplifica de la manera més crua l’odissea tràgica dels moviments migratoris d’avui. Mentre llegim Tres dones fortes tenim la sensació que abans ningú no ens havia explicat les coses així, com si ens volgués fer entendre que l’important no és la comprensió racional ni lògica dels fets, sinó l’exploració dels impulsos vitals, baixos i gairebé inacceptables que els van provocar: l’amor il·lícit entre fill i madrastra o l’insuportable pes d’un record violent. L’esplèndida traducció ens dóna una idea de la riquesa lingüística de NDiaye, i la puntuació assalvatjada és una altra pista que toca deixar el cap quadrat sobre la tauleta de nit, al costat del despertador, i permetre que el llibre entri dins nostre sense intermediaris racionalitzadors. Literadura per a cors forts. Apoteosi del llenguatge per pal·liar la buidor moral.

 –Marina Espasa

... que més podria afegir jo?

****

RAGTIME

E.L. Doctorow, 1975
Traducció de Maria Iniesta i Agullo
Edicions de 1984
269 pàg.

Segona novel·la que llegeixo de Doctorow, i com la primera m'ha fascinat. Barrejant personatges  reals: Houdini, JP Morgan, el president Roosevelt, Stanford White, i una família ficticia sense nom: el Pare, la Mare, el Noi, el Germa Petit de la Mare i l'Avi. L'autor evoca un temps convuls dels Estats Units, els primers anys del segle XX i lliga les vicissituds de la típica família WASP, amb diferents personatges que representen tòpics de la societat de l'època, els negres que patien el racisme, els emigrants que lluitaven per una nova vida i, entre altres, els proletaris i sindicalistes que lluitaven pels seus drets. Una novel·la molt visual i colorista, en Milos Forman en va dirigir el 1981 la versió cinematogràfica.

7 caràcters per la Reto 2010
****

Persèpolis

Marjane Satrapi, 2000/2003
Traducció d'Albert Jané
Editorial Norma

Feia temps que tenia ganes de llegir aquesta novel·la gràfica, història autobiogràfica d'una jove iraniana que als 10 anys veu com el seu país canvia social i políticament, i  des de la seva mira veurem com l'afecta  aquest  canvi. Criada en una família de classe alta i  progressista, el gir tradicionalista del país la sobtarà mes que als seus companys. La història comença el 1979 i s'allarga fins el 1994.

El dibuix en blanc i (molt) negre és senzill, simple i esquemàtic, però molt expressiu.

Interessant.

10 caràcters en el Reto 2010

***

La gran marxa

The March, 2005
E.L. Doctorow
Traducció de Julià de Jòdar
Edicions de 1984
337 pàg.
Premi Pen Faulkner 2006

Vaig agafar aquesta novel·la per casualitat perquè havia llegit la critica de la darrera novel·la d'aquest autor, tot i que en principi  l'argument de La gran marxa no em semblava gaire atractiu, ha estat una d'aquelles novel·les que m'ha captivat des de la primera pàgina, que no he pogut deixar de llegir, d'aquelles que quan s'acaben et sents una mica buida i amb ganes de més.

Barrejant fets històrics amb personatges ficticis, l'autor aconsegueix crear una gran novel·la. Asseguda a la butaca veia passar per davant meu un gran riu de homes i dones, blancs i negres, criatures i vells, herois i víctimes, els que van travessar les planes del sud dels Estat Units acompanyant  la càrrega de la cavalleria del general William Sherman el 1860, que després de cremar la ciutat d'Atlanta va continuar cap  a Georgia i cap a les Carolines, saquejant tot el que trobava. 

Una novel·la intensa i seductora.

****

El tiempo envejece deprisa

Il tempo invecchia in freta, 2009
Antonio Tabucchi
Traducció de Carlos Gumpert
Anagrama
174 pàg.

9 contes on el temps és protagonista, el temps passat, el que no tenim o el que hem gastat inútilment. Com en tot recull de contes uns sobresurten sobre altres, m'ha agradat per sobre de tots el del ex-soldat malalt que ensenya una nena a llegir el futur en els núvols. 

****

Mi querida Don Juan

David Torrejón, 2002

Ediciones de la Discreta 

251 pàg.

Un publicista decideix escriure una novel·la per venjar-se de les dones. Una jove descobreix l'esborrany i inicia un joc literari que la porta a adoptar la personalitat de Don Juan. 

Una novel·la amena, enginyosa  i divertida, un còctel explosiu que barreja, amb molt de talent,  novel·la rosa, intriga, humor i comèdia.

***

Quatre germanes

Moonflower Vine
Jetta Carleton, 1962
Traducció de Jordi Nopca
Libros del Asteroide
439 pàg.

Encara estic meravellada amb el record d'aquesta magnifica novel·la, i això que les primeres pàgines em van semblar carrinclones, però ràpidament vaig sentir-me part de la família, i vaig riure i plorar i patir i fruir com una germana més. Les estades estiuenques de les germanes Soames a la granja de la família els hi serveixen per recordar les alegries i les tristeses, però sobretot l'amor que els ha mantingut units. Cadascun parla dels seus records, junts formen la història particular de la família, però també la d'un època, la primera meitat del segle XX, d'una nació, els Estats Units,  d'una cultura. Pare, mare i les quatre filles, sis mirades que no sempre veuen el mateix, sis maneres de veure els mateixos fets.

Una novel·la que  emociona, que mereix una relectura.

14 caràcters per al Reto 2010

*****

El cel és blau, la terra blanca

Sensei no Kaban
Hirowi Kawakami, 2001
Traducció de Marina Bornas Montaña
Quaderns Crema
213 pàg.

Quan la Tutsiko es troba amb el seu vell mestre ja fa temps que està sola, ell també ho està. Les seves soledats es faran companyia, compartiran estones i menjar, i sobretot sake i cervesa. La particular manera que tenen els japonesos de relacionar-se, o de no relacionar-se, la dificultat de comunicar els sentiments, els convencionalismes o el pudor que els paralitza són expressats amb senzillesa i de manera molt poètica.
Una història d'amor, fràgil i commovedora.

***

Béstias sin patria

Beasts of no nation

Uzodinma Iweala, 2005
Traducció de Ramon de España
Editorial Duomo/Nefelibata
140 pàg.

Hi ha llibres que t'agafen pel cor, te'l estrenyen ben fort i no te'l deixen fins que els acabes. I quan els acabes voldries no haver-los llegit, o millor dit, voldries que no hagués calgut que algú els hagués escrit, que l'Agu no hagués existit mai, però malauradament n'hi ha molts  d'Agu, incomptables. A l'Àfrica, a Europa, a l'Àsia o a Amèrica, en qualsevol lloc on hi hagi una guerra hi pot un nen, o una nena, com l'Agu. Un nen  que  va aprendre  a llegir a la falda de la seva mare, que insisteix per anar a l'escola i que quan sigui gran vol ser metge o enginyer, però que  l'han obligat a ser soldat, l'han envoltat de violència, de por, de guerra. Només la fantasia, la seva innocència i l'amor cap a la seva família li permetran sobreviure al horror.

Un llibre que us farà plorar i us deixarà amb el cor encongit.

***

Els jugadors de whist

Vicens Pagès Jordà, 2009
Editorial Empúries
542 pàg.

Hi ha novel·les que t'agafen pel coll i no et deixen, no vols deixar-les, no vols que s'acabin perquè Tots els personatges són ficticis, però la majoria dels diàlegs són reals.

La novel·la s'estructura en tres parts, en totes elles s'utilitzen diferents models narratius: retalls del diari d'un adolescent, relat en tercera persona, post de diversos blogs, tirallongues de les llistes més inversemblants (genials!). Les dues primeres parts transcorren al llarg del dia del casament de la filla del Jordi Recasens, el temps avança lentament perquè tira enrere en llargs flaixbacks que ens expliquen els antecedents, antecedents que es remunten trenta anys enrere, a l'estiu del 1977, l'estiu que en Biel, en Jordi i en Churchill jugaven al whist. Figueres i el castell de Sant Ferran comparteixen protagonisme amb tots els personatges que desfilen per la novel·la, els del 1977 i els del 2007. La tercera part comença l'endemà del casament i s'allarga fins al cap d'un any i mig més, però el passat sempre hi és present. Sorprenent la veu narrativa, que de tant en tant ens fa l'ullet.

Emotiva, emocionant, plena d'intriga i de sentiments, de referències a la cultura pop i a la literatura, a l'Empordà, als que érem joves als anys 80 i 90, i als fills d'aquella generació que  avui són joves, a la nostra música i a la seva.

Una novel·la intensa que no us heu de perdre. Com tampoc us podeu perdre la pàgina web de l'autor.

Segona recomanació per al Repte 2010

*****

Bilbao-New York-Bilbao

Kirmen Uribe, 2008
Traducció d'Ana Arregui
Seix Barral
206 pàg.

En les 7 hores que dura el vol de Bilbao a Nova York, desfilaran pel nostre davant tres generacions d'una família basca, i no només coneixerem les vicissituds d'aquest homes i dones, si no que també veurem i seguirem el procés de creació de la mateixa novel·la, a través dels records que li expliquen els que encara són vius,  de les cartes  que van escriure els avantpassats o de velles llegendes i records que li arriben  com les cireres, que unes arrosseguen a les altres. Uns personatges vius malgrat el pas del temps, un llibre ple d'històries, ple d'aventures, un llibre per fruir llegint.

****
21 caràcters per al Reto 2010

Seduccions de Marràqueix

Josep Piera
248 pàg.
Edicions 62

Crònica de l'estada al Marroc d'un escriptor de mitjana edat que es recupera d'una greu malaltia. Partint de la ciutat de Marràqueix visita diferents indrets del Marroc i en descriu la natura, el paisatge i la gent d'una manera idíl·lica. Viatge real i viatge interior, amb unes descripcions molt acurades i molt poètiques. Destacaria sobretot la comparació que fa l'autor del Marroc  de la dècada del 1990 amb la València de la infantesa de l'autor, pels volts dels anys 50 i 60.

No espereu una guia de viatges, és la visió particular de l'autor sobre el Marroc i sobre la seva gent.

***
22 caràcters per al Reto 2010

Tot està il·luminat

Everything is illuminated, 2002
Jonathan Safran Foer
Traducció d'Alexandre Gombau Arnau
Editorial Columna
204 pàg.

Amb alguns llibres hi ensopego, això no vol dir que  me'ls trobi per casualitat, si no que no avanço en la lectura, que em cauen de les mans. Amb aquest m'ha passat, tot i venir molt recomanat. D'entrada ja no em va agradar la coberta, vosaltres la veieu groga però jo en realitat la veig verd pistatxo fosforescent, horrible. 

Un jove jueu nord-americà que casualment es diu com l'autor fa un viatge a Ucraïna tot buscant l'Augustine, la dona que surt en una vella fotografia, la dona que probablement va salvar el seu avi, l'acompanya l'Àlex, un jove ucraïnès que li fa de traductor, delerós d'emigrar als EEUU i amb un anglès força peculiar,  l'avi de l'Alex, que fa de xofer, i un gos molt efusiu.. La novel·la s'estructura en tres parts, les cartes de l'Àlex (escrites en el seu anglès/català peculiar),  la història del poble de l'avi d'en Jonathan i el viatge que fan per Ucraina.

Des de la primera pàgina que no vaig entrar la història ni en la manera d'explicar-la.  Segurament llegit en un altre moment l'hagués assaborit, però no era el seu moment. O no era el meu,  gairebé totes les critiques i ressenyes el recomanen com un llibre divertit, fins hi tot hilarant, o potser és un d'aquells llibres que han de ser llegits en versió original ...qui sap!

**

Xocolata desfeta Exercici d'espill

Joan-Lluís Lluís, 2010
La Magrana
238 pàg.

Els Exercicis d'estil del Raymond Queneau són l'espill on s'enmiralla aquest llibre. Si allí era un jove amb barret estrafolari que escridassa un viatger que l'empeny, aquí un jove va a prendre's una xocolata desfeta al carrer Petrixol i una estrafolària jove li clava un ganivet. 

Arguments senzills que donen joc a múltiples formes de relatar, a jugar amb la llengua i les paraules, 99 explicacions diferents en el cas de  Queneau, 123 n'escriu el Josep-Lluís Lluís.

Un llibre saborós, l'agafis per on l'agafis.

Especialment recomanat per  a verbívors recalcitrants.

Aquí, cada dimecres,  Xocolata desfeta.

****

15 caràcters per al Reto 2010

Push

Sapphire (Ramona Lofton), 1996
Traducció d'Alícia Mirall
Labutxaca, Grup 62
189 pàg.

Possiblement aquest títol no us diu res, però si us dic Precious potser us sonarà, aquesta és la novel·la en que s'han basat per fer la pel·lícula.
La Precious Jones és una noia de disset anys, negra, gairebé analfabeta  i embarassada del seu segon fill. Viu a Harlem amb la seva mare, una dona obesa i cruel, a l'escola ningú li fa cas, la Precious no ha tingut infantesa, la seva vida fins ara ha sigut un maltractament continu i aclaparador, indescriptible, tant que llegir-ho fa mal. Quan aterra a un institut per a joves amb vides desestructurades, finalment trobar la força per recuperar la seva dignitat. Una història dura, molt dura.
Precious a Filmaffinity

***
4 caràcters per al Reto 2010

Cantos de marineros en la Pampa

Rodolfo Fogwill, 1998
Editorial Mondadori
350 pàg.

En Màrius Serra va esmentar la novel·la Los Pichiciegos en un des seus articles, les recomanacions del Màrius sempre són molt recomanables, buscant-la vaig trobar aquest llibre que, entre altres relats, inclou també Los pichiciegos. Un molt bon descobriment.  

En aquesta edició s'hi inclouen els relats:

Muchacha punk, la descripció  minuciosa d'una trobada casual;  Restos diurnos, el relat d'una infidelitat on els somnis es barregen confusament amb les malsons i la realitat; Japonés, diari de bord d'una curiosa i sorprenent travessia marina;  Memoria de paso, el mite d'Orlando en versió argentina; La liberación de unas mujeres, crònica de l'acció duta a terme per uns guerrillers per alliberar unes preses polítiques; Los pasajeros del tren de la noche, un poble veu con retornen tots el joves que van marxar a la guerra, un ambient que m'ha recordat  Pedro Pàramo; Cantos de marineros en la Pampa, el que més m'ha agradat, uns corrua d'homes, dones i bèsties perduts per la Pampa com si estiguessin al mig del mar, sense referents per orientar-se, sense  trobar el camí;  La larga risa de todos estos años, amor, odi i  gelosia en una parella atípica;  i Los pichiciegos, el curiós mètode d'uns soldats argentins durant  la guerra de les Malvinas on malviuen defugint els combats d'una guerra absurda.

Un llibre sorprenent i un autor amb un estil especial que hipnotitza.Transgressor, irònic i lúcid.

Pàgina web del autor

****

El hombre que amaba a los perros

Leonardo Padura, 2009
Circulo de Lectores
633 pàg.

Tres vides enllaçades pel destí, un tràgic destí.

La de Trotski, un dels principals ideòlegs impulsors de la gran utopia del segle XX, Ramon Mercader, l'home que el va assassinar, i Iván Cárdenas, un frustrat escriptor cubà que patirà la desesperança i el fracàs de la gran utopia del segle XX.

Biografia novel·lada? novel·la històrica? en qualsevol cas, un llibre que agradarà als que estiguin interessats en la història del segle XX, vista a través dels ulls d'un dels seus personatges més controvertits que va patir, com milions de persones, l'acarnissament de Stalin. 

Assistirem a la transformació d'un jove idealista en una màquina de matar i veurem con Ivan recupera les ganes d'escriure gràcies al relat d'uns fets que li havien estats negats.

Aquesta és una novel·la complexa i densa, que barreja fets històrics i ficció amb una naturalitat que la fan molt interessant.

****

Vacio perfecto

Doskonała Próżnia, 1971

Stanislaw Lem

Traducció de Jadwiga Maurizio

Editorial Impedimenta, 2008

320 pàg.

Recull de setze ressenyes, la primera és la ressenya del  llibre que tenim a les mans, però les altres quinze pertanyen a obres que no podrem llegir mai,  no existeixen, i és una pena! perquè algunes serien magnífiques novel·les si algú es decidís a escriure-les. Com en tota obra composta de diferents parts, n'hi ha de més reeixides que d'altres, en algun cas, fins i tot,  poden ser llegides com petits contes.

Les obres analitzades són de diferents temàtiques, hi ha crítica de novel·les, d'obres científiques o filosòfiques, les meves preferides han estat les de ficció, Les Robinsonades o Gruppenfürer Louis XVI, les millors per al meu gust, Sexplosión i Toi també serien, si existissin, molt interessants. El sentit de l'humor i la ironia impregnen tot el llibre, que en molts  moments ratlla el sarcasme. Una lectura interessant, divertida, però per ser llegida a petites dosis per assimilar-ne millor el contingut.

Us en deixo un parell de  fragments per fer boca.

TOI, Raymond Seurat

Per a Seurat, la literatura és la prostitució de l'esperit, donat que escriure és servir. Cal agradar, fer la cort, justificar-se, ensenyar la musculatura de l'estil, confessar, fer del lector un confident, entregar-li la millor part d'un mateix, sol·licitar el seu interès, mantenir viva la seva atenció... Resumint, s'ha de flirtejar, suplicar, esperar... Quina abjecció!

PERYCALYPSIS, Joachim Fersengeld

Joachim Fersengeld és un alemany que ha escrit el seu Perycalypsis en holandès (llengua que coneix molt poc, com ell mateix contesa en el pròleg) i l'ha publicada a França, país prou conegut per la  descura de les seves correccions. Qui escriu aquestes línies tampoc en sap gaire d'holandès; però, orientat pel títol del llibre, la introducció anglesa i el poc que va poder deduir-ne del text, es considera prou apte per a fer-ne la crítica.
(La traducció des del castellà és meva)

13 caràcters per al Reto 2010

***

El desajuste del mundo

Le dérèglement du monde Quand nos civilisations s'épuisent, 2009
Amin Maalouf
Traducció de Maria Teresa Gallego Urrutia
Alianza Editorial
315 pàg.

L'acurada anàlisi que fa l'autor dels desajustaments que pateix el món ens ajuden a entendre millor el perquè de la malfiança entre la humanitat, que no sap trobar la manera de conviure. L'explicació no és fàcil ni clara, Maalouf des de la seva perspectiva, a cavall de les dues grans civilitzacions que xoquen actualment,  sap trobar la manera de fer-la entenedora per als que no som experts en història. Desajust econòmic, financer, climàtic, intel·lectual, d'identitat... un repàs del passat i del present i una mirada esperançadora cap al futur.

Tot i ser lectora habitual de novel·la, aquest ha estat un llibre molt interessant i de lectura molt amena, moltes gràcies a qui me'l va regalar.

****

Marea muerta

Juan Barber, 2002
Ediciones de La Discreta
213 pàg.

Juan s'embarca en un vaixell de pesca l'any que hauria de començar a l'Universitat. La vida dels homes en els vaixells de pesca en aquella època hi es retratada amb total fidelitat, sense estalviar-ne la duresa de la feina al mar, ni la sordidesa de l'ambient de terra quan desembarquen als ports d'Àfrica. Durant quatre mesos compartirà totes les hores del dia i totes les tasques amb els altres tripulants, vells llops de mar que no el creuen capaç de suportar la vida al vaixell. El record agredolç del desamor de Rocío, la noia que ell estima, l'acompanya i l'angoixa. El setembre del 1977 va salpar del port de Màlaga un adolescent, el gener del 1978 hi torna tot un home que s'ha guanyat el respecte de la tripulació.

Una gran novel·la.

.

****

11 caràcters per al Reto 2010

Tango para un copiloto herido

David Torrejón, 2010

Editorial de La Discreta

339 pàg.

Un investigador d'arxius, Ulises Lopez de Ayala,  ha de trobar els veritables pares de José Baraña,  un home a qui la que ell creia la seva mare li entrega li entrega un sobre amb una adreça i una vella fotografia d'una parella. Ulises, José i Irene, la filla de Baraña, emprenen una investigació que els durà fins a l'Uruguay i l'Argentina, on removent el passat trauran a la llum una commovedora i interessant història que va tenir per escenari la Carrera Panamericana del 1954, tot i que els antecedents es remunten fins la Guerra Civil Espanyol i la II Guerra Mundial. Malgrat el temps que ha passat, alguns dels implicats encara tenen comptes pendents. Una trama  detectivesca molt ben lligada, més una  novel·la històrica trenada amb una història d'amor portaran a un desenllaç sorprenent.

Una lectura amena i molt agradable.
Pàgina web de la novel·la
.

