Siri Hustvedt, 2011Picador
El primer llibre que llegeixo d'aquesta autora i m'ha agradat molt, tot i la dificultat de llegir-lo en anglès.
La Mia, una escriptora de 50 anys, es troba de sobte sola per culpa del Boris que li demana una "pausa". La Mia es trenca i necessita tractament en un centre psiquiàtric. Un cop recuperada viatja fins al poble de la seva infantesa on la seva mare viu en un residencia geriàtrica amb les seves amigues, the Five Swans. La Mia lloga una casa i s'hi instal·la per passar l'estiu. Farà coneixença amb una jove amb dues criatures i problemes de parella i amb el grup d'adolescents del curs de poesia que organitza. També parla tot sovint amb la terapeuta que l'ajuda a refer-se. Dones de totes les edats, dones amb problemes, que pateixen. L'estiu sense homes li servirà a la Mia per analitzar i repassar la seva vida i decidir cap a on vol anar.
Una novel·la sobre dones i noies, amor i matrimoni, sobre els problemes de fer-se gran i sobre les diferències entre homes i dones.
****
2 comentaris:
Jo de la Siri n'he llegit dos ("Allò que vaig estimar" i "Elegia per un americà" ) i la veritat es que m'agrada molt com escriu. Ara, jo llegeixo mes a poc a poc, tu ets una màquina !!!
Petons,
Me'ls apunto, Jaka, gràcies per la visita.
Publica un comentari a l'entrada