Retorn amarg

Lluïsa Forrellad

Angle Editorial, 2002

318 pàg.

Escrita, probablement, a finals dels anys 70.

Segle XIX a Fortiana, una vila situada al peu de les Guilleries, durant els tres dies de la Festa Major veurem, com si fos una pel·lícula, com s'entrellacen les vides de tres personatges, les dels germans Padró i la de la Juliana, una nouvinguda al poble. Traïcions, guerres i disputes polítiques, enveges, històries amagades, l'arribada de l'electricitat i les fàbriques, un vell món rural que desapareix per donar pas a un nou món.

Amb un llenguatge riquíssim i un vocabulari molt acurat l'autora desgrana una novel·la molt del segle XIX que es llegeix d'una manera agradable.

***

L'art de viure

L'arte della gioia, 1967-1976

Goliarda Sapienza

Traducció d'Anna Cassasses

La Campana

632 pàg.

.

Un recorregut pels primers 50 anys del segle XX de la mà de la Modesta, una nena siciliana nascuda en una família molt pobre, i que gràcies a la seva ambició i astúcia anirà pujant en l'escala social fins a esdevenir principessa. Una dona amb una capacitat de lluitar i d'estimar fora de mida, amb una intel·ligència natural que li permet afrontar un destí complicat i guanyar-se la llibertat i el respecte dels qui l'envolten. Una dona forta que sap que vol i que no dubta a l'hora d'aconseguir-ho. Una vida entrellaçada amb les convulsions que va viure l'illa de Sicilia durant la primera meitat del segle XX.

Una gran novel·la.

.

****

Una lectora poc corrent

The uncommon Reader, 2008
Alan Bennett
Traducció d'Ernest Riera
Empúries · Anagrama
95 pàg.

Què passaria si de sobte la reina d'Anglaterra es convertís en una lectora empedreïda? diuen que les dones que llegeixen son perilloses. Si llegiu aquesta curta novel·la ho descobrireu.

Lleugera i divertida, farcida d'humor anglès.

.

***

El animal moribundo

The Dying Animal, 2001
Philip Roth
Traducció de Jordi Fibla
DeBolsillo

Els temes cabdals de Roth un cop més, amor, sexe, mort, amb la seva mestria habitual.

David Kepesh, crític literari i professor universitari de 62 anys, explica en un llarg monòleg (mai arribem a saber a qui es dirigeix) la seva relació amb Consuelo Castillo, filla d'emigrats cubans de 24 anys i alumna seva.

La luxuria i els gelos el porten a perdre el control i l'impedeixen mantenir la distància necessària perque la seva estabilitat no se'n vagi en orris.

Una novel·la dura i crua, descarnada, sense tabús.

.

****

Las primas

Aurora Venturini, 2007

Caballo de Troya

189 pàg.

Premi de Nueva Novela, Argentina, 2007

.

Malgrat rebre el premi Nueva Novela, l'autora de nova no en té res, té 85 anys, va publicar el primer llibre el 1942 i des d'aleshores n'ha publicat més de 30, entre novel·les i assajos.

.

Les (quatre) primas són: Petra, una lil·liputenca molt espavilada, Carina, la seva germana, amb sis dits a cada peu i curta de gambals, morta als 15 anys després de patir un avortament il·legal, Betina, la germana de la narradora, un monstre deforme que no parla ni controla els esfínters, asseguda de manera permanent en una cadira de rodes, i Yuna, la narradora, amb un nivell intel·lectual minvat que ella intenta millorar consultant a cada moment el diccionari, amb dificultats per expressar-se oralment però amb un do innat per al dibuix i la pintura i una bellesa comparable a la Femme à la cravate, de Modigliani. Malgrat l'insà ambient familiar, Yuna esdevindrà una artista reconeguda i gràcies a la seva capacitat de reflexió i ferma voluntat de sortir-se'n aconseguirà desempallegar-se de la família que l'asfixia i viure independent. Un llarg camí que no serà fàcil.

.

L'humor negre i el sarcasme, les dificultats de Yuna amb la gramàtica, l'estil desenfadat i el toc naïf donen com a resultat una lectura agradable, fresca i divertida, tot posant als llavis algun somriure trist.

***

Escopiré sobre les vostres tombes

J'irai cracher sur vos tombes, 1946
Vernon Sullivan / Boris Vian
La negra, Edicions de la Magrana
144 pàg.

Un negre amb la pell blanca es venja, en les nenes de casa bona d'una comunitat profundament racista, de la mort del seu germà. Un llenguatge dur i explícit, una espiral de sexe i violencia amb un final explosiu, com no podia ser de cap altra manera.

Una novel·la que va sotragar les conciències benestants, tant les franceses com les nordamericanes, que van prohibir-lo poc després de la seva publicació per pornogràfic i inmoral. Pel que sembla, pornogràfic i inmoral el llibre, no els fets.

La carta de la ira en el Poker de Llibres 2009.

***

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

Titol original: Flickan som lekte med elden, 2005
Autor: Stieg Larsson
Traducció d'Albert Vilardell
Editorial Columna
766 pàg

Segona part de la famosa trilogia Millenium.