****

25 caràcters per al Reto 2010

La lluvia antes de caer

The Rain Before It Falls, 2007
Jonathan Coe
Traducció de Javier Lacruz
Editorial Anagrama
248 pàg

Quan la Rosamon mor, reparteix la seva herència entre els seus nebots, en David i la Gill, i  la Imogen, una nena cega, gairebé desconeguda i de qui fa anys que no en saben res, que la Gill va conèixer a casa de la seva tia fa molt de temps, la Gill serà l'encarregada de trobar-la per entregar-li unes cintes de cassette; si no la troba, les ha d'escoltar ella. Quan ho fa, descobreix  una part de la història de la seva família, basada en la descripció d'unes velles fotografies,  les vivències d'unes mares i unes filles amb un destí tràgic, des dels anys 40 fins avui, i els records del passat s'entrellacen amb el present. 

Una gran novel·la.

****

I ara què, homenet?

Kleiner Mann - Was nun?, 1932
Hans Fallada
Traducció de Ramon Monton
Edicions de 1984
394 pàg.

Ambientada a Alemanya durant els anys 30 del segle XX, una època convulsa i sacsejada per una greu crisi econòmica. Els protagonistes, en Johhannes i l'Emma començaran la seva vida en comú quan se n'adonen que esperen un fill,  es veuran obligats a dur una vida de privacions i humiliacions, l'amor però ho supera tot, i ells dos, el Nen i la Xaieta,   s'estimen de debò. Una mixtura entre sàtira social i novel·la d'amor, se la considera la gran novel·la de la literatura alemanya de preguerra, pel meu gust no aguanta gaire bé el pas del temps, tot i així l'he llegit a gust..

***

Las alas del escarabajo

Penélope Glamour, 2009
Edició única (per ara)
190 pàg

Mara és una noia, tot i que a vegades se sent com un escarabat al mig de les papallones, una adolescent que descobreix que a la vida no tot són flors i violes, en pocs mesos  les circumstàncies que li tocarà viure la faran canviar, descobrirà l'amor i el desencís, i quan la vida li sigui tan dolorosa que senti que el món se li obre davant els peus i que  perd el control, l'amor de la família i el recolzament dels amics l'ajudaran a emprendre de nou el vol, els escarabats saben volar.

Una novel·la tendre i entendridora, però alhora realista,  que toca de peus a terra i diu les coses pel seu nom, sense auto complaences. M'ho he passat molt bé llegint-la.

Novel·la finalista del Premi Que Leer Volkswagen

De moment, només podeu llegir-la aquí .
20 caràcters per al Reto 2010

****

Amb ulls americans

Carme Riera, 2009
Editorial Proa
252 pàg.

M'agrada com escriu Carme Riera i m'han agradat les novel·les escrites per ella que  he llegit. Fins avui. No m'ha agradat aquesta novel·la, l'he trobat avorrida i amb un argument inversemblant i poc creïble, d'un humor groller d'aquells que ragen pel broc gros.

*

El crit del peresós

The cry of the sloth, A complete account, 2009
Sam Savage
Traducció de Josefina Caball
Editorial Columna
218 pàg.

He d'admetre que la primera novel·la de Sam Savage, Firmin, no em va fer el pes, tot m'inclinava a no jugar-me-la amb aquesta, però l'entusiàstica recomanació d'algú de qui en respecto l'opinió em va fer canviar de pensament. No me'n he arrepentit gens, ha esta una de les millor lectures del que porto d'aquest  any, divertida, fresca, àgil i entendridora, i també irònica, sarcàstica i punyent. A través de les cartes que escriu descobrim que Andrew Wittaker és un perdedor nat, les cartes que escriu a vells amics, a escriptors frustrats o exitosos, a la seva ex, a una  lolita lletraferida i a un reguitzell de llogaters pocavergonyes, el porten a un estat d'angoixa que no li deixa escriure la seva pròpia novel·la, de la qual  ens en va  donant tastets i hi trobem un granja on les gallines no ponen. Per acabar-ho d'arrodonir, les delirants llistes de la compra i les cartes que suposadament escriuen admiradors seus, en deixen clar que no té futur.

Una lectura molt recomanable.

****

El jardí dels Finzi-Contini

Il giardino dei Finzi-Contini, 1962

Giorgio Basani
Traducció de Carme Serrallonga
Editorial Proa
285 pàg.

Itàlia, finals dels anys 30, encara falta temps per a la II Guerra Mundial, però se'n veuen ja les senyals que s'acosta, tot i així, un grup de joves italians d'origen jueu menen una vida tranquil·la, feliç i despreocupada a la ciutat de Ferrara. El feixisme es comença a fer present en la vida diaria, s'imposen lleis racials i als jueus se'ls hi nega l'accés a la societat.  Giorgio, el narrador,  i Micol Finzi-Contini són els personatges centrals al voltant dels quals giren tots els altres. Una novel·la d'amor i de creixement, que discorre en un ambient melangiós i decadent, amb un llenguatge massa el·laborat i recarregat per al meu gust.

