27 de juliol 2008

El mateix mar

Autor: Amos Oz, 1999
Traductor: Manuel Forcano i Roser Lluch
Editorial: Proa, Enciclopèdia Catalana, 2002

Els personatges d' El mateix mar són l'absència present d'una mare morta, el desfici del fill, perdut al Tibet, on mira de refer-se de l'orfandat, el sentiment de l'espòs vidu que viu amb l'amiga del seu fill, i el mateix autor, entre altres figures de la novel·la. Les seves vides es toquen, s'ajunten i se separen constantment, però totes comparteixen un mateix destí, bressolades per la remor del mar. A més, cada personatge esdevé narrador, i així s'evoquen la situació de l'Israel actual, de l'Europa central abans de la Xoà, els episodis bíblics i el color del mar.
De la contracoberta
..............................
Amos Oz em va seduir amb la seva història d'amor i foscor i el busco.
Al obrir el llibre vaig pensar que m'havia equivocat: És un llibre de poemes -vaig dir-me- no una novel·la.
Però aquí si que m'equivocava, és una novel·la, una gran novel·la. L'únic que no segueix l'esquema que estem habituats a trobar a les novel·les. A El mateix mar, un seguit de petits textos, acurades proses poètiques, poemes, rimats o no... ens descobreixen uns personatges tendres i durs alhora. I col·locant acuradament tots els retalls tenim un bell mosaic.

25 de juliol 2008

California 83

Autor: Pepe Colubí, 2008
Editorial: Espasa
Crònica d'un adolescent de 17 anys que a l'any 83 se'n va anar a USA a estudiar Cou, convivint amb una autèntica família americana.
En circumstàncies normals, mai hauria llegit un llibre que es presentés sota aquestes premisses. Però degut a una circumstància especial , no tant sols l'he llegit si no que a més l'he comprat, per regalar a algú que ha viscut un Washington 2007!
Divertit, esbojarrat, irònic, curiós... ideal per a adolescents amb les hormones hiperalterades ;-)
He passat una estona entretinguda, tot i que, per aquestes circumstàncies especials, potser hi hauria guanyat de no llegir-lo, he descobert que a USA passen coses molt estranyes, fins hi tot a les llars metodistes o mormones. :-{

21 de juliol 2008

La dona justa

Titol original: Az Igazi (primera i segona part) i Judith (tercera part)
Autor: Sándor Márai, 1941
Traductors: Eloi Castelló i Anna soler
Editorial: La butxaca, Ed. 62, 2005
Una tarda, en una elegant cafeteria de Budapest, una dona explica a la seva amiga com un dia va descobrir que el seu marit tenia un amor secret. Una nit, a la mateixa ciutat, l'home que va ser el seu marit confessa a un amic com va deixar la seva esposa per la dona que desitjava des de feia temps. A la matinada, en una petita pensió romana, una dona explica al seu amant com ella, d'origen humil, s'havia casat amb un home ric i com havia acabat aquell matrimoni. "La mujer justa" narra la peripècia de tres personatges que coneixen la passió, el desamor, la traïció i la soledat. Marika, Péter i Judit narren la seva relació amb el realisme de qui considera la felicitat com un be impossible d'aconseguir.Márai que va començar la seva carrera literària com a poeta, en esta novel·la descriu l'amor, l'amistad, el sexe, la gelosia, la solitud, el desig i la mort apuntant directament al fons de l'ànima humana.
De la contracoberta.
.................................................
Novel·la amb tres parts que corresponen a cada un dels tres protagonistes, un triangle amorós.
Tres monòlegs que es complementen per explicar-nos una història d'amors i desamors a l'Europa d'entreguerres. És també la crònica social d'una època que va desapareixent, d'una classe social, la burgesia, que té els dies comptats, d'una manera de viure i veure les coses que no té futur.
Per ser llegida, i rellegida, amb calma.
Eslovàquia, al Repte Europeu 2008

19 de juliol 2008

El sindicat de policies jueu

Titol original: The Yiddish Policemen's Union
Traductor: Ernerst Riera Arbussà
Només Michael Chabon podia haver escrit aquesta història d’amor, novel·la negra, thriller polític, religiós i una exploració dels misteris de l’exili i la redempció. Tot alhora.
El Disticte de Sitka és una comunitat jueva creada a Alaska després de la Segona Guerra Mundial. Però seixanta anys més tard, el somni del paradís jueu és a punt d’acabar-se i Sitka ha de tornar a mans nord-americanes.Per al detectiu del departament d’homicidis Meyer Landsman aquest només és un dels seus problemes. El seu matrimoni ha fracassat, la seva carrera és un desastre. I, quan mor en estranyes circumstàncies un antic nen prodigi dels escacs, fill del rabí més poderós de la comunitat, a l’hotel de mala mort on viu el detectiu, tot sembla confluir perquè les forces ocultes del poder comencin a actuar i les seves pitjor pors es materialitzin…
De la contracoberta
...........................................................
Aquesta és la primera novel·la que llegeixo de Chabon.
No he començat amb bon peu, i això que en tenia moltes ganes i que estava predisposada a que m'agradés. M'ha costat molt, em queia de les mans i m'he forçat perquè m'havia compromès amb un club de lectura.
La intriga no m'ha enganxat, se'm feia feixuga, carregosa, artificial. La trama podria haver donat més joc però, en opinió meva, només la dibuixa, o més aviat la desdibuixa. Una ucronía ja les té aquestes coses, la història alternativa que inventa per als jueus no s'adiu amb el caràcter jueu, uns jueus a Alaska se'n sortirien, mai haguéssin esperat sense lluitar una Reversió com la que ens proposa.
Els personatges massa típics i tòpics, exageradament caricaturitzats. Policia deprimit, però brillant, amb un amic que li dona suport i l'acull passi el que passi, una ex-dona que no vol saber res d'ell, però que acaba recuperant, uns dolents amb aspecte d'ossos...
M'ha agradat, però, la vistositat del llenguatge, molt poètic a vegades, ple de metàfores i jocs de paraules.
No li perdono el rosat happy end.
Una pena...

03 de juliol 2008

Un deu (10), Antologia de nou conte català

Edició a cura de: Care Santos, 2006
Aquesta antologia ha estat traduïda al castellà.
Darrerament m'he afeccionat als contes i quan en trobo algun exemplar aprofito l'ocasió.
Aquest em va semblar interessant perquè feia un recull, evidentment parcial com reconeix l'editora, d'autors joves que ja han publicat. Alguns ja els coneixia com en Marius Serra, el Puntí o la Flavia Company, d'altres em sonaven i algun altre no l'havia sentit mai.
Amb una barreja tan eclèctica es fa difícil donar una opinió unitària, alguns m'han agradat molt, d'altres es poden llegir, algun l'he deixat de banda.
El que us puc dir es que a mi m'agraden els contes breus, gairebé els microcontes, em meravella la capacitat de síntesi, alguns dels Contes ràpids de l'Albert Calls m'han enamorat, però destaco per sobre de tot, Diptic II de l'Eduard Márquez.