Enganxa tant com la primera. S'ha de reconèixer el mèrit de l'autor per muntar una trama llarga i complicada, en aquest cop el tràfic de dones, i anar-la desmadeixant poc a poc, amb la dosi justa d'intriga i misteri, insinunat més afirmant, fins a arribar a un final apoteòsic.

Tot i que en el final d'aquesta, més que novel·la negra, vaig tenir la impressió d'estar llegint una novel·la fantàstica.

No diré rés més, llegiu-la.

La primera part aqui.

El foc en l'escala dels elements del Poker de Llibres 2009

***

Cineclub

Títol original: The Film Club, 2007

David Gilmour

Traducció de Ferran Ràfols Gesa

Editorial Empúries

204 pàg

Canadà, una pacífica i disfuncional família. Un crític de cinema assumeix la tutela i l'educació del seu fill de 15 anys quan aquest decideix deixar l'escola. No treballarà si no vol, no anirà a classe, l' única condició: no es drogarà i veuran junts 3 pel·lícules a la setmana. No posa el llistó gaire alt, però tot i així el noi trencarà es normes cada dos per tres i el pare li consentirà.

Per a mi, la part més interessant del llibre és on l'autor comenta les seves impressions personals sobre les pel·lícules, pel que fa a la resta ho he trobat força subjectiu i massa misógin.

Un experiment molt arriscat: un pare consentidor i un noi que vol rebelar-se però no sap com. Cal rebelar-se quan la vida és tant fàcil?

**

Pedro Páramo

Autor: Juan Rulfo, 1955
Editorial Bruguera
181 pàg.

Buscant el seu pare, Juan Preciado arriba a Comala , un poble que ha anat perdent tots els seus habitants i on només hi queden morts. Pels carrers buits i les cases deshabitades, sentirem les veus xiuxiuejants d'aquests fantasmes que expliquen la seva vida en un poble d'on ha desaparegut tota la gent i Pedro Pàramo n'era amo i senyor.

Una novel·la, l'única del autor, on l'atmosfera sofocant dibuixa un món devastat per la revolució, el món que va veure i viure Juan Rulfo a la seva infantesa.

La foto de la coberta l'he trobat a Pretty Dead Trees , una coberta que només ha existit a la imaginació d'un lector.

Trobareu aqui una assaig molt complet sobre Juan Rulfo i la seva obra.
Una de les recomancions del Poker de Llibres 2009
****

Mi vida sin Hailey

Títol original: How to talk to a widower, 2007
Autor: Jonathan Tropper
Traducció de Beatriz Martinez Ruiz
Editorial: El anden
333 pàg

Mai no entendré perquè es canvia de manera tant radical el títol d'una novel·la (o pel·licula) al traduir-lo, Com parlar amb un vidu és un bon títol i defineix exactament l'esperit de la novel·la, la traducció que n'han fet, Mi vida sin Hailey, li dona un dramatisme que la novel·la no té ni pretén tenir, ben al contrari. La situació (dramàtica) de Doug, vidu als 29 anys, amb un fillastre adolescent, una germana a punt de casar-se i una altre que s'acaba de separar, es tractada amb ironia, un pèl de cinisme i un tendre sentit de l'humor intel·ligent que dota aquest típic bestseller americà (una mica d'amor, una mica de sexe, una mica d'intriga) d'una qualitat acceptable i permet una lectura entretinguda.

***

Cor de gos

Titol original: Собачье сердце, 1925
Autor: Mikhaïl Bulgàkov
Traducció de Josep M de Sagarra
Club Editor, 1993
183 pàgines

Escrita el 1925 per a la revista rusa Niedra, no va ser publicada per contrarrevolucionària, va veure la llum per primera vegada a la revista samizdat Grani, n. 69, el 1968 i no va ser fins al 1987 que va ser editat a Rusia, a la revista Znamia.

Un gos petaner anomenat Sharik (Piloteta, nom popular a Rusia per a un quisso mascle) es recollit del carrer per un científic que li transplantarà les glandules sexuals i la hipófisi d'un executat per assassinat. Contrariament al que esperava el científic, sobreviu. Poc a poc, Sharik s'humanitza adoptant els pitjors tics de la societat que l'envolta.

Sàtira ferotge contra totes les dictadures, en especial la soviètica.

***

L'eternitat de les hores

Títol original: An infinitty of little hours, 2006
Autora: Nancy Klein Maguire
Traducció d'Ares Gratal
Editorial: Pagès editors
277 pàg

Cinc joves i la seva prova de fe a la Cartoixa, l'orde monàstic més auster del món occidental.

Aquesta és l'explicació que acompanya el títol, un bon resum del llibre. A principi dels anys 60, cinc joves de diferents països i de diferent extracció social, amb una vida brillant per endavant, decideixen integrar-se a la vida de la Cartoixa de Parkminster, un model de convivència que no ha canviat des del segle XI.

Oració, contemplació, estudi, pregària, fred, solitud, menjar escàs....

Cadascun d'ells evoluciona de manera diferent i s'adapta (o no) a aquesta vida tan inversemblant i sorprenent.