La versió cinematogràfica que  en va fer Vittorio de Sica va guanyar un Os d'Or al Festival de cinema de Berlin del 1971 i l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

24 caràcters per al Reto 2010

***

No i jo

No et moi, 2007
Delphine de Vigan
Traducció d'Ona Rius Piqué
Edicions 62
223 pàg

La Lou té 13 anys, mentre somnia amb un petó, mira els altres, ni a casa ni a l'escola s'hi sent bé, els pares prou feien tenen a sortir.se'n i per a gairebé tots els companys la Lou és rara. La trobada amb la No, una jove sense-sostre,  la portarà a veure una altre cara del món, molt diferent del seu, juntes intentaran canviar les coses, però no totes dues ho aconseguiran.
Una novel·la d'aprenentatge i descobriment, ingènua i molt dura alhora que ens obliga a mirar la realitat de la marginació, que malgrat tenir davant dels ulls no sempre veiem.
***

Vincle

Attachment, 2008
Isabel Fonseca
Traducció de Joan Puntí
Editorial Empúries
311 pàg.
Text de contraportada

Una parella de britànics que presumeixen de moderns i poc convencionals s’instal·len en una illa de l’oceà Índic amb la pretensió de gaudir d’un any sabàtic. Però quan la Jean descobreix una carta eròtica dirigida al seu marit, s’adona que no ha estat prou a sobre de certs aspectes de la seva vida. En lloc d’enfrontar-s’hi, la Jean decideix transvestir-se i començar una tòrrida relació epistolar amb la seva rival. Amb tocs eròtics, quasi pornogràfics, la novel·la es precipita en un seguit d’esdeveniments enllaçats, en un arc dramàtic magistralment construït —el soci sense escrúpols d’en Marc, el pare malalt de la Jean a Nova York, la filla del primer amor d’en Mike, l’antic amant de la Jean—, i el secret que empeny endavant el matrimoni des de fa 23 anys i que ara els aboca, inevitablement, al precipici.
La novel·la transcorre en tres escenaris diferents,  i en cadascun d'ells, la Jean, la protagonista absoluta,  és una dona diferent, a St.Jacques  la veig desorientada, sense acabar de trobar el lloc que li pertoca, a Londres es perd encara més i perd el control de la seva vida, a Nova York recupera la calma i el control, malgrat el dramatisme de la malaltia del pare, quan retorna a St. Jacques  està a punt per començar de nou i recuperar el ritme. Una novel·la  introspectiva i interessant.
6 caràcters per al Reto 2010
***

La mecánica del corazón

La mecanique du coeur, 2009
Mathias Malzieu
Traducció de Vicenç Tuset
Editorial Mondadori
174 pàg.

Un deliciós conte per grans i petits.

El petit Jack neix amb el cor dèbil, la doctora Madeleine l'hi posa un rellotge que l'ajudi, però haurà d'anar amb molt de compte:

    U: NO TOQUIS LES BUSQUES.

         Dos: DOMINA LA TEVA  CÒLERA.
Tres: NO T'ENAMORIS MAI.

        LA MECÀNICA DEL COR EN DEPEN

Poc cas li farà en Jack que, disposat a tot per tal d'aconseguir l'amor de la bella Miss Acacia, travessarà Europa per anar-la a trobar a Granada, portant a en Mèlies com a rellotger particular.

Fantasia gòtica i poètica.
Aquí hi trobareu un article molt interessant.

Recomanació del Reto 2010

****

Espiral

Manuel Baixauli, 2010
Editorial Proa
125 pàg.

Primera i última obra de Manuel Baixauli, que no vol dir que sigui l'única.

Espiral, un llibre de relats (o microcontes),  va guanyar el premi Ciutat de Badalona el 1998, ara,  onze anys després,  l'autor els ha reescrit tots, fins a convertir-los en un nou llibre. Les històries i les dèries són les mateixes, en varia la forma, ara més perfilada, desapareixen noms propis substituïts per un article, esborra adverbis, ha sotmès tots els contes a un procés de destil·lació, n'ha retirat l'accessori fins a deixar-los en pura essència. No han perdut ni un bri de la seva intensitat, han guanyat en precisió, en brillantor.

Diuen que les comparacions són odioses, a mi m'ha agradat comparar aquests contes amb els de la versió del primer Espiral, si aquells els vaig definir com a fascinadors, aquests hi podeu sumar enlluernadors, impressionants, seductors, magnífics.
Primera lectura d'Espiral

 *****

Primavera con una esquina rota

Mario Benedetti, 1982
Alfaguara Editorial
195 pàg.

Diferents personatges, diferents mirades que dibuixen un fresc de l'Uruguay de la dictadura i el del exili,  ficció i  realitat  barrejades, sentiments i fets que afecten i trastoquen unes vides malmeses que no perden l'esperança. 

Les novel·les de Benedetti, malgrat la desesperació dels personatges portats al límits, deixen un pòsit de tendresa.

***

Fin

David Monteagudo, 2009
Editorial Ancantilado
350 pàg.

És un llibre que enganxa i que crea una certa tensió, però molt irregular, hi ha trossos bons i d'altres que es fan pesats.

Una colla d'amics, que fa 25 anys que no es veuen, queden per passar un cap de setmana en un refugi de muntanya, un fosc episodi del passat plana sobre el grup. La primera nit, un fet estrany trastoca els seus plans i tot es precipita.

L'argument, que alguns presenten com a nou, l'he trobat una mena de collage de diferents novel·les, un còctel amb un pessic del Mecanoscrit del segon origen, dues cullerades de Sé lo que hicisteis el último verano i un toc de Deu negrets, de l'Agatha Christie, en canvi, a La Carretera, que tothom esmenta quan parla de Fin,  no me l'ha recordat en absolut, on McCarthy  crea un clima i una sensació d'angoixa, Monteagudo només provoca un cert malestar. 

