Autor: Martin Amis
Traductor: Jordi Martín Lloret
Diuen de Martin Amis que és un autor de culte, si aixó vol dir que no és un autor fàcil és cert.
La novel·la no segueix un fil argumental de manera lineal, però mica en mica anem desentrallant la història de dos germans a Rúsia. Aquest llibre abarca des de la II Guerra Mundial fins als nostres dies. Rúsia tampoc no és un país fàcil, ni aleshores, ni ara.
Lev i el seu germà estan enamorats de Zoia, però Zoia decideix casar-se amb Lev, un poeta sensible, pacífic i pacifista.
Lev arriba al gulag quan el seu germà ja fa temps que hi és. Per quins motius? Per petites i imaginàries trangressions polítiques, l'estat necessita esclaus.
Lev arriba al gulag quan el seu germà ja fa temps que hi és. Per quins motius? Per petites i imaginàries trangressions polítiques, l'estat necessita esclaus.
El seu germà, veterà de guerra del qual no en sabrem mai el nom, és qui explica la història en primera persona, però no a nosaltres, l'explica a Venus, una noia que ho té tot i que no enten perquè ell no era capaç de "obrir-se", de "relaxar-se". Aquestes pàgines escrites per ell, poc abans de morir, faran entendre a Venus perquè Rúsia es mor, perquè ell se'n alegra i perquè ell no pot, no podia, relaxar-se.
Hi ha una diferència de gènere definitiva que vull fer-tenotar, amb el teu permís. Prepara't per a una bona notícia. L'any 1953 vaig descobrir com morir. I ara ho he tornat a oblidar. Però sí que sé això. Les dones poden morir dolçament, com la teva mare, o com la meva. Els homes sempre pateixen molt. ¿Perquè? Cap al final, els homes trenquen el costum de tota una vida, i comencen a culpar-se, amb una severitat totalment masculina. Les dones també trenquen un costum, i deixen de culpar-se. Perdonen. Nosaltres no ho podem fer, això. I em refereixo a tots els homes, no tant sols als violadors com jo: fins hi tot els grans pensadors, les grans ànimes ho han de fer. Repassar qui vafer què, i a qui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada