Maus

Tìtol original: Maus, A Survivor's Tale, 1973/1991
Autor: Art Spiegelman
Traductora: Cruz Rodriguez Juiz, 2007
Editorial: Circulo de Lectores
castellà
Novel·la gràfica
295 pàg

Biografia de Vladek Spiegelman, un jueu polonès supervivent dels camps d'extermini nazi, explicada pel seu fill Art, dibuixant de còmic. Un testimoni aterridor de la persecució que van patir milions de persones a l'Europa sotmesa per Hitler i les conseqüències d'aquest sofriment al llarg de la resta de les seves vides.

Cada nacionalitat es representada metafòricament per un animal, els jueus son rates atrapades pels gats alemanys i traïts pels porcs polonesos, els francesos son granotes, cérvols els suecs, peixos els anglesos i gossos els americans.

Una novel·la que impacta.

Va ser guardonat amb un Premi Pulitzer l'any 1992.

****

El juego del ahorcado

Autora: Imma Turbau,2005

Editorial: Mondadori

castellà

136 pàg.

.

Un jove se suicida. Quan ella se'n assabenta rememora els seu passat junts. Un suicidi, un assassinat. La història d'un amor adolescent i tràgic.

No m'ha interessat gaire.

.

**

Expiacion

Títol original: Atonement, 2001

Autor: Ian McEwan

Editorial: Anagrama

castellà

435 pàg.

Anglaterra, estiu del 1935 a la casa dels Tallis, la Briony veu a la Cecilia sortint vestida de dintre una font, en Robbie és al costat. Un instant que marcarà la vida de tots tres. Una història d'amor, una història de guerra i una novel·la dintre la novel·la. Molts preguntes que no tindran resposta.

L'estil de McEwn com sempre molt elegant.

LLegida al club de lectura, juntament amb la pel·licula.

Llibre i pel·licula han donat molt de joc i ha sigut una sessió força controvertida.

***

L'informe de Brodeck

Títol original: Le rapport de Brodeck
Autor: Philippe Claudel, 2007
Traductor: Lourdes Bigorra
Editorial: La Magrana
300 pàg.
Novel·la
Premi Goncourt des Lycèens 2007

Som en un poble d'un país que tant podria ser Àustria com Eslovènia, Polònia o fins i tot Alsàcia. Tant és. Ben aviat comprendrem que fa tres mesos s'hi ha produït un assassinat col·lectiu. Gairebé tots els homes del poble hi han participat, excepte en Brodeck. ¿Qui ha estat la víctima d'aquest assassinat? No tenia nom conegut. En Brodeck accepta la missió d'escriure un informe sobre el cas, però posa com a condició que tothom hi estigui d'acord. És molt conscienciós: no vol amagar res del que ha vist i vol exposar-hi tota la veritat, que encara no coneix del tot.

Hi ha novel·les que necessiten uns dies de repos per ser païdes, aquesta n'és una. Impressiona, i emociona, la manera planera que té en Brodeck de exposar-se a si mateix mentre va fent el relat dels fets succeits al poble. Un poble que reacciona davant dels estranys, atacant.

Una novel·la dura, l'odi, la intolerància, la brutalitat i la violència més extremes al costat de la bellesa i la tendresa. Escrita de manera magistral, no us deixarà indiferents, remourà les vostre emocions més intimes.

Us en deixo dues petites mostres.

"Els dos guàrdies que m'acompanyaven es tapaven el nas amb un mocador impregnat d'aiguardent. Es quedaven a uns quants metres de mi i s'explicaven històries de dones, amanides amb detalls obscens que es feien riure i els acaloraven els rostres. Jo entrava al riu. Buidava les galletes.
I sempre em sorprenia el frenesí de centenars d'alevins que venien als remolins marronosos, per rebolcar-s'hi, agitant en tots els sentits els cossos prims de plata, com si l'aliment pudent els embogís. Però el corrent diluïa les immundícies ben de pressa i només quedava aigua clara i el moviment de les algues, així com els reflexos de sol que picaven contra la superfície com si la volguèssin sembrar de monedes d'or i esclats de mirall. "pàg 94

Més tard he intentat amb totes les forces esborrar el seu nom de la meva memòria, però en la memòria no hi pots manar. Només de vegades pots adormir-la una mica. pag 112

.

*****

Pedra de tartera

Autora: Maria Barbal, 1985
Editorial: La Magrana
125 pàg.
.
Fa temps que tenia ganes de llegir alguna de les novel·les de Maria Barbal.
Pedra de tartera és una de les que recomana tothom. Mai no n'havia tingut l'ocasió, vaig alegrar-me'n quan vaig saber que seria una de les propsotes del club de lectura.
Va guanyar el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, la literatura no té edat, però aquesta novel·la crec que s'enten millor des de la perspectiva d'un adult.
Amb pinzellades esparses va pintant la vida de la Conxa, des de la infantesa fins a la vellesa. Els moments dolços del descobriment de l'amor i l'amargor de la mort. Amb un llenguatge viu i riquíssim.

És una petita joia, curta però contundent.

.

****

L'òmnibus de la mort: Parada Falset

Autor: Toni Orensanz, 2008
Editorial: Ara Llibres
278 pàg.

Lòmnibus de la mort: parada Falset’ és un llibre d’història o, si es vol, de periodisme històric. L’obra reconstrueix la ruta en òmnibus que va fer la Brigada de la muerte, una de les bandes de “incontrolats” més cèlebres de l’estiu de 1936, en els primers mesos de la guerra civil.

El punt de partida de la història és la parada que el bus dels brigadistes de la mort va fer a Falset, on van assassinar 27 veïns del poble en una sola nit. Alhora, el llibre es pregunta qui eren i d’on havien sortit els integrants de la Brigada de la muerte, què pensaven i quines eren les seves raons. L’objectiu del llibre és intentar descriure i comprendre millor com funcionava i a què obeïa la violència revolucionària de l’estiu de 1936.

I tot plegat des de la perspectiva d’un periodista d’avui dia que inicia una investigació sense tenir ni idea on s’acabarà i que s’enfronta a alguns dels fantasmes encara vius de la nostra societat, del seu poble i, fins i tot, de la seva família.

De la pàgina web del llibre.

Aquest llibre ha estat un èxit editorial, ja va per la segona edició, però a mi m'ha decebut.
La història que relata és esgarrifosa, el to en que ho fa m'ha semblat frívol. Tampoc m'ha agradat que sembrés el dubte sobre el comportament d'algú, i en donés nom i cognom, quan no en tenia cap prova.

.
**

¿Quieres ser millonario?

Títol original: Q and A
Autor: Vikas Swarup, 2005
Traductor: Damian Alou
Editorial: Anagrama, 2006
355 pàg.

Un jove cambrer indi, orfe i gairebé inculte, guanya un concurs supermilionari, però els organitzadors es neguen a pagar-li el premi perquè sospiten que ha fet trampa. La policia el deté i una jove advocada s'encarrega dels seu cas. Poc a poc, en Rama Mahoma Thomas, li explica la seva vida i com l'atzar l'ha ajudat a guanyar el concurs.

...

Novel·la entretinguda i amena, un conte de fades, per als qui no hi creuen en fades.

A la primera pàgina ja sabem que l'han arrestat per haver guanyat, contra tot pronòstic, el premi més considerable de la història de la televisió.

A partir d'aquí, en cada nou capítol coneixerem la miserable vida d'aquest pillet pels carrers de Mumbai, de Delhi, d'Agra ... en orfenats esgarrifosos, habitacions compartides, en cases de rics diplomàtics o servint artistes de Bollywood, però sempre lluitant contra la misèria, la fam, la desgràcia, la corrupció o fins hi tot la mort.

Una combinació d'humor, ironia, tendresa, tragèdia, de moments que remouen la consciència del lector, de situacions prou inversemblants que acaben donant una visió optimista i un final feliç prou sorprenent.

Se'n ha fet una pel·licula, Slumdog millionaire.

.

Est, a la meva partida de poquer

..

****

Sin noticias de Gurb

Autor: Eduardo Mendoza, 1990
Editorial: Seix Barral
pàg. 139
.
Una altra relectura. I he tornat a riure i somriure amb ganes. El surrealisme i l'absurd es donen la mà d'una manera magistral. La Barcelona pre-olimpica caricaturitzada, uns personatges hilarants, magnificament retratats, unes situacions quotidianes que descrites per Mendoza resulten ridicules i ens fan adonar de la futilesa de les nostres preocupacions.

.
Molt recomanable si teniu ganes de riure.
Transcendentals absteniu-vos.
****

El lector

Títol original: Der vorleser
Autor: Bernhard Schlink, 1995
Traductora: Carme Gala
Editorial: Columna
170 pàg.
.

Sentint a parlar de la pel·licula he decidit rellegir la novel·la, en tenia un record agradable, tot i que no recordava tots el detalls. L'he tornada a fruir. Una història trista on es mostra la dificultat d'assumir i jutjar el passat de la generació posterior a la II Guerra Mundial a Alemanya.

Comença com una aventura d'iniciació al sexe i descoberta del amor per part d'un adolescent als braços d'una dona madura, anys més tard descobrirà el passat de la seva amant. Un llenguatge precís que manté la tensió fins la final.

****

L'ombra d'Ali Bey, Maleït català

Autor: Albert Salvadó, 2004

Editorial: Columna

352 pàg

.

Primera part d'una trilogia de novel·la històrica centrada en el personatge d'
Ali Bey. Qui s'amaga sot aquest nom? Un català de la segonameitat del segle XVIII, Domenec Badia, aventurer, viatger i espia al servei de dos països que es va convertir en llegenda.

De fet en aquesta primera part Ali Bey gairebé no surt, tot just el presenta.

No sé com seguirà i no m'han quedat ganes de saber-ho, he trobat la novel·la una mica ensopida, l'he acabat perquè era per al club de lectura de la biblioteca

**

Un viejo que leia novelas de amor

Autor: Luis Sepulveda, 1989
Editorial: Tusquets
135 pàg

Un títol suggeridor per a una novel·la curta que es pot llegir en un parell d'hores, però que recordareu durant molt de temps.
Antonio José Bolívar Proaño és un vell que coneix i respecta la selva perquè hi ha viscut molts anys amb els indis shuar. Viu a El Idilio, un poblet perdut i remot, que dos cops a l'any rep la visita d'un dentista, Rubicundo Loachamin, i en cada visita porta unes quantes novel·les d'amor per a Antonio que, malgrat no saber gairebé escriure, les llegeix amb delit.

Novel·les d'amor del de veritat, del que fa patir.

****

El moment de dir prou

Autor: Toni Strubell,2008
Editorial: Pagès Editors
153 pàg

Una anàlisi clara i precisa de la situació actual de Catalunya, explica de manera detallada la sensació que tenim molts. Que hem arribat massa lluny i que hem emprés un cami sense retorn.
I que fa dies que és el moment de dir prou, la llàstima és que encara no som prou els que pensem aixó.

***

Odio, amistad, noviazgo, amor, matrimonio

Títol original: Hateship, Friendship, Courtship, Lovership, Marriage, 2001

Autora: Alice Munro

Traductor Marcelo Cohen, 2003

Editorial: RBA Bolsillo

365 pàg

.

9 contes, cadascun més sorprenent que l'anterior. Si n'hagués de triar un, no sabria pas quin triar, o potser si.

L'autora sap crear una atmosfera especial, cada conte té el seu món propi i particular, on un record llunyà pot canviar una vida o donar-li un gir inesperat, on el més quotidià esdevé sorprenent, on la complexitat es senzilla, on amb poques paraules es diu molt. Petites històries de cada dia, petits detalls als que no hi donem importància i que poden capgirar l'existència d'uns personatges corrents, com la gent que ens envolta, com nosaltres mateixos.

De l'últim conte, Ver las orejas al lobo, se'n va fer una bona pel·lícula, Lejos de ella, de les poques vegades en que la pel·lícula reflexa fidelment l'atmosfera de la narració.

****

Utz

Autor: Bruce Chatwin, 1988
Traductor: Eduardo Goligorsky
Editorial: Quinteto, El Aleph
154 pàg

Un documental vist per casualitat em va despertar l'interès per aquest autor, que l'endemà trobés aquest llibre en un prestatge de la llibreria va ser cosa de l'atzar. Qui es resistiria a l'atzar?

El baró d'Utz, àvid col·leccionista de Praga, aconsegueix salvar les seves valuoses porcellanes de Meissen de la invasió de les tropes de Hitler. Més tard, les haurà de preservar dels comunistes, i s'haurà de preservar ell mateix de la desintegració i del totalitarisme.

***

Suite francesa

Títol original: Suite Française, 2004
Autora: Irene Némirowsky
Traductora: Anna Casassas, 2006
Editorial: La Magrana
521 pàg.

Novel·la inacabada, però tot i així rodona. L'autora explica en temps real la fugida dels parisencs davant l'imminent arribada de les tropes alemanyes el 1940. Pessimista, ens mostra la pitjor cara de la naturalesa humana que aflora en temps difícils: Mme. Pericand, Gabriel Corte, Corbin, els nens de l'orfenat... que ressalten encara més la integritat dels que afronten les dificultats oferint el millor de si mateixos, els Michaud, Madeleine o Lucille.

Magnífic el pròleg on, sense desvetllar la trama, ens situen en les circumstàncies que envoltaven Némirowsky i que explica la seva actitud i visió davant França i els francesos en uns moments crucials.

Molt recomanable.

****

Cómo tener un zoo a los 30 años

Autor: José Ignacio Pardo de Santayana, 2008
Editorial: Fundacion Zoo de Santillana
604 pàg

Autobiografia biológica-costumbrista. Així la defineix l'autor, és una definició ajustada a la realitat.

Hi trobareu sentit de l'humor, alguns moments tràgics, ironia, desimboltura, naturalitat, José Ignacio en estat pur, conèixer l'autor personalment és un gran plaer.

Trenta anys de vida resumida en 600 pàgines. Una vida marcada per la natura i els éssers vius, des de ben petit qualsevol mena de bitxo atreia l'atenció d'un nen curiós. La caça, de la má del seu pare gran afeccionat, el jardí de casa, els prats que l'envolten, una infantesa silvestre i lliure, i una curiositat innata, seran les portes d'entrada a la natura.

Papallones, aus, llangardaixos, petits mamífers, animals de companyia poc habituals per a un nen que de gran aconsseguirá el somni més desitjat. Un zoo.

Però aquesta serà una altra història que espero que publiqui ben aviat.

Video del zoo

***

Pacífico

Autor: José Antonio Garriga Vela, 2008
Editorial: Anagrama
174 pàg

Aquesta és la segona novel·la que llegeixo d'aquest autor, m'agrada com escriu i el que escriu. Els protagonistes estan gairebé sempre perduts en el petit món de perdedors que els envolta. Els anys 60 a Barcelona eren grisos i Garriga Vela els retrata a la perfecció. Nens tristos que esdevenen adults desorientats, homes a qui la sort esquiva i a qui la casualitat maltracta. Un món decadent de personatges desemparats i desorientats que malden per seguir endavant i amb prou feines se'n surten.

Una trama que es va desenvolupant com una escala de cargol, pujant i baixant, avant i enrera.

Un desenllaç anunciat en els primer capítols, però un final astorador, imprevisible, inverosímil? potser, la realitat és a vegades inverosímil.

Un estil d'escriptura concís i clar, les paraules justes per dir el més dur, les paraules precises per mostrar la bellesa de la quotidianitat, belles metàfores fetes amb paraules senzilles però d'una gran i emotiva expressivitat, un gran domini del llenguatge.

M'ha agradat molt.

.

*****

Rabassa morta

Autor: Anselm Aguadé i López, 2008

Editorial: Cossetània

269 pàg.

Primera novel·la, almenys primera publicada.

L'acció transcorre durant la segona meitat del segle XIX, a l'època que van començar els conflictes entre els pagesos i els amos de les terres. En Daniel, un rabassaire, perd família i terres. Passats els anys tornarà per venjar-se.

.

**

El libro de los abrazos

Autor: Eduardo Galeano,1989
Editorial: Siglo Veintiuno
259 pàg

Cada vegada que llegeixo Galeano en quedo fortament impressionada, cada vegada m'agrada més.
Els seus llibres son per tenir-los a l'abast i anar-los fullejant. Aquest l'he llegit sencer, tot d'una tirada perquè se m'acababa el plaç de la biblioteca (de fet l'he sobrepassat sense adonar-me'n ), però ja he decidit comprar el llibre per poder rellegir-lo de tant en tant.
Si no heu llegit res d'Eduardo Galeano aquest és una bona opció per començar. Us en deixo una petita mostra.

El sistema/1

Los funcionarios no funcionan.
Los políticos hablan pero no dicen.
Los votantes votan pero no eligen.
Los medios de informanción desinforman.
Los centros de enseñanza enseñan a ignorar.
Los jueces condenan a las víctimas.
Los militares estan en guerra contra sus compatriotas.

Los polícias no combaten los crímenes, porque están ocupados en cometerlos.
Las bancarrotas se socializan, las ganancias se privatizan.
Es más libre el dinero que la gente.
La gente está al servicio de las cosas.

****

Amado monstruo

Autor: Javier Tomeo,1985
Editorial: Anagrama
111 pàg

Fa poc que he descobert en Javier Tomeo i n'estic tant entusiamada que he començat l'any amb aquesta narració seva.

Un relat dialogat entre dos homes, un que busca feina per primera vegada als 30 anys i un insòlit i sorprenent cap de recursos humans d'un banc.

Teixiran una conversa surrealista i esperpèntica al voltant de les seves mares, peça fonamental de les seves vides.

Es fa difícil decidir qui és el monstre estimat.

Aquest any també m'he apuntat al repte de Meribèlgica/09, m'estreno a la partida.

***

Fins aqui he arribat el 2008.

Aquí no hi trobareu crítica literària, si que hi trobareu els llibres que llegeixi durant aquest any 2008, tant sols píndoles per a la memòria.
La meva, es clar.
OH! EUROPA
M'he apuntat a un viatge per Europa.
meribelgica reto 2008

Botxan

Títol original: 坊っちゃん

Autor: Söseki Natsume, 1906

Traductores: Sanaé Tomari, Mercè Sans, Cristina Sans

Editorial: Proa, 1999

188 pàg.

Si els escriptors japonesos actuals son un pèl estranys, els de principis de segle passat encara ho son una mica més. Tot i axí es aventures d'aquest professor jove a les provincies mes allunyades de Tokio tenen un cert toc d'ingenuïtat i exotisme.

Tenemos que hablar de Kevin

Titol original: We need to talk about Kevin, 2003
Autora: Lionel Shriver
Traductor: Javier Calzada
Editorial: Anagrama, 2007
607 pàg

Un argument politicament incorrecte, una novel·la dura i sorprenent. Una dona que no té instint maternal és una dona antinatural, en canvi un home es pot permetre el luxe d'ignorar el més evident, que no sempre el fills son com ens agradaria, que no son perfectes, i que fins hi tot els psicòpates i assassins tenen pare i mare.

Per mitjà de cartes escrites al seu marit absent des d'aquell dijous, l'Eva ens narra el que ha estat ser mare d'un fill no desitjat per ella (i que mai no ha estimat), encara que va accedir a tenir-lo per motivacions racionals.

Un final sorprenent, tenint en compte que des de la primera pàgina sabem qui és l'assassí.

Los hombres que no amaban a las mujeres.

Titol original: Män som hatar kvinnor. Millenium 1

Autor: Stieg Larsson, 2005

Traductors: T. Martin Lexel, Juan José Ortega Roman

Editorial: Destino

665 pàg.

Finalment he llegit aquesta novel·la que va de boca en boca i que tothom recomana. Realment enganxa, la vaig abafar un matí i fins la matinada no la vaig deixar. L'he llegit d'una tirada, la història arrossega, tot i que algunes escenes provoquen una certa angoixa. El mite del perfecte i tranquil món nòrdic és trenca amb autors com Larsson i Mankell.

Mikael, un periodista econòmic en hores baixes, es requerit per un vell empresari per a una investigació especial. Comptarà amb l'ajuda de Lisbeth, una noia gens convencional que viu a la frontera entre el bé i el mal. Primer entrega d'un trilogia, tot just ara acaba de sortir la segona part al mercat. Aquesta novel·la ha gaudit d'una bona promocio comercial, però també ha funcionat el boca-orella. Novel·la negre de qualitat.

La mort i la primavera

Autora: Mercè Rodoreda

1986

Editorial: Club Editor

He arribat fins a la pàgina 80 d'aquesta novel·la i l'he abandonat. No m'agradava, l'he trobada artificiosa.

Tampoc em va agradar descobrir que l'edició es va fer a criteri d'una editora basant-se en diferents esborranys i versions que va deixar l'autora. En tot plegat hi he trobat un excessiu afany comercial.

El banquer anarquista

Títol original: O banqueiro anarquista, 1922
Autor: Fernando Pessoa
Traductor: Manuel Guerrero
Editorial: Assirio & Alvim, 1999
............. Quaderns Crema, 2002
pàg 105 / 81

He posat les dues cobertes perquè els he llegit tots dos. Vaig comprar aquests llibres en una preciosa llibreria de Porto, l' original en portuguès i la traducció catalana. L'he llegit en portugués, el meu primer llibre en portugués. No parlo portugués, però llegir-lo no ha estat díficil, a més, he acabat llegint-lo també en català, la densitat de l'argumentació del banquer no la copsava només en portugués.

Aquest conte té molt de conte filosòfic, una lectura apressada podria donar la sensació que és només un discurs dialèctic del banquer i que els seus arguments lliguen i que per tant té raó i és un banquer anarquista. Però no us deixeu enganyar per un verb precís, enginyós, enganyós i agosarat, és banquer, sí, però no anarquista, sino cínic, molt cínic.

Un llibre curtet però molt intens.

La meva etapa a Portugal en el Repte Europeu

Com una novel·la

Títol original: Comme un roman, 1992
Autor: Daniel Pennac
Traductor: Sergi Pàmies
Editorial: Empúries, 1993
166 pàg.
Vaig llegir aquest llibre fa temps, m'ha vingut de gust tornar-lo a llegir. L'amor als llibres i a la literatura sura en cada una de les pàgines. De fet als que ens agrada llegir no es descobreix res de nou, però si més no, ens fa ser conscients de perquè llegim i com ho fem.

El Decàleg del lector:
1. El dret a no llegir (el compleixo de tant en tant)
2. El dret a saltar pàgines (també de tant en tant)
3. El dret a no acabar el llibre (alguna vegada)
4. El dret a rellegir (aquest llibre, per exemple)
5. El dret a llegir qualsevol cosa (a vegades necessito lectura lleugera)
6. El dret al bovarysme (qui no ha somiat algun cop?)
7. El dret a llegir en qualsevol lloc (.. i a tota hora)
8. El dret a fullejar (així es troben tresors)
9. El dret a llegir en veu alta (un plaer que he descobert fa poc)
10. El dret a callar (només de tant en tant, parlar del que he llegit és un plaer)

Si us agrada llegir, us agradarà.

Viatges amb Heròdot

Títol original: Podroze z Herodotem, 2004
Autor: Ryszard Kapuscinsky
Traductors: Anna Rubió i Jerzy Slawomirski
Editorial: Empúries, 2006
253 pàg.

De Kapuszinsky recordava Èben, un llibre que vaig llegir amb entusiasme i que em va mostrar algunes de les mil de cares que té Africa.

En aquest llibre Kapuszinsky viatja per temps i espais llunyans mentre inicia a la India la seva carrera com a reporter, uns inicis dificils. Viatjant per Asia i Àfrica a mitjans del segle passat, viatja també pel món clàssic amb la Història d' Heròdot. Una lectura que oscil·la entre dos móns, dues realitats, que a vegades no són tan diferents malgrat el pas dels anys.

El primer gran reporter de la història al costat d'un dels millors reporters que ha donat el segle XX.

Mal d'escola

Títol original: Chagrin d'école, 2007

Autor: Daniel Pennac

Traductor: Joan Casas

Editorial: Empúries

261 pàg.