El llenguatge és massa carregat, massa informació, a vegades es pot dir més amb menys, i a mi m'agrada més que l'autor em suggereixi a que em doni massa detalls. En alguns moments troba la força per fer vibrar, per exemple,  l'escena de la gasolinera és realment sublim, però en general l'he trobat poc consistent, és una novel·la entretinguda, per passar l'estona, però no la gran novel·la que alguns crítics ens han volgut vendre. No m'ha decebut el final, que és del que molts lectors es queixen, perquè, de fet, no hi havia cap altre final possible.

Recomanable per als que els hi agradi l'intriga amb tocs de fantasia i ciència-ficció.

3 caràcters per al Reto 2010

.
**

D' A a X

From A to X. A Story in Letters
John Berger
Traducció de Laura Baena i Garcia
Edicions de 1984
194 pàg.
.

Les coses més menudes poden ser molt importants si  qui estimem no les pot viure al nostre costat. Xavier és a la presó,  dues cadenes perpètues, l'únic lligam amb la realitat són les cartes que A'ida li envia, i també les que no li envia, on li parla de vells records i dels petits fets de cada dia, i de la lluita que continua per tots dos, malgrat el dolor i la desesperança.

Situada enlloc, i a tot el món, l'autor no dóna dades concretes d'espai ni de temps, la presó de Suse podria ser, és, a qualsevol lloc del món. No llegirem les cartes de Xavier, però sí que coneixerem el seu compromís i les seves reflexions polítiques escrites al dors de les cartes que rep.

Un llibre dur, però alhora emotiu i fascinant.

.

5 caràcters per al al Reto 2010

.

****

Estupor i tremolors

Stupeur et tremblëments, 1999

Amélie Nothomb

Traducció d'Antoni Dalmau

Editorial Columna

108 pàg.

.

No havia llegit mai res de la Nothomb, per prejudicis, suposo. No prejutgeu mai, us equivocareu com jo. Aquesta és una gran novel·la curta, contundent, precisa i tallant com un bisturí, que malgrat la sordidesa del que s'hi explica és llegeix molt a gust. Basada en l'experiència pròpia de l'autora durant l'any que va estar treballant en una empresa japonesa, on la submissió als superiors no es qüestiona i on la dignitat personal es pot perdre pel simple caprici de qui està per sobre en l'escalafó.

LLegiré les altres novel·les d'aquesta autora..

****

Queda inaugurat aquest repte

Un any més, la Meri ens repta amb una proposta de lectures.

Si en voleu saber més, mireu aqui.

Van venir com orenetes

They came like swallows, 1937

William Maxwell

Traducció de Jordi Nopca

Libros del Asteroide, 2007

204 pàg.

.

Per al petit de la família, la mare ho és tot, per al seu germà, la mare és algú a qui cal protegir, per en James, el pare, l'Elizabeth, la mare,  és el motor de tots ells, si ella faltés el món s'ensorraria. I quan ella falta, s'ensorra.

Tres mirades a través de les quals coneixem els Morison, una família nord-americana dels anys vint, tres mirades sobre uns fets basats en l'experiència vital del propi autor i narrades amb un llenguatge net i precís.

.

19 caràcters per al Reto 2010

.

****

El mejor amigo del oso

Titol original: Rovasti Huuskosen petomainen miespalvelija, 1995

Arto Paasilinna

Traducció del finès de Dulce Fernandez Anguita

Editorial Anagrama

313 pàg.

.

Sóc una fan declarada de Arto Paasilinna, però amb aquesta novel·la m'ha decebut, algun dia o altre havia de passar.

Un pastor luterà, poc ortodox i amb una forta crisi vocacional, rebrà com a regal del seu cinquantè aniversari un cadell d'os que ha perdut la mare, li dirà Lucifer. Durant tres anys ho compartiran tot, les aventures de l'estiu i l' hibernació durant els mesos de més fred. L'Oskari podrà desenvolupar la seva teoria sobre la vida extraterrestre i aprofundir en la cerca d'una fe més autèntica. Unes aventures realment esbojarrades, massa per al meu gust.

.

18 caràcters per al Repte 2010

.

**

El festí de Babette

Títol original: Babettes Gaestebud, 1952
Isak Dinesen
Traducció del danès de Maria Rosich
Editorial El Cercle de Viena
79 pàg.

Un deliciós conte  que es llegeix amb la lleugeresa d'un conte infantil, però que a mida que passem les pàgines anem descobrint la profunditat del missatge.

Babette té un do especial, un art que la  fa sublim, hi renuncia forçada per les circumstàncies però arribarà un dia en que el deixarà sortir. Després de passar-se quinze anys cuinant sopa de cervesa i bacallà bullit,  quan l'atzar li dona la possibilitat,  ofereix a les germanes que l'han acollit durant tots aquests anys una mostra d'agraïment, cuinarà un sopar especial per a celebrar el centenari del naixement del seu pare. Un sopar que mai oblidaran.

.

16 caràcters per al Repte 2010
.
***

La mort d'Ivan Ilitx

Títol original: Смерть Ивана Ильича, 1886

Lev Tolstoi
Traducció de Victoria Izquierdo Brichs i Àngels Margarit Riu
La butxaca
85 pàg.
.