El món de la pel·lícula El gran silenci.

Un llibre interessant, fins hi tot per a les agnòstiques.

Podeu visitar la pàgina web de la Cartoixa de Tiana

Si en voleu saber més del món de les cartoixes

****

Vida tinta

Autora: Marta Hernández Marti, 2008
Editorial: Almuzara
188 pàg.

Històries quotidianes explicades amb sentit de l'humor i enginy, una mirada divertida i irònica sobre la vida actual.

Podeu llegir més de l'autora al seu blog Tinta de lagarta



****

Me'n vaig

Je me'n vais, 1999
Jean Echenoz
Traducció: Maria Ginés
Editorial Proa
179 pàg.

En Felix Ferrer, galerista d'art, marxa de casa un diumenge a la tarda. El metge li ha recomanat repós, s'ha de cuidar. Però no sap viure sense dones i les anirà enllaçant com baules d'una cadena. Una expedició al pol Nord on l'espera un tresor amagat desencadenarà una intriga cada cop més enigmàtica i que es resoldrà per atzar.

***

La hermandad de la uva

The Brotherhood of the Grape, 1977
John Fante
Traductor: Antonio-Prometeo Moya

Fante és considerat el pare del dirty realism. En aquesta novel·la, amb tocs autobiogràfics com en la majoria de les seves novel·les, una família d'italo-americans es barallen i s'estimen a la seva peculiar manera.

Els desencontres i desavinences de la família amb un pare bevedor i faldiller, que desitja sense aconseguir-ho que els fills segueixin el seu camí com a paletes, una mare submisa i cridanera que els sedueix amb les aromes de la seva cuina i uns fills que se n'han sortit com han pogut.

L'envelliment i la mort del pare suposarà un profund trastorn i, alhora un alliberament, per a tots.

Uns personatges plens de rancúnia i tendresa, divertits, emotius i per sobre de tot, vius.

****

La matèria de l'esperit

Jaume Cabré, 2005

Proa Edicions

180 pàg.

Sóc poc lectora d'assaig, però el que vaig llegir a la contracoberta d'aquest em va picar la curiositat: Un conjunt de reflexions sobre la lectura literària.

Val a dir que les reflexions son encertadíssimes i interessantíssimes, m'han entusiasmat!

M'han agradat les novel·les que he llegit del Jaume Cabré, tant Senyoria, com L'eunuc i sobretot, Les veus del Pamano, aquí Jaume Cabré ens fa còmplices del seu amor pels llibres, pels bons llibres, i pels bons escriptors. Parla de traduccions i de títols, de la importància d'un bon començament i d'un bon final, de llengua i de paraules, de la tècnica i de l'estil, del fons i de la forma. De música, de literatura, d'art.

Si els llibres i la literatura són la vostra passió, no us podeu perdre aquest llibre.

*****

Crònica de la independència

Patricia Gabancho, 2009
L'arquer, Columna Edicions
275 pàg.

L’any 2037, Daniel F.G., un científic català que viu al Canadà, rep l’encàrrec d’escriure un balanç sobre Catalunya per commemorar els trenta anys de la seva independència. Aquest llibre edita els papers que en Daniel aplega en la primera visita d’aproximació a la realitat catalana: entrevistes amb polítics, historiadors i periodistes, i un recull d’articles de premsa. El material s’ordena en dues carpetes: l’una analitza el moment de la independència, el procés previ, les reaccions a Catalunya i a Espanya, els problemes que s’hi susciten… L’altra, la construcció del país, prop de tres dècades després, en cultura, llengua, societat, economia, territori, esport… i Barcelona. El llibre és, doncs, la crònica de la independència de Catalunya, a través d’una ficció periodística amb la màxima versemblança i un ull posat en la realitat actual. Els personatges i comentaristes són reals i coneguts, per tal de provocar en el lector la il·lusió d’estar vivint els fets en temps real. El balanç del 2037 ens dóna la dimensió exacta del somni. La lectura d’aquest llibre és el més a prop que podem estar de viure la independència de Catalunya (fins que arribi).

De la contracoberta.

M'agrada el que hi diu, no m'ha agradat tant com ho diu. La fabulació d'uns fets factibles. La lectura, però, se m'ha fet feixuga.

***

Set cases a França

Zazpi etxe Frantzian, 2009

Bernardo Atxaga
Traducció de Núria Pujol i Xavier Theros
Alfaguara
252 pàg.

Principi de segle, Leopold II, rei de Bèlgica, és l'amo del Congo i en disposa a pler, del cautxú, de les fustes nobles, de la gent. L'assentament de Yangambi està controlat per en Lalande, militar i poeta, que desitja tornar a les tertúlies literàries de Paris, però abans ha de satisfer l'ambició de la seva dona. Amb l'arribada de Chrysostome es trencarà el precari equilibri de forces i es desencadenarà una lluita sorda que acabarà arrossegant-los a tots.

L'horror, l'horror... retratat amb humor negre.

Una aposta arriscada que Atxaga supera amb escreix.

****

Crónica del pájaro que da cuerda al mundo

ねじまき鳥クロニクル
Nejimaki-tori kuronikuru
Haruki Murakami, 1992, 1995
Traductors: Lourdes Porta, Junichi Matsuura
822 pàg

Els adjectius que millor li escauen a aquesta novel·la son: rara, estranya, diferent.
La barreja de diferents gèneres confegeix una història que s'inicia el juny del 1984 i acaba el desembre de 1985, en aquest lapse de temps la vida de Tooru patirà un daltabaix que comença amb una cosa tan trivial com la pèrdua del gat. A aquesta primera pèrdua en seguiran d'altres, diferents personatges aniran apareixen a la seva vida i el portaran a un món més enllà de la realitat, però ... que és la realitat, existeix, on és?

Una novel·la en la que fa difícil esbrinar que és real i que és somni, on es barreja passat i present i on el futur no és clar.

"...la realitat pot no ser veritat i la veritat pot no ser real"

Recomanable per a qui vulgui degustar una raresa.

***

Salomé

Oscar Wilde, 1891
Traductor: Pere Gimferrer
Il·lustrat per Gino Rubert
Galaxia Gutenberg

Des que vaig deixar l'escola no havia tornat a llegir cap obra de teatre.

La Salomé de Wilde es diferencia de la bíblica, aquí Joan mor per despit d'una Salomé enamorada, no per instigació de la seva mare.

Les il·lustracions de Gino Rubert impressionen.

***

Circulos de tiza

Jorge Berenguer Barrera

II Premi Que Leer Volkswagen

118 pàg

.

A través de cartes Mario explica la seva vida a una jove a qui se li acaba el temps. Una vida amb moments tristos, però en la que el protagonista mai perd les ganes de viure i les sap transmetre als qui hi ha al seu voltant. L'emotivitat i l'optimisme suren al llarg de tota la història. L'excentricitat d'alguns del personatges li dona un toc agosarat i divertit.

Un llenguatge àgil i un ritme viu.

***

Atles de la memòria

Òscar Palazón, 2005
Cossetània Edicions
Premi de poesia La catalana de lletres

Poc habituada a llegir poesia, els poemes de l'Òscar m'han emocionat i m'han reconciliat amb la poesia. La geografia de la seva memòria m'és molt propera, a vegades la sento com fos la meva pròpia memòria.
El llibre consta de quatre partys, i no sabria quina triar si n'hagués de triar una, la primera, l'Atles que dona títol al llibre, escenifica situacions quotidianes i les vesteix de màgia. En la segona, El cicle vital de les papallones, les ales acolorides ens passegen per un jardí de records. El diari d'operacions del Mariscal Crecy, una crònica clarivident. I els Haikús de la batalla final, per a mi el millor del llibre, tot un descobriment.

La por s'arrapa

als cors dels valerosos.

Molsa a la roca.

****

El món sobre rodes

Autor: Albert Casals, 2009
Edicions 62
203 pàgines

Les aventures viatgeres de l'Albert, divuit anys i en cadira de rodes des del vuit, viatja des de Milà fins al Japó, passant per Tailandia, Amsterdam. Barreja els seus pensaments i la seva filosofia de vida, que tot i les limitacions de la joventut, el converteix en un cas excepcional de superació i d’inconformisme.

En podeu saber més a:

http://www.elmonsobrerodes.cat/quisoc.php

***

La edad de los protagonistas

Gabriel Ramirez Lozano

Dilema Editorial

En pocs dies he llegit dues novel·les d'aquest escriptor, m'agrada l'estil, concís i directe, sense concessions. En la temàtica i els personatges tampoc fa concessions.

Espanya, anys 50. Un policia torturador, els seus companys, uns presoners torturats, una monja per força, uns fets que esborronen, una situació que no podia durar.

Us recomano aquest autor. Escriu molt bé.

Aqui podeu llegir una entrevista amb l'autor.

Aquí i aquí , els blogs de l'escriptor.

***

La carretera

The Road
Autor: Cormac MacCarthy
Traductors: Luis Murillo (castellà)
Anna Llisterri (català)

Editorial: Circulo de lectores2006
Premi Pulitzer de ficció 2007
.

Aquesta novel·la va ser un descobriment per a mi, un dels dos millors llibres que vaig llegir l'any passat. Quan el van proposar per al club de lectura, me'n vaig alegrar, havia dit que el volia rellegir, ara era un bon moment. Conèixer la història per endavant em va permetre fer una lectura més relaxada, els fets eren els mateixos que coneixia, però el saber-ne el desenllaç em permetia mirar-m'ho amb més distància.

Em va commoure tant com el primer cop, però vaig prestar més atenció als detalls, per exemple a la traducció. La meva primera lectura havia estat en castellà, aquest cop disposava d'un exemplar en català.

Des de les primeres pàgines la traducció em grinyolava una mica, agosarada com sóc vaig buscar, i aconseguir, un exemplar en anglès, podria fer-me la meva pròpia traducció!

No vaig arrivar a tant, però si que me'n vaig adonar de com n'és d'important una bona traducció, acurada i precisa, respectant al màxim les paraules de l'autor.

Pel meu gust, la traducció catalana peca d'un cert rebuscament, entre dues opcions possibles, l'escollida no és mai la més planera.

Cuestió de gustos, suposo.

Podeu llegir aquí la meva primera opinió.

*****

In nomine filii

Gabriel Ramirez Lozano
Dilema Editorial, 2006
142 pàgines

La Claudia i en Germán tenen en comú un pare malalt i a les portes de la mort, ella ho viu com un alliberament, ell com una gran pèrdua. Ell ve d'un fracàs recent, ella ve d'una vida fracassada i abocada al fracàs. L'amor que ell li ofereix no li serveix de res, ella no sap que és l'amor, ni el seu pare ni la seva mare l'hi han ensenyat a estimar. Acomplirà el seu desig, un fill, però pagarà un preu molt alt.

Una novel·la molt dura i punyent, escrita amb una concisió que talla i dissecciona com un bisturí, que suggereix més que diu, perque a vegades no cal dir-ho tot per dir molt.

****

La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey

The Guernsey Literary and Potato Peel Pie Society
Mary Ann Shaffer i Annie Barrows, 2008
Traductora: Sandra Campos
Amsterdamm, Ara Llibres
248 pàgines

Londres 1946, la Juliet, una escriptora d'èxit, està buscant un nou argument per a una novel·la, la carta que reb del Dawsey, un home que viu a Guernsey, una de les illes del Canal de la Mànega, li descobreix una història que li donarà l'argument per a la novel·la i, a més a més, li canviarà la vida per sempre.

La trama es desenvolupa a través de les cartes que intercambien els diferents personatges, una labor de patchworch que va confegint un tot.

Emotiva i divertida, una visió optimista de la vida malgrat les adversitats.

****

Vidas escritas

Autor: Javier Marias, 1992

Editorial: DeBolsillo
329 pàgines

Retrats amables i irònics de diversos escriptors, Faulkner,Conrad, Navokov, Djuna Barnes...molts més homes que dones

No son biografies comme il faut, però si que s'hi descobreixen petits detalls que humanitzen el personatge. Escrit amb sentit de l'humor i ironia, fins hi tot un punt de mala llet. Al final, a "Artistas perfectos" com a contrapunt a les paraules, podem observar la imatge real dels retratats, i el comentari de les fotografies que pertànyen a la col·lecció particular de l'autor.

Interessant i distret

***

Los renglones torcidos de Dios

Autor: Torcuato Luca de Tena, 1979
Editorial: Planeta
438 pàg

Alice Gould és una detectiu privada que fingeix una paranoia per ingressar en un hospital psiquiàtric, té una missiò, trobar un assassí que viu a l'hospital. Compta amb la complicitat del director. Mentre és allí es dedica a estudiar el comportament dels malalts, però un dia descobreix que tot i que resolgui el cas no podrà abandonar l'hospital. Malgrat el seu encant personal, la capacitat de seducció i la seva intel·ligència, la seva vida perilla. Qui l'ha traït? Qui l'enganya? Una inquietant i documentada novel·la, un estudi seriós i rigorós sobre la bogeria i la psiquiatria. També una novel·la d'intriga. L'autor, malgrat que el seu amic el psiquiatra Vallejo-Nájera es va negar a ajudar-lo, se'n va sortir de ser ingressat en un manicomi per veure i conèixer des de dins la realitat dels malalts mentals. Va aconseguir viure-hi durant 18 dies. En aquella experiència es va basar per crear alguns dels personatges de la novel·la.

Us la recomano.

****

L'últim home que parlava català

Autor: Carles Casajuana, 2009
Editorial: Planeta
Novel·la
Premi Ramon Llull 2009
202 pàg

Dues veus a banda i banda de les pàgines d'un llibre que reflexiona sobre la literatura i la llengua. Què és més important, el missatge o la forma? Pot un escriptor català fer bona literatura en castellà?

L'autor se'n surt prou bé en l'intent de donar resposta a aquestes preguntes i amaneix la polèmica amb tocs de realitat pura i dura: l'assetjament immobiliari i a la llengua, la vida quotidiana i les relacions personals dels dos protagonistes amb una dona que decideix que un escriptor, escrigui en la llengua que escrigui, dona prioritat a la seva obra i ella no està disposada a passar darrera cap novel·la.

Per ser un diplomàtic en actiu, l'autor sembla conèixer prou bé el dia de la gent normal.

Interessant.

****

La dulce envenenadora

Títol original: Suloinen myrkynkeittäjä, 1998
Autor: Arto Paasilinna
Traductora: Dulce Fernandez
Editorial: Anagrama
Novel·la
197 pàg

En un tranquil jardí de Finlàndia, un pacífic gat i la seva mestressa, Linnea Ravaska, de 80 anys, reben la visita mensual del pocavergonya del nebot que ve a endur-se la pensió de la velleta, aquest cop ve acompanyat d'un parell encara més pocavergonyes que ell. Entre tots li destrossen el jardí, la casa i la tranquil·litat. Fins que Linnea diu prou, a partir d'aquest moment es gira la truita i la vella dolça i indefensa es converteix en una perillosa i agosarada delinqüent.

Divertida i sarcàstica.

***

Cuando ella era buena

Títol original: When she was good, 1966
Autor: Philip Roth
Traductor: Horacio y Margarita Gonzàlez, revisada per Lourdes Gonzàlez
Editorial: DeBolsillo
Novel·la
castellà
344 pàg

Philip Roth és un dels meus autors preferits, Lucy Nelson, la protagonista d'aquesta novel·la no és un dels meus personatges preferits, però el retrat que en fa l'autor es precís i demolidor. La curta vida de la Lucy serà un fracàs, no se'n sortirà ni amb el seu pare, ni amb el seu marit, la seva intransigència és una malaltia que la portarà cap a l'autodestrucció.

Una visió crítica de la pietat.

***

Tigre blanc

Títol original: The White Tiger, 2006
Autor: Aravind Adiga
Traductor: Marta Rebon
Editorial: Amsterdam, Ara Llibres
250 pàg.
Novel·la
Català
Premi Man Booker 2008

Servent, filòsof, emprenedor i assassí: Balram és un home complicat.

Durant set nits explicarà la historia de la seva vida, de com un noi extremadament pobre (per no tenir ni tant sols va tenir nom fins que no va anar a l'escola, a casa li deien Munna "noi") es converteix en emprenedor i assassí sense escrúpols, en una India que avança imparable enmig de la corrupció dels polítics.

Entretinguda.

***

El llibre de la Marató de TV3

Diversos autors, 2008
Editorial: Columna
Recull de relats
116 pàg.

8 relats al voltant de les malalties mentals, uns més reexits que altres.
M'ha agradat sobretot 6,40 Pm, de la Maria Mercé Roca.

***

Maus

Tìtol original: Maus, A Survivor's Tale, 1973/1991
Autor: Art Spiegelman
Traductora: Cruz Rodriguez Juiz, 2007
Editorial: Circulo de Lectores
castellà
Novel·la gràfica
295 pàg

Biografia de Vladek Spiegelman, un jueu polonès supervivent dels camps d'extermini nazi, explicada pel seu fill Art, dibuixant de còmic. Un testimoni aterridor de la persecució que van patir milions de persones a l'Europa sotmesa per Hitler i les conseqüències d'aquest sofriment al llarg de la resta de les seves vides.

Cada nacionalitat es representada metafòricament per un animal, els jueus son rates atrapades pels gats alemanys i traïts pels porcs polonesos, els francesos son granotes, cérvols els suecs, peixos els anglesos i gossos els americans.

Una novel·la que impacta.

Va ser guardonat amb un Premi Pulitzer l'any 1992.

****

El juego del ahorcado

Autora: Imma Turbau,2005

Editorial: Mondadori

castellà

136 pàg.

.

Un jove se suicida. Quan ella se'n assabenta rememora els seu passat junts. Un suicidi, un assassinat. La història d'un amor adolescent i tràgic.

No m'ha interessat gaire.

.

**

Expiacion

Títol original: Atonement, 2001

Autor: Ian McEwan

Editorial: Anagrama

castellà

435 pàg.

Anglaterra, estiu del 1935 a la casa dels Tallis, la Briony veu a la Cecilia sortint vestida de dintre una font, en Robbie és al costat. Un instant que marcarà la vida de tots tres. Una història d'amor, una història de guerra i una novel·la dintre la novel·la. Molts preguntes que no tindran resposta.

L'estil de McEwn com sempre molt elegant.

LLegida al club de lectura, juntament amb la pel·licula.

Llibre i pel·licula han donat molt de joc i ha sigut una sessió força controvertida.

***

L'informe de Brodeck

Títol original: Le rapport de Brodeck
Autor: Philippe Claudel, 2007
Traductor: Lourdes Bigorra
Editorial: La Magrana
300 pàg.
Novel·la
Premi Goncourt des Lycèens 2007

Som en un poble d'un país que tant podria ser Àustria com Eslovènia, Polònia o fins i tot Alsàcia. Tant és. Ben aviat comprendrem que fa tres mesos s'hi ha produït un assassinat col·lectiu. Gairebé tots els homes del poble hi han participat, excepte en Brodeck. ¿Qui ha estat la víctima d'aquest assassinat? No tenia nom conegut. En Brodeck accepta la missió d'escriure un informe sobre el cas, però posa com a condició que tothom hi estigui d'acord. És molt conscienciós: no vol amagar res del que ha vist i vol exposar-hi tota la veritat, que encara no coneix del tot.

Hi ha novel·les que necessiten uns dies de repos per ser païdes, aquesta n'és una. Impressiona, i emociona, la manera planera que té en Brodeck de exposar-se a si mateix mentre va fent el relat dels fets succeits al poble. Un poble que reacciona davant dels estranys, atacant.

Una novel·la dura, l'odi, la intolerància, la brutalitat i la violència més extremes al costat de la bellesa i la tendresa. Escrita de manera magistral, no us deixarà indiferents, remourà les vostre emocions més intimes.

Us en deixo dues petites mostres.

