I ara què, homenet?

Kleiner Mann - Was nun?, 1932
Hans Fallada
Traducció de Ramon Monton
Edicions de 1984
394 pàg.

Ambientada a Alemanya durant els anys 30 del segle XX, una època convulsa i sacsejada per una greu crisi econòmica. Els protagonistes, en Johhannes i l'Emma començaran la seva vida en comú quan se n'adonen que esperen un fill,  es veuran obligats a dur una vida de privacions i humiliacions, l'amor però ho supera tot, i ells dos, el Nen i la Xaieta,   s'estimen de debò. Una mixtura entre sàtira social i novel·la d'amor, se la considera la gran novel·la de la literatura alemanya de preguerra, pel meu gust no aguanta gaire bé el pas del temps, tot i així l'he llegit a gust..

***

Las alas del escarabajo

Penélope Glamour, 2009
Edició única (per ara)
190 pàg

Mara és una noia, tot i que a vegades se sent com un escarabat al mig de les papallones, una adolescent que descobreix que a la vida no tot són flors i violes, en pocs mesos  les circumstàncies que li tocarà viure la faran canviar, descobrirà l'amor i el desencís, i quan la vida li sigui tan dolorosa que senti que el món se li obre davant els peus i que  perd el control, l'amor de la família i el recolzament dels amics l'ajudaran a emprendre de nou el vol, els escarabats saben volar.

Una novel·la tendre i entendridora, però alhora realista,  que toca de peus a terra i diu les coses pel seu nom, sense auto complaences. M'ho he passat molt bé llegint-la.

Novel·la finalista del Premi Que Leer Volkswagen

De moment, només podeu llegir-la aquí .
20 caràcters per al Reto 2010

****

Amb ulls americans

Carme Riera, 2009
Editorial Proa
252 pàg.

M'agrada com escriu Carme Riera i m'han agradat les novel·les escrites per ella que  he llegit. Fins avui. No m'ha agradat aquesta novel·la, l'he trobat avorrida i amb un argument inversemblant i poc creïble, d'un humor groller d'aquells que ragen pel broc gros.

*

El crit del peresós

The cry of the sloth, A complete account, 2009
Sam Savage
Traducció de Josefina Caball
Editorial Columna
218 pàg.

He d'admetre que la primera novel·la de Sam Savage, Firmin, no em va fer el pes, tot m'inclinava a no jugar-me-la amb aquesta, però l'entusiàstica recomanació d'algú de qui en respecto l'opinió em va fer canviar de pensament. No me'n he arrepentit gens, ha esta una de les millor lectures del que porto d'aquest  any, divertida, fresca, àgil i entendridora, i també irònica, sarcàstica i punyent. A través de les cartes que escriu descobrim que Andrew Wittaker és un perdedor nat, les cartes que escriu a vells amics, a escriptors frustrats o exitosos, a la seva ex, a una  lolita lletraferida i a un reguitzell de llogaters pocavergonyes, el porten a un estat d'angoixa que no li deixa escriure la seva pròpia novel·la, de la qual  ens en va  donant tastets i hi trobem un granja on les gallines no ponen. Per acabar-ho d'arrodonir, les delirants llistes de la compra i les cartes que suposadament escriuen admiradors seus, en deixen clar que no té futur.

Una lectura molt recomanable.

****

El jardí dels Finzi-Contini

Il giardino dei Finzi-Contini, 1962

Giorgio Basani
Traducció de Carme Serrallonga
Editorial Proa
285 pàg.

Itàlia, finals dels anys 30, encara falta temps per a la II Guerra Mundial, però se'n veuen ja les senyals que s'acosta, tot i així, un grup de joves italians d'origen jueu menen una vida tranquil·la, feliç i despreocupada a la ciutat de Ferrara. El feixisme es comença a fer present en la vida diaria, s'imposen lleis racials i als jueus se'ls hi nega l'accés a la societat.  Giorgio, el narrador,  i Micol Finzi-Contini són els personatges centrals al voltant dels quals giren tots els altres. Una novel·la d'amor i de creixement, que discorre en un ambient melangiós i decadent, amb un llenguatge massa el·laborat i recarregat per al meu gust.

La versió cinematogràfica que  en va fer Vittorio de Sica va guanyar un Os d'Or al Festival de cinema de Berlin del 1971 i l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

24 caràcters per al Reto 2010

***

No i jo

No et moi, 2007
Delphine de Vigan
Traducció d'Ona Rius Piqué
Edicions 62
223 pàg

La Lou té 13 anys, mentre somnia amb un petó, mira els altres, ni a casa ni a l'escola s'hi sent bé, els pares prou feien tenen a sortir.se'n i per a gairebé tots els companys la Lou és rara. La trobada amb la No, una jove sense-sostre,  la portarà a veure una altre cara del món, molt diferent del seu, juntes intentaran canviar les coses, però no totes dues ho aconseguiran.
Una novel·la d'aprenentatge i descobriment, ingènua i molt dura alhora que ens obliga a mirar la realitat de la marginació, que malgrat tenir davant dels ulls no sempre veiem.
***

Vincle

Attachment, 2008
Isabel Fonseca
Traducció de Joan Puntí
Editorial Empúries
311 pàg.
Text de contraportada

Una parella de britànics que presumeixen de moderns i poc convencionals s’instal·len en una illa de l’oceà Índic amb la pretensió de gaudir d’un any sabàtic. Però quan la Jean descobreix una carta eròtica dirigida al seu marit, s’adona que no ha estat prou a sobre de certs aspectes de la seva vida. En lloc d’enfrontar-s’hi, la Jean decideix transvestir-se i començar una tòrrida relació epistolar amb la seva rival. Amb tocs eròtics, quasi pornogràfics, la novel·la es precipita en un seguit d’esdeveniments enllaçats, en un arc dramàtic magistralment construït —el soci sense escrúpols d’en Marc, el pare malalt de la Jean a Nova York, la filla del primer amor d’en Mike, l’antic amant de la Jean—, i el secret que empeny endavant el matrimoni des de fa 23 anys i que ara els aboca, inevitablement, al precipici.
La novel·la transcorre en tres escenaris diferents,  i en cadascun d'ells, la Jean, la protagonista absoluta,  és una dona diferent, a St.Jacques  la veig desorientada, sense acabar de trobar el lloc que li pertoca, a Londres es perd encara més i perd el control de la seva vida, a Nova York recupera la calma i el control, malgrat el dramatisme de la malaltia del pare, quan retorna a St. Jacques  està a punt per començar de nou i recuperar el ritme. Una novel·la  introspectiva i interessant.
6 caràcters per al Reto 2010
***

La mecánica del corazón

La mecanique du coeur, 2009
Mathias Malzieu
Traducció de Vicenç Tuset
Editorial Mondadori
174 pàg.

Un deliciós conte per grans i petits.

El petit Jack neix amb el cor dèbil, la doctora Madeleine l'hi posa un rellotge que l'ajudi, però haurà d'anar amb molt de compte:

    U: NO TOQUIS LES BUSQUES.

         Dos: DOMINA LA TEVA  CÒLERA.
Tres: NO T'ENAMORIS MAI.

        LA MECÀNICA DEL COR EN DEPEN

Poc cas li farà en Jack que, disposat a tot per tal d'aconseguir l'amor de la bella Miss Acacia, travessarà Europa per anar-la a trobar a Granada, portant a en Mèlies com a rellotger particular.

Fantasia gòtica i poètica.
Aquí hi trobareu un article molt interessant.

Recomanació del Reto 2010

****

Espiral

Manuel Baixauli, 2010
Editorial Proa
125 pàg.

Primera i última obra de Manuel Baixauli, que no vol dir que sigui l'única.

Espiral, un llibre de relats (o microcontes),  va guanyar el premi Ciutat de Badalona el 1998, ara,  onze anys després,  l'autor els ha reescrit tots, fins a convertir-los en un nou llibre. Les històries i les dèries són les mateixes, en varia la forma, ara més perfilada, desapareixen noms propis substituïts per un article, esborra adverbis, ha sotmès tots els contes a un procés de destil·lació, n'ha retirat l'accessori fins a deixar-los en pura essència. No han perdut ni un bri de la seva intensitat, han guanyat en precisió, en brillantor.

Diuen que les comparacions són odioses, a mi m'ha agradat comparar aquests contes amb els de la versió del primer Espiral, si aquells els vaig definir com a fascinadors, aquests hi podeu sumar enlluernadors, impressionants, seductors, magnífics.
Primera lectura d'Espiral

 *****