A mig camí entre novel·la i l'assaig, l'autor vol retre un homenatge als bons mestres, que n'hi ha. També vol encoratjar els "mals alumnes", dient-los que se'n poden sortir, si hi posen ganes i tenen una mica de sort trobant algun dels bons mestres.

Un llibre amb altibaixos, força centrat en el sistema escolar francés, tot i que hi ha valor universals que son aplicables a qualsevol sistema.

El que m'agrada és que l'autor no té cap manía a l'hora de dir les coses pel seu nom i de reivindicar el sentit comú a l'hora d'educar i ensenyar.

Entre limones

Títol original: Driving over lemons, 1999

Autor: Chris Stewart

Traductora: Alicia de Benito Harland

Editorial: Almuzara

299 pàg

.

Entretinguda i divertida crònica de les aventures d'un anglès a la comarca de l'Alpujarra, un peculiar racó prop de Granada.

Retrat amable, a vegades fins hi tot surreal, dels petits pobles i dels seus habitants, dels cortijos i el paisatge, evidentment passat pel sedàs dels ulls d'un cosmopolita empeltat de new age.

El dia de ós

Autor: Joan-Lluís Lluís, 2004

Editorial: La Magrana

107 pàg

.

Novel·la curta, la primera que llegeixo d'aquest autor. M'ha deixat un bon gust de boca, el català en que s'expressa m'ha sorprés, l'esperava diferent, afrancesat, en canvi l'he sentit molt proper.

Bernardette torna a Prats de Molló al cap de d'uns anys de ser-ne fora, tant el seu pare com tot el poble veu de mal ull el seu retorn fa vuit anys la van fer marxar. L'ós també ha tornat després de segles de no ser-hi. La por al perill dels qui son diferents acovardeix un poble pel qual sembla que no hagin passat els anys.

Cometas en el cielo

Títol original: The Kite Runner, 2003

Autor: Khaled Hosseini

Traductora: Isabel Murillo Fort

Editorial: Salamandra

382 pàg

...

Hi ha llibres que els agafes i ja no els pots deixar. Fins que s'acaben. I voldries que que no s'acabessin mai. Aquesta és una d'aquestes històries, una història dura, explicada amb tendresa.

Hi va haver un temps que la ciutat de Kabul era un paradís per a dos nens i els seus pares. La fidelitat i l'amistat els va separar. I la guerra va acabar de reblar el clau.

Quan fallem a un amic, ens fallem a nosaltres mateixos, som nosaltres els qui ens hem de perdonar i no sempre és fàcil. Però quan te'n donen l'oportunitat no la pots deixar passar. Sigui quin sigui el preu, serà barat.

Kabul s'ha convertit en un infern, però Amir hi trobarà la redempció.

Una història que us emocionarà.

Se n'ha fet una pel·lícula d'aquesta novel·la, pel que sé, está força ben aconsseguida.

Hi ha una manera de tonar a ser bo

Per tu ho faria mil vegades

Delicioso suicidio en grupo

Títol original: Hurmaava joukkoitsctnurha
Autor: Arto Paasilinna, 1990
Traductora: Dulce Fernandez Anguita
Editorial: Anagrama
271 pàg

.

Feia temps que anava al darrera d'aquesta novel·la, havia llegit El moliner udolaire y El bosque de los zorros d'aquest mateix autor i m'havien agradat molt, aquest també m'ha agradat.

Podria semblar que amb el suïcidi no se'n poden fer bromes i menys en un pais on la taxa de suïcidis és altíssima, però Paasilinna es permet el luxe de fer-ho i al seu país és un escriptor d'èxit, fins hi tot diuen que des de la publicació de la novel·la aquesta taxa ha disminuït. M'ho crec.

Aquesta novel·la és un cant a la vida i als petits plaers que ens proporciona.

Dos homes decideixen suïcidar-se al mateix lloc, a la mateixa hora, però cap del dos aconsegueix el seu propòsit. Uneixen esforços i busquem més possibles suïcidas per, entre tots, compartir experiències i finalment morir junts. Emprenen viatge al Cap Nord però fracassen en l'últim moment, decideixen travessar Europa per a intentar-ho als Alps i tampoc se'n surten. Només els queda un lloc, Sagres a Portugal, la fi del món durant molts anys.