"Els dos guàrdies que m'acompanyaven es tapaven el nas amb un mocador impregnat d'aiguardent. Es quedaven a uns quants metres de mi i s'explicaven històries de dones, amanides amb detalls obscens que es feien riure i els acaloraven els rostres. Jo entrava al riu. Buidava les galletes.
I sempre em sorprenia el frenesí de centenars d'alevins que venien als remolins marronosos, per rebolcar-s'hi, agitant en tots els sentits els cossos prims de plata, com si l'aliment pudent els embogís. Però el corrent diluïa les immundícies ben de pressa i només quedava aigua clara i el moviment de les algues, així com els reflexos de sol que picaven contra la superfície com si la volguèssin sembrar de monedes d'or i esclats de mirall. "pàg 94

Més tard he intentat amb totes les forces esborrar el seu nom de la meva memòria, però en la memòria no hi pots manar. Només de vegades pots adormir-la una mica. pag 112

.

*****

Pedra de tartera

Autora: Maria Barbal, 1985
Editorial: La Magrana
125 pàg.
.
Fa temps que tenia ganes de llegir alguna de les novel·les de Maria Barbal.
Pedra de tartera és una de les que recomana tothom. Mai no n'havia tingut l'ocasió, vaig alegrar-me'n quan vaig saber que seria una de les propsotes del club de lectura.
Va guanyar el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, la literatura no té edat, però aquesta novel·la crec que s'enten millor des de la perspectiva d'un adult.
Amb pinzellades esparses va pintant la vida de la Conxa, des de la infantesa fins a la vellesa. Els moments dolços del descobriment de l'amor i l'amargor de la mort. Amb un llenguatge viu i riquíssim.

És una petita joia, curta però contundent.

.

****

L'òmnibus de la mort: Parada Falset

Autor: Toni Orensanz, 2008
Editorial: Ara Llibres
278 pàg.

Lòmnibus de la mort: parada Falset’ és un llibre d’història o, si es vol, de periodisme històric. L’obra reconstrueix la ruta en òmnibus que va fer la Brigada de la muerte, una de les bandes de “incontrolats” més cèlebres de l’estiu de 1936, en els primers mesos de la guerra civil.

El punt de partida de la història és la parada que el bus dels brigadistes de la mort va fer a Falset, on van assassinar 27 veïns del poble en una sola nit. Alhora, el llibre es pregunta qui eren i d’on havien sortit els integrants de la Brigada de la muerte, què pensaven i quines eren les seves raons. L’objectiu del llibre és intentar descriure i comprendre millor com funcionava i a què obeïa la violència revolucionària de l’estiu de 1936.

I tot plegat des de la perspectiva d’un periodista d’avui dia que inicia una investigació sense tenir ni idea on s’acabarà i que s’enfronta a alguns dels fantasmes encara vius de la nostra societat, del seu poble i, fins i tot, de la seva família.

De la pàgina web del llibre.

Aquest llibre ha estat un èxit editorial, ja va per la segona edició, però a mi m'ha decebut.
La història que relata és esgarrifosa, el to en que ho fa m'ha semblat frívol. Tampoc m'ha agradat que sembrés el dubte sobre el comportament d'algú, i en donés nom i cognom, quan no en tenia cap prova.

.
**

¿Quieres ser millonario?

Títol original: Q and A
Autor: Vikas Swarup, 2005
Traductor: Damian Alou
Editorial: Anagrama, 2006
355 pàg.

Un jove cambrer indi, orfe i gairebé inculte, guanya un concurs supermilionari, però els organitzadors es neguen a pagar-li el premi perquè sospiten que ha fet trampa. La policia el deté i una jove advocada s'encarrega dels seu cas. Poc a poc, en Rama Mahoma Thomas, li explica la seva vida i com l'atzar l'ha ajudat a guanyar el concurs.

...

Novel·la entretinguda i amena, un conte de fades, per als qui no hi creuen en fades.

A la primera pàgina ja sabem que l'han arrestat per haver guanyat, contra tot pronòstic, el premi més considerable de la història de la televisió.

A partir d'aquí, en cada nou capítol coneixerem la miserable vida d'aquest pillet pels carrers de Mumbai, de Delhi, d'Agra ... en orfenats esgarrifosos, habitacions compartides, en cases de rics diplomàtics o servint artistes de Bollywood, però sempre lluitant contra la misèria, la fam, la desgràcia, la corrupció o fins hi tot la mort.

Una combinació d'humor, ironia, tendresa, tragèdia, de moments que remouen la consciència del lector, de situacions prou inversemblants que acaben donant una visió optimista i un final feliç prou sorprenent.

Se'n ha fet una pel·licula, Slumdog millionaire.

.

Est, a la meva partida de poquer

..

****

Sin noticias de Gurb

Autor: Eduardo Mendoza, 1990
Editorial: Seix Barral
pàg. 139
.
Una altra relectura. I he tornat a riure i somriure amb ganes. El surrealisme i l'absurd es donen la mà d'una manera magistral. La Barcelona pre-olimpica caricaturitzada, uns personatges hilarants, magnificament retratats, unes situacions quotidianes que descrites per Mendoza resulten ridicules i ens fan adonar de la futilesa de les nostres preocupacions.

.
Molt recomanable si teniu ganes de riure.
Transcendentals absteniu-vos.
****

El lector

Títol original: Der vorleser
Autor: Bernhard Schlink, 1995
Traductora: Carme Gala
Editorial: Columna
170 pàg.
.

Sentint a parlar de la pel·licula he decidit rellegir la novel·la, en tenia un record agradable, tot i que no recordava tots el detalls. L'he tornada a fruir. Una història trista on es mostra la dificultat d'assumir i jutjar el passat de la generació posterior a la II Guerra Mundial a Alemanya.

Comença com una aventura d'iniciació al sexe i descoberta del amor per part d'un adolescent als braços d'una dona madura, anys més tard descobrirà el passat de la seva amant. Un llenguatge precís que manté la tensió fins la final.

****

L'ombra d'Ali Bey, Maleït català

Autor: Albert Salvadó, 2004

Editorial: Columna

352 pàg

.

Primera part d'una trilogia de novel·la històrica centrada en el personatge d'
Ali Bey. Qui s'amaga sot aquest nom? Un català de la segonameitat del segle XVIII, Domenec Badia, aventurer, viatger i espia al servei de dos països que es va convertir en llegenda.

De fet en aquesta primera part Ali Bey gairebé no surt, tot just el presenta.

No sé com seguirà i no m'han quedat ganes de saber-ho, he trobat la novel·la una mica ensopida, l'he acabat perquè era per al club de lectura de la biblioteca

**

Un viejo que leia novelas de amor

Autor: Luis Sepulveda, 1989
Editorial: Tusquets
135 pàg

Un títol suggeridor per a una novel·la curta que es pot llegir en un parell d'hores, però que recordareu durant molt de temps.
Antonio José Bolívar Proaño és un vell que coneix i respecta la selva perquè hi ha viscut molts anys amb els indis shuar. Viu a El Idilio, un poblet perdut i remot, que dos cops a l'any rep la visita d'un dentista, Rubicundo Loachamin, i en cada visita porta unes quantes novel·les d'amor per a Antonio que, malgrat no saber gairebé escriure, les llegeix amb delit.

Novel·les d'amor del de veritat, del que fa patir.

****

El moment de dir prou

Autor: Toni Strubell,2008
Editorial: Pagès Editors
153 pàg

Una anàlisi clara i precisa de la situació actual de Catalunya, explica de manera detallada la sensació que tenim molts. Que hem arribat massa lluny i que hem emprés un cami sense retorn.
I que fa dies que és el moment de dir prou, la llàstima és que encara no som prou els que pensem aixó.

***

Odio, amistad, noviazgo, amor, matrimonio

Títol original: Hateship, Friendship, Courtship, Lovership, Marriage, 2001

Autora: Alice Munro

Traductor Marcelo Cohen, 2003

Editorial: RBA Bolsillo

365 pàg

.

9 contes, cadascun més sorprenent que l'anterior. Si n'hagués de triar un, no sabria pas quin triar, o potser si.

L'autora sap crear una atmosfera especial, cada conte té el seu món propi i particular, on un record llunyà pot canviar una vida o donar-li un gir inesperat, on el més quotidià esdevé sorprenent, on la complexitat es senzilla, on amb poques paraules es diu molt. Petites històries de cada dia, petits detalls als que no hi donem importància i que poden capgirar l'existència d'uns personatges corrents, com la gent que ens envolta, com nosaltres mateixos.

De l'últim conte, Ver las orejas al lobo, se'n va fer una bona pel·lícula, Lejos de ella, de les poques vegades en que la pel·lícula reflexa fidelment l'atmosfera de la narració.

****

Utz

Autor: Bruce Chatwin, 1988
Traductor: Eduardo Goligorsky
Editorial: Quinteto, El Aleph
154 pàg

Un documental vist per casualitat em va despertar l'interès per aquest autor, que l'endemà trobés aquest llibre en un prestatge de la llibreria va ser cosa de l'atzar. Qui es resistiria a l'atzar?

El baró d'Utz, àvid col·leccionista de Praga, aconsegueix salvar les seves valuoses porcellanes de Meissen de la invasió de les tropes de Hitler. Més tard, les haurà de preservar dels comunistes, i s'haurà de preservar ell mateix de la desintegració i del totalitarisme.

***

Suite francesa

Títol original: Suite Française, 2004
Autora: Irene Némirowsky
Traductora: Anna Casassas, 2006
Editorial: La Magrana
521 pàg.

Novel·la inacabada, però tot i així rodona. L'autora explica en temps real la fugida dels parisencs davant l'imminent arribada de les tropes alemanyes el 1940. Pessimista, ens mostra la pitjor cara de la naturalesa humana que aflora en temps difícils: Mme. Pericand, Gabriel Corte, Corbin, els nens de l'orfenat... que ressalten encara més la integritat dels que afronten les dificultats oferint el millor de si mateixos, els Michaud, Madeleine o Lucille.

Magnífic el pròleg on, sense desvetllar la trama, ens situen en les circumstàncies que envoltaven Némirowsky i que explica la seva actitud i visió davant França i els francesos en uns moments crucials.

Molt recomanable.

****