Editorial Empúries
150 pàg.
Duríssima.
Podria deixar-ho aquí i no dir res més, però mai una sola paraula defineix un llibre. Eduard Márquez no necessita utilitzar un devessall de paraules per despertar emoció o indignació, per deixar-nos sense respiració o per desvetllar-nos un lleu somriure. Aquest llibre parla de l'amistat i del dolor, i del fracàs, de tocar fons. Però hi ha un demà.
Eudard Márquez escriu amb estilet. Punxa. Fereix. Fa mal.
*****
8 comentaris:
És una obra mestra.
totalment d'acord
D'aquelles obres que donen sentit a la passió per l'escriptura.
Havia llegit bones crítiques del llibre, però després de llegir les teues paraules, tan breus i tan contundents, em vénen ganes de començar-lo immediatament.
Màgia: Magistral, diria ;)
Silvia: I per la lectura, afegiria :)
Toni: Ja, comença'l, ja! :)
Estic acabant El llibre de Dickens, de Neus Canyelles, i no m'acaba d'agradar barrejar, però em va sorprendre tant la teua insistència ahir, que et vaig fer cas i vaig llegir-ne les cinc primeres pàgines. En tinc prou: teniu raó. Té un ritme tan tallant des del principi, que és molt difícil no obsessionar-s'hi.
Gràcies. Barrejaré.
Gràcies...
Vostè les té totes :)
Publica un comentari a l'entrada