Aquest grup de finlandesos suïcides que travessa Europa dins un autobús, viu les més delirants aventures per descobrir que tot i que la mort era el més important en la vida, finalment no ho és tant.

De totes maneres, la mort sempre acaba emportant-se el que li pertany.

L'èxit de Paasilinna al seu país demostra que els finlandesos tenen sentit del humor i saben riure-se'n d'ells mateixos.

Una lectura fresca, àgil, divertida.

Vilaniu

Autor: Narcís Oller, 1885

Editorial: Edicions 62

236 pàg

.

Possiblement no hauria llegit Vilaniu si no hagués estat pel club de lectura i perquè vivint on visc, era gairebé un "obligació".

La novel·la del segle XIX em queda molt lluny, no només en el temps, també en la temàtica, en el llenguatge... i això que finalment l'he llegit amb ortografia fabriana, vaig intentar-ho amb una versió "original" i no me'n vaig sortir!

La part més realista de la novel·la, amb la descripció de l'ambient festiu de la vila, és la que ha fet que finalment valgués la pena la lectura, la segona part, més romàntica, l'he trobat .. això, massa romàntica i de fulletó, massa segle dinou.

No vull pas treure mèrit del paper de Narcís Oller en la literatura catalana, el té i els estudiosos ho deixen clar, però per a mi, que llegeixo per plaer, les novel·les d'Oller no m'agraden, el llenguatge és, per al meu gust, excessivament carregat, excessivament adjectivat, excessivament excessiu.

Cabeza de perro

Títol original: Hundehoved
Autor: Morten Ramsland, 2005
Traductor:Juan Mari Mendizabal
Editorial: Salamandra, 2008
380 pàg
Magnifica novel·la d'aquest jove autor danès.
Un jove que s'ha refugiat a Amsterdam fugint d'una família poc convencional, retorna a casa quan l'àvia és a punt de morir. Poc a poc anirà recordant les viscissituts del seus avantpassats, des dels anys trenta del segle passat fins avui, un avi que va sobreviure als camps de concentració nazi, un altre que va perdre tots els vaixells de la seva empresa durant la II Guerra Mundial, una àvia que va amagar un tresor que mai va ser trobat. Veurem passar davant els nostres ulls un clan que abasta des d' il·luminats, borratxos i tramposos, fins a valents, traïdors i tendres somiadors. Contrabandistes, metges, artistes, negociants i enginyers cubistes, un ampli ventall de personatges molt ben definits, al servei d'una trama àgil i ben construïda, que amb ritme trepidant us portarà fins a un final sorprenent.
Un d'aquells llibres que es fan curts i voldries que duressin més.
Dinamarca en el Repte Europeu 2008

Violada, Una historia de amor

Títol original: Rape. A love story
Autora: Joyce Carol Oates, 2003
TRaductora: Anna Mauri i Batlle, 2005
Editorial: Edicions 62
155 pàg
.

La Teena Maguire no hauria d'haver pres una drecera cap a casa aquell 4 de juliol. No ho hauria d'haver fet passada la mitjanit, travessant el parc de Rocky Point. No hauria d'haver anat vestida d'aquella manera: amb samarreta, texans tallats per sota les natges, sandàlies de taló alt... com si s'ho estigués buscant. No hi hauria d'haver passat amb la seva filla de dotze anys, la Bethie. Víctima d'una violació en grup, la Teena Maguire, abans una dona alegre, realista i sexy, només es lamenta d'haver sobreviscut a l'agressió. Escrita amb un ritme convincent que no dóna treva al descans, amb esquitxos de crits solitaris a la nit i el mormol del terror a la tarda, aquesta corprenedora novel·la de la guanyadora del National Book Award, Joyce Carol Oates desgrana la història de la Teena i la Bethie, dels seus agressors, fatxendes i insolents, i d'un home que coneix el significat de la justícia. I de l'amor.

.

Poc més puc afegir al que ja diu la contracoberta. Una cosa que no diu, i a mi em sembla important, és que posa al descobert la perversió del sistema judicial americà. I els prejudicis.