Novel·la curta, una de les més elogiades de la darrera etapa de l'autor. Ivan Ilitx, un petit buròcrata rus que ha fet carrera en l'aparell de l'estat i que ha aconseguit tot el que es va proposar de jove, veu que s'acosta la mort i sent que la vida viscuda i els sacrificis no li han servit de res, la mort s'acosta i  els que l'envolten no li poden donar el consol que necessita. Se sent abandonat per tots, fa nosa als companys del ministeri i a la família que el deixa sol en els últims moments; durant la llarga agonia les reflexions sobre la vida i la mort l'aboquen al desencís i a la desesperació.
17 caràcters per al Repte 2010

.
***

2010 So many books, so little time

Començo l'any amb més de 40 llibres pendents de llegir.

Més els més de 40 que hi ha a la llista de llibres que també voldria llegir.

Més les novetats que aniran sortint.

Més els que veuré quan miri els aparadors de les llibreries.

Més els que veuré a la biblioteca.

Més els que algú em recomanarà.

Més els ....

Més ....

Un any és molt llarg i dóna per a molt.

Trilogia de la nit: La nit, L'alba, El dia

Títol original: La nuit (1958), L'aube (1960), Le jour (1961)

Autor: Elie Wiesel
Traducció de Joan Mateu Besançon i Maria Llopis
Editorial Columna
345 pàg.

Qualsevol llibre que relati l'holocaust remou conciències com cap altra narració, més encara si qui ho fa, ho fa en primera persona.

La nit és el record de les vivències de l'autor adolescent a Auschwitz-Birkenau i Buchenwald, allí van ser exterminats els seus pares i la seva germana petita, en L'alba, el mateix protagonista esdevé membre d'un grup terrorista que lluita per aconseguir la creació de l'estat d'Israel però que és incapaç d'assumir el seu paper com a botxí, anys més tard, en El dia, periodista a Nova York, no pot oblidar el passat, els vells fantasmes i els remordiments per haver sobreviscut als camps de concentració, no li permeten una relació normal amb la seva parella.

.

***

Chicago

Alaa Al Aswani, 2008

Traducció de Pius Alibek

Edicions de 1984

Col·leció Mirmanda

357 pàgines

.

Ferotge crítica contra l'Egipte actual, aquesta novel·la transcorre als Estats Units que han patit l'atemptat del 11 de setembre, narra l'experiències d'estudiants egipcis becats que hi viuen temporalment i de metges que hi han fixat la seva residència. La difícil adaptació a un nou sistema de vida, la complicada acollidada dels americans i la tragèdia dels que s'han hagut d'exiliar malgrat el profund amor que senten pel seu país d'origen. Un conglomerat de personatges i situacions que se'ns presenten confuses i barrejades, però que es complemeten per oferir-nos una visió completa d'un món complex.

Construït amb una estructura similar a la de la seva anterior novel·la, L'edifici Iaqubian.

.

***

Te deix, amor, la mar com a penyora

Carme Riera, 1975
Editorial Proa
144 pàg.
.

Recull de narracions escrits entre el 1971 i el 1974 que va ser publicat per primera vegada el 1975. Aquest llibre s'ha convertit en un llibre mític en la literatura catalana de l'últim quart del segle XX.

Uns personatges que s'allunyen de la normalitat i del convencionalisme passegen per les diferents narracions impregnades de poesia i de melangia. La parla i els paisatges de Mallorca hi són ben presents.

Un llibre que no ha perdut el seu encant amb el pas del temps.

.
***

Manual de la oscuridad

Enrique de Hériz, 2009
Edhasa Editorial
560 pàg
.

Manual de la oscuridad és una novel·la de doble creixement, veurem com Mario Losa es converteix en un gran mag gràcies a la seva habilitat, al seu esforç i al mestratge de Mario Galvan que l'incita a anar més enllà, a travessar la línia de foc.

.

Mi padre murió cuando yo tenía siete años....

.

Amb aquestes paraules Victor inicia totes les seves actuacions, durant la primera part de la novel·la, al mateix temps que sabem dels seus èxits, ens n'anem assabentat de la història de la màgia moderna, amb tota una sèrie de personatges extravagants, però encisadors.

Als 40 anys, Victor és escollit el millor mag del món, però ara, quan ha arribat al cim, el seu món desapareix rera una blanca foscor, i ha de tornar a començar, un nou aprenentatge, un nou creixement. I és en la segona part de la novel·la que es reclou a casa seva i aconsegueix sobreviure sol, sota mínims. Al cap d'un any, Alícia, una tècnica de la ONCE, intentarà ajudar-lo, amb poc èxit, a superar els límits de la seva ceguesa. El veritable segon creixement no arriba fins que Alicia demana ajut a Mario Galvan, que li dóna les claus per treure en Victor del pou, a l'Irina, una puta romanesa que li retorna les ganes de viure, i a en Darius, el fill d'Irina, que li retorna les ganes d'estimar.

Populus vult decipi. Decipiatur.

La gent vol ser enganyada. Enganyem-la

Aquesta cita resumeix el sentit general d'aquesta novel·la, que és una novel·la màgica, no perquè el seu protagonista sigui un gran mag, si no perquè emociona i commou, quan comenceu a llegir us arrossegarà i no podreu parar fins al final, quan en Mario tornarà a travessar el foc.

.

M'ha agradat molt, suposo que es nota.

